Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
pleurodont | pleurodonta
Anatomia animal
Dit de l’animal que presenta les dents fixades a la cara lateral de la superfície interna dels maxil·lars, com és el cas dels rèptils escatosos.
apòfisi estiloide
Anatomia animal
Espina de la cara inferior de l’os temporal en la qual s’insereixen el conjunt de lligaments i músculs que formen el ramell de Riolano.
cos
Anatomia animal
Agregat de totes les parts materials que constitueixen l’organisme d’un home o de l’animal.
En l’home, és compost del cap, del tronc i de les extremitats El cap és format pel crani, on hi ha l’encèfal, i la cara El tronc, situat sota el cap, comprèn el coll, el tòrax, l’abdomen i la pelvis i, a la part posterior, la columna vertebral El coll és travessat, a la línia mitjana, per dos conductes, l’aeri laringe i porció cervical de la tràquea i el digestiu porció cervical de l’esòfag i conté la tiroide, els grans vasos caròtide i vena jugular i nervis importants El tòrax és una caixa osteocartilaginosa de forma cilindrocònica, oberta per les dues extremitats, superior i inferior, i…
oostegita
Anatomia animal
Cadascuna de les prolongacions laminars dels periopodis, que caracteritzen les femelles dels crustacis pericàrides i el conjunt de les quals forma amb la cara ventral del tòrax una cambra incubadora.
nas
Tall sagital del nas humà
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan de l’olfacte dels vertebrats, de conformació molt diversa, que consta bàsicament de dues bosses —o una (ciclòstoms)— situades a la part anterior del cap i obertes a l’exterior per un nombre d’orificis que oscil·la entre els dos parells per bossa (peixos) i un orifici per bossa (els altres vertebrats).
En els ciclòstoms, l’única bossa s’obre a l’extrem del musell o a la part superior del cap En tots els vertebrats, llevat dels ciclòstoms i dels peixos no crossopterigis, les cavitats nasals es comuniquen a través del sostre de la boca amb la faringe i formen les coanes, la qual cosa permet que, a més d’acomplir la funció olfactòria, serveixin com a vies respiratòries A l’interior d’aquestes bosses hi ha cèllules olfactòries, i en els rèptils i els mamífers apareixen els carnots, a fi d’augmentar la superfície olfactòria i de condicionar l’aire En els ocells, el nas és molt poc desenvolupat…
tabaquera anatòmica
Anatomia animal
Petit buit que es forma a la cara dorsal de la base del primer metacarpià, quan està en extensió i abducció, limitat lateralment pels tendons tensos dels extensors llarg i curt del polze.
epicòndil
Anatomia animal
Prominència òssia que constitueix el final distal de la cara externa de l’húmer situada sobre la superfície articular del còndil, de la qual és separada per la inserció de la càpsula articular.
En l’epicòndil s’insereixen els tres fascicles del lligament lateral extern de l’articulació del colze i sis músculs de l’avantbraç el segon radial extern, el supinador curt, l’extensor comú dels dits, l’extensor propi del menovell, el cubital posterior i l’anconal
os maxil·lar superior
Anatomia animal
Os curt i parió, situat al centre de la cara, sota el frontal i l’etmoide, amb els quals s’articula a més del pòmul, l’unguis, l’os del nas i el vòmer.
És irregularment quadrilàter, amb dues cares, quatre cantells i quatre angles Hom l’anomena impròpiament, a vegades, mandíbula superior
nervi safè extern
Anatomia animal
Nervi que es desprèn del ciàtic popliti intern en la part mitjana del buit popliti i que dóna la sensibilitat a la pell de la cara externa de la cama i a les articulacions del tars.
paratiroide
Anatomia animal
Cadascuna de les tres o quatre glàndules endocrines, de color groguenc i d’uns 6 mm de diàmetre i uns 35 g de pes, situades en íntima relació topogràfica amb la cara posterior dels lòbuls de la tiroide.
Són d’origen endodèrmic i histològicament es componen de dos tipus de cèllules epitelials, les principals, secretores de parathormona, i les oxífiles La funció principal d’aquestes glàndules és la regulació del metabolisme fosfocàlcic, per l’acció de la parathormona