Resultats de la cerca

Es mostren 1532 resultats

canyella

Anatomia animal
Qualsevol dels ossos llargs de l’ala d’un ocell.
Gran enciclopèdia catalana

canyella

Anatomia animal
Qualsevol dels ossos llargs de l’avantbraç.
Gran enciclopèdia catalana

cutícula

Anatomia animal
Capa protectora de natura quitinosa, que revesteix el cos dels animals inferiors (anèl·lids, artòpodes).
Gran enciclopèdia catalana

creu

La fletxa assenyala la creu en un cavall

mikepmiller (CC BY-NC-ND 2.0)

Anatomia animal
En els quadrúpedes, part de l’esquena en la qual els ossos de les extremitats anteriors s’encreuen amb l’espinada.
Gran enciclopèdia catalana

carn

Categoria de les diverses peces de la carn de boví i porcí. Boví. Extra: 1 filet; 2 mitjana. Primera: 3, tall rodó de la cuixa; 4 culata; 5 cap de mort; 6 crostó; 7 tapa plana. Primera B: 8 jarret; 9 culata d’espatlla; 10 llata; 11 tall rodó d’espatlla; 12 filet de llonzes; 12 peixet. Segona: 14 revés d’espatlla; 15 jarreta; 16 conill; 17 papada; 18 coll. Tercera: 19 falda i cap de costella; 20 pit i cap de costella; 21 cua. Porcí. Extra: 1 llom; 2 filet. Primera: 3 carn magra (cuixa); 4 llonzes. Segona: 5 carn magra (espatlla); 6 llonzes de coll. Tercera: 7 cansalda viada; 8 peu; 9 garró; 10 morro; 11 orelles; 12 galtes; 13 papada; 14 costelles

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Alimentació
Zootècnia
Part muscular del cos dels animals considerada com a aliment.
Són considerades com a carn totes les parts del cos dels animals bones per a l’alimentació, i especialment el teixit muscular de mamífers i d’ocells El color i el sabor de la carn van associats a una activitat bioquímica del múscul, el qual produeix, quan és actiu, substàncies metabòliques amb gust característic En general, una carn molt pàllida carn blanca sol ésser insípida i produïda per un animal amb poca activitat muscular, mentre que una carn fosca carn vermella o negra sol ésser molt sàpida i pròpia d’un animal molt actiu muscularment Químicament la carn és composta sobretot d’…
Gran enciclopèdia catalana

capil·lar

Secció d’un capil·lar: 1, mitocondris; 2, glòbuls vermells; 3, membrana basal; 4, perícit; 5, cèl·lula endotelial; 6, nucli de la cèl·lula endotelial

© fototeca.cat

Anatomia animal
Vas sanguini situat entre el territori arterial i el venós.
La circulació sanguínia a través dels capillars assegura la nutrició dels teixits en permetre el bescanvi de substàncies entre la sang circulant i els teixits perifèrics Els capillars es distribueixen en forma de xarxa per gairebé tots els teixits, i llur configuració i quantitat varia molt segons l’estructura i les necessitats circulatòries dels òrgans o teixits Així, té una gran densitat la xarxa capillar de la substància grisa del sistema nerviós central, de la musculatura esquelètica, del cor i del teixit adipós El diàmetre dels capillars oscilla entre 0,007 i 0,14 mm, i llurs parets són…
Gran enciclopèdia catalana

càlam

Anatomia animal
Part més baixa del sòl del quart ventricle, entre els cossos restiformes.
És anomenat també calamus scriptorius
Gran enciclopèdia catalana

cefàlic | cefàlica

Anatomia animal
Situat prop del cap.
Gran enciclopèdia catalana

cec

Anatomia animal
Diverticle en forma de sac tancat per un extrem, que presenten molts òrgans de diversos animals.
Gran enciclopèdia catalana

braó

Anatomia animal
En els quadrúpedes, part de la cama que va des del turmell fins a un quart de la cuixa.
Gran enciclopèdia catalana