Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
artell
artells de les potes i antenes d’un insecte
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cadascuna de les peces articulades que componen els apèndixs dels artròpodes (potes, antenes).
quelícer
Anatomia animal
Cadascun dels dos membres que formen el primer parell d’apèndixs dels artròpodes quelicerats
.
Multiarticulat, consta usualment de tres artells i acaba en pinça o quela o en ganxo, el qual comunica amb una glàndula verinosa la pinça consta d’un dit mòbil i un altre de fix, més voluminós El nombre d’artells i la forma dels quelícers és un caràcter utilitzat en la sistemàtica dels aràcnids
antena
antenes d’un crustaci
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Apèndix cefàlic articulat, propi dels artròpodes mandibulats (miriàpodes, insectes i crustacis) i dels onicòfors.
Consta d’una base , formada per un nombre petit i variable d’artells, i d’un flagel , format per bastants artells En el flagel, sol haver-hi pilositat abundant, i la seva forma pot variar molt Segons quina sigui aquesta forma, l’antena rep diferents noms filiforme, lamelliforme, claviforme, pectinada, plomosa, capitada, etc La longitud de l’antena també és molt variable Té una funció sensitiva, ja que s’hi localitzen corpuscles tàctils, gustatius, olfactius i a vegades auditius Els crustacis en tenen dos parells les del primer, inserides al primer segment cefàlic,…
tars
Anatomia animal
Última part de les potes dels insectes que segueix a la tíbia.
Normalment té tres o quatre artells seguits, encara que en pot tenir més
pedipalp
Anatomia animal
Cadascun dels dos apèndixs del segon parell d’apèndixs articulats cefàlics dels aràcnids araneids.
Consta de sis artells, el primer dels quals, l’anca, conté una formació maxillar amb una glàndula de secreció salival En els mascles el darrer artell tars d’un dels dos pedipalps és modificat i constitueix l’òrgan copulador
dímer | dímera
Anatomia animal
Entomologia
Dit de l’insecte que té dos artells als tarsos.
funicle
Anatomia animal
Entomologia
Part de l’antena dels insectes formada per la unió d’uns quants artells.
articulació
Articulació diartroïdal coxo-femoral
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Zona d’unió entre dues parts rígides d’un animal (ossos, artells) que els dóna mobilitat.
Les articulacions òssies es componen essencialment de les superfícies articulars, o parts dels ossos que es troben en contacte dels cartílags articulars, que recobreixen les superfícies articulars i eviten llur desgast dels lligaments articulars, amb formes diverses, intra o extraarticulars, que mantenen en contacte les superfícies articulars de la càpsula articular o sinovial, que limita l’articulació, i amb la seva secreció, la sinòvia, lubrifica l’articulació i, a vegades, d’unes formacions cartilaginoses menisc del genoll, disc intervertebral, etc que s’interposen entre les…
brànquia
Brànquia de llobarro
© Fototeca.cat-Corel
Anatomia animal
Cadascun dels elements, en forma de làmina, de filament, etc, que constitueixen l’òrgan respiratori dels metazous aquàtics o de respiració aquàtica, especialment d’aquells als quals llur revestiment cutani no permet la respiració cutània.
Les brànquies són constituïdes per evaginacions cutànies de tegument molt fi i vascularitzat, amb la superfície normalment augmentada per repetides subdivisions brànquies dendriformes, plumoides, pectinades, laminars, etc, a fi de tenir una gran superfície de contacte amb el medi a les brànquies té lloc el bescanvi de gasos i l’oxigen dissolt a l’aigua passa a la sang L’estructura de les brànquies és diferent en els diversos grups en què es presenten, així com llur origen filogenètic, i es tracta quasi sempre d’òrgans anàlegs, no pas homòlegs Es poden allotjar dins el cos brànquies internes…