Resultats de la cerca

El quiridi típic comprèn l’extremitat anterior, amb l’húmer, el cúbit, el radi i els ossos carpians i metacarpians, i l’extremitat inferior, amb el fèmur, la tíbia, el peroné i els ossos tarsians i metatarsians Paleontològicament, el quiridi sembla procedir de les aletes dels peixos crossopterigis ripidistis

En són modificacions els aparells usats amb la mateixa finalitat determinació d’angles en l’artilleria —com el transportador de Pfeiffer— i en topografia, que molts cops són complementats amb l’adaptació de nònius per a millorar la precisió de les mesures

L' aptèria primària és presentada pels insectes que provenen filogenèticament d’individus ja àpters, com és el cas dels apterigots L' aptèria secundària , pels insectes que filogenèticament provenen d’individus alats, però que han perdut les ales durant l’evolució del grup com a adaptació a causa de llur mode de vida parasitisme, cavernicolisme, etc, com és el cas d’alguns apterigots

Inicià la seva carrera l’any 1956 Als anys 1970 treballà per al mercat nord-americà a través de l’editorial Warren Publishing, mitjançant l’agència de Josep Toutain Selecciones Ilustradas Entre 1970 i 1973 publicà una tira còmica diària en el Diari de Barcelona  titulada "La Mosca" i durant aquesta dècada continuà com a illustrador de portades per a editorials com Dell, Batam, Random House, New American Libreary i Mc Millan A finals dels 1970 creà amb el guionista Nicola Cuti la historieta Zora y los Hibernautas que a l’Estat fou publicada en la revista 1984  entre 1980 i 1982 També destacà…

Estudià a Gant i a Brusselles Residí a París 1878-80 Les seves Cases Geenens de Gant 1885 eren una adaptació amb maó vist de l’esquema de la façana del palau florentí, i l’edicle Lambeaux de Brusselles 1889 participa encara del neoclassicisme Amb els hôtels Tassel 1893 i Solvay de Brusselles 1894 restà definit el seu estil Art Nouveau amb elements estructurals metàllics vists, vitralls, façanes que trencaven la superfície plana, etc La seva obra màxima, la Casa del Poble de Brusselles 1895, encàrrec del Parti Ouvrier, fou enderrocada el 1965, i els magatzems L’Innovation de…

És autor d’un Diccionario castellano-Dictionnaire français-Diccionari català 1642, que imprimí ell mateix i dedicà al lloctinent de Lluís XIII de França a Catalunya, el mariscal de Brézé Consta de dues parts un aplec de diàlegs sobre aspectes de la vida quotidiana i un vocabulari Al final hi ha conjugacions verbals i notes sobre pronunciació És el primer manual de conversació per al coneixement de llengües modernes a Catalunya, una adaptació d’aquesta mena d’obres molt esteses aleshores a Europa Com a impressor també edità a Perpinyà el Sumari… dels títols d’honor… 1628, d’…

Els ossos del tars es distribueixen en dues fileres, una de posterior, amb l’astràgal a dalt i el calcani per sota, i una altra d’anterior, amb l’escafoide per dintre, els tres cunys per davant i el cuboide per fora Els metatarsians són cinc per darrere s’articulen amb els tres cunys i el cuboide, i per davant amb les falanges dels dits Completant aquesta estructura òssia hi ha uns potents tendons procedents dels músculs de la cama i dels músculs propis del peu, i lligaments, el conjunt dels quals contribueix a la fixació de les peces òssies Els músculs s’agrupen en quatre regions dorsal pedi…

Vida i obra Fill de Vicenç Caldés i Arús Els primers tempteigs com a narrador els feu a l’Escola Mossèn Cinto, gràcies als estímuls de Josep Parunella, el seu mestre Estudià disseny gràfic a l’Escola Superior de Belles Arts 1929-34, cosa que li permeté exercir de dibuixant i dissenyador Es donà a conèixer com a dibuixant i com a escriptor Collaborà, entre altres publicacions, a Diari Mercantil , Avui , La Rambla , Papitu , Mirador , Amic , Meridià  i L’Esquella de la Torratxa , que dirigí, juntament amb Avellí Artís i Gener, durant la guerra El 1936 publicà El primer arlequí , un recull de…

La primera edició, en 15 volums 1969-80, inclou un Atles universal català 1983 reeditat els anys 1987, 1991, 1993, 1994 i del qual hom feu una versió totalment renovada el 1999 i set suplements d’actualització 1983, 1989, 1993, 1997, 2001, 2005, 2009 i 2012 L’obra començà a càrrec d’Edicions 62 sota la direcció de Jordi Carbonell i de Ballester entre el 1965 i el 1971, i des d’aquest any fou dirigida per Joan Carreras i Martí, ja dins del Grup Enciclopèdia Els responsables de l’edició foren el polític, historiador de la cultura i fundador d’Edicions 62 i de Curial Edicions Catalanes Max…