Resultats de la cerca
Es mostren 1532 resultats
fontanel·la
fototeca.cat
©
Anatomia animal
Àrea membranosa que separa els diversos ossos del neurocrani en el nadó i que en permet el creixement fins a 2 o 3 anys.
Hi ha sis fontanelles, les més importants de les quals són l’anterior, situada enmig dels dos parietals i dels dos frontals, i la posterior, entre els dos parietals i l’occipital
fol·licle de Graaf
Anatomia animal
Vesícula que conté l’òvul o cèl·lula germinal de la femella.
Contràriament a allò que s’esdevé en el mascle, al moment del naixement l’ovari té un nombre determinat de follicles 400 000-500 000 en la dona, que ja no augmenta més En cada cicle menstrual en madura un, que expulsa el contingut —l’òvul— cap a la trompa i la matriu El nombre de follicles no madurats es va atrofiant, de tal manera que, en arribar a la menopausa, han desaparegut gairebé del tot
flanc
Anatomia animal
Cadascuna de les parts laterals del tronc o cos de l’home o d’un animal; costat.
fil·lotràquea
Anatomia animal
Aracnologia
Cadascun dels òrgans respiratoris dels aràcnids, constituïts per una cavitat ventral de l’abdomen en què hi ha unes làmines per les quals circula la sang i a través de les quals té lloc l’intercanvi de gasos.
També són anomenats impròpiament pulmons
fibló
Anatomia animal
Òrgan retràctil situat a la part terminal de l’abdomen i que serveix com a arma ofensiva o defensiva en els escorpins i en alguns insectes, com els himenòpters.
El fibló dels escorpins és corbat i dur, i comunica amb una glàndula verinosa El fibló dels himenòpters aculeats és un oviscapte modificat, i consta d’una beina quitinosa que s’articula amb peces destinades a l’evaginació del fibló, un bulb del fibló, una glàndula alcalina, una placa triangular i una de quadrada, dos palps sensitius i un sac de verí, amb un canal que desemboca a l’extrem del fibló Quan una abella fibla, el fibló generalment es desprèn, juntament amb el sac de verí i una part dels intestins, i això en provoca la mort
fàscia
Anatomia animal
Membrana fibrosa i resistent, d’un color blanquinós brillant, que serveix d’embolcall als òrgans subjacents i els manté en llur posició respectiva.
faringe
Les diferents seccions i parts de la faringe: A, nasofaringe; B, orofaringe; C, laringofaringe; 1, envà nasal; 2, amígddala faríngia; 3, vel del paladar; 4, amígdala palatina; 5, epiglotis; 6, obertura superior de la laringe; 7, cordes vocals; 8, tràquea; 9, esòfag
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Regió del tub digestiu dels cordats que comunica la boca amb l’esòfag.
En els cefalocordats és constituïda per la primera porció de l’intestí, i va proveïda a cada costat d’un centenar de feses branquials En els peixos assoleix alhora un paper respiratori i digestiu, per la qual cosa va proveïda de feses branquials i presenta nombroses dents de caràcter triturador En els vertebrats tetràpodes és un conducte musculomembranós situat rere les fosses nasals, la boca i la laringe i davant la columna vertebral, i és comuna a les vies respiratòries i digestives Per tal d’evitar el pas d’aliments a la laringe hi ha una vàlvula, l’epiglotis, que en tanca l’entrada quan…