Resultats de la cerca

Es mostren 1532 resultats

dentar

Anatomia animal
Treure les dents, posar les dents.
Gran enciclopèdia catalana

dentadura

Esquelet facial d’un nen de cinc anys, amb la dentadura temporal i els rudiments de la dentadura permanent: 1, segona molar permanent; 2, primera molar permanent; 3, segona premolar permanent; 4, primer premolar permanent; 5, ullal permanent; 6, incisiva mitjana permanent; 7, incisiva externa permanent; 8, incisives temporals; 9, ullal temporal, 10 i 11, molars temporals

Anatomia animal
Conjunt de les dents.
Gran enciclopèdia catalana

dent

Secció longitudinal d’una dent molar amb l’estructura que li correspon

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Formació sòlida que empren els animals per a mastegar o prémer l’aliment i per a defensar-se.
Bé que alguns invertebrats poseeixen unes estructures que funcionalment són semblants, el nom de dent solament pot ésser utilitzat amb tota propietat en parlar dels vertebrats En els vertebrats les dents s’originen sempre a partir de dos teixits l’epiteli de recobriment de la boca i el mesènquima que hi ha a sota L’estructura d’una dent comprèn una part exterior o esmalt dentari , una de més interna, dita dentina , i que forma la part principal de la dent, i, a l’interior de tot, la polpa , on hi ha els vasos sanguinis i les fibres nervioses que són la part viva de la dent Quan es dóna una…
Gran enciclopèdia catalana

cul

Anatomia animal
En l’home, part inferoposterior del tronc sobre la qual descansa el cos quan seu.
És format per la pell, el teixit subcutani, l’aponeurosi glútia i la important massa muscular constituïda pels glutis major, mitjà i menor En els animals, zona carnosa que envolta l’anus
Gran enciclopèdia catalana

cuixa

Anatomia animal
En l’home, part del membre inferior entre l’anca i el genoll.
L’esquelet és constituït pel fèmur, i els músculs se situen en tres regions dorsal, interna i ventral La regió dorsal comprèn el bíceps crural, el semitendinós i el semimembranós la regió interna, el pectini, els abductors major, mitjà i menor de la cuixa i el recte intern i la regió ventral, el psoas ilíac, el quàdriceps femoral i el tensor de la fàscia lata Per la zona anterointerna passen els vasos femorals, l’artèria per fora i la vena per dins, i les regions posterior i interna són irrigades per les artèries isquiàtica i femoral profunda, branca de la femoral La innervació de la cuixa és…
Gran enciclopèdia catalana

cubo-

Anatomia animal
Prefix que indica connexió amb el cuboide.
Gran enciclopèdia catalana

cubito-

Anatomia animal
Forma prefixada del mot llatí cŭbĭtus, que significa ‘cúbit’.
Gran enciclopèdia catalana

cúbit

cúbit 1, cavitat sigmoide major a la zona d’articulació amb l’húmer; 2, olècran per a la inserció del múscul tríceps; 3, apòfisi coracoide; 4 cavitat sigmoide menor, per a articular-se amb el radi; 5, superfície d’inserció del múscul braquial anterior; 6, forat nutrici, o orifici d’entrada de l’artèria nutrícia; 7, cresta longitudinal externa; 8, cap del cúbit; 9, apòfisi estiloide, que serveix per a la inserció del lligament intern del canell

© Fototeca.cat

Anatomia animal
L’os més llarg i intern de l’avantbraç, articulat amb l’húmer per dalt, amb el radi per fora i amb el cartílag articular per baix.
Hom hi distingeix una diàfasi i dues epífisis, de les quals la proximal comprèn l’olècran, l’apòfisi coronoide i les cavitats sigmoides major o troclear i menor o radial, i la distal, anomenada cap del cúbit , presenta una eminència, l’apòfisi estiloide
Gran enciclopèdia catalana

cua

Cues de vaques

Michael Coghlan (CC BY-SA 2.0)

Anatomia animal
Part posterior del cos dels vertebrats que forma un apèndix més o menys llarg i que conté les vèrtebres caudals.
Gran enciclopèdia catalana

crina

Crina de cavall

Anatomia animal
Mastologia
Conjunt de crins del bescoll d’un cavall.
Gran enciclopèdia catalana