Resultats de la cerca
Es mostren 1532 resultats
múscul escalè
Anatomia animal
Múscul profund del coll, amb una part anterior i una de posterior, de forma irregularment triangular, amb insercions en els tubercles vertebrals cervicals i en les costelles primera i segona.
Té funció d’inspirador i d’inclinador i fixador de la columna cervical
epífisi
Anatomia animal
Cadascuna de les extremitats dels ossos llargs que s’uneix a la part mitjana o diàfisi per un cartílag que ulteriorment s’ossifica.
envà del cor
Anatomia animal
Separació entre cadascuna de les dues aurícules i dels dos ventricles formada en la part superior per teixit membranós i en la inferior per teixit muscular, amb fibres pertanyents a ambdós ventricles.
dorsal
Anatomia animal
Closca de diferents animals, com el cefalotòrax dels crustacis, els èlitres d’alguns insectes, els rudiments de closca en els llimacs, la closca de les tortugues, etc.
disc bucal
Anatomia animal
Superfície externa en forma de ventosa discoidal de la boca dels ciclòstoms.
aorta descendent
Anatomia animal
Part de l’aorta que va des de l’arc de l’aorta fins a la seva bifurcació.
fórmula dentària
Anatomia animal
Expressió numèrica amb la qual hom indica el nombre i la situació de les diverses peces dentàries que hi ha a les mandíbules superior i inferior dels mamífers.
En aquesta fórmula, les incisives són representades per una I, les canines per una C, les premolars per una P, i les molars per una M Davant cadascuna d’aquestes lletres hom escriu dos nombres en forma de trencat el numerador indica el nombre de peces de tipus indicat per la lletra que hi ha a la semimandíbula superior, i el denominador, el nombre de peces que hi ha a la semimandíbula inferior Així, en el cas de l’home, la fórmula dentària és
telencefalització
Anatomia animal
Procés evolutiu mitjançant el qual el telencèfal dels vertebrats va assolint un desenvolupament i una complexitat com més va més gran a mesura que hom avança en l’escala evolutiva d’aquests cordats.
Així, en els vertebrats inferiors el telencèfal, representat pels hemisferis cerebrals, és molt petit i amb la substància blanca, el palli , afora, envoltant uns nuclis de substància grisa A mesura que hom avança en l’escala evolutiva es va desenvolupant una zona de substància grisa, el neopalli , que va adquirint una importància cada vegada més gran fins a envoltar del tot l’antic palli, que resta en una situació interna Aquest neopalli, o escorça cerebral , de primer és llis, però després s’ha de plegar, en els cordats més evolucionats, a fi de poder cabre dins el crani Aquest…