Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
artèria
Estructura d’una artèria
Anatomia animal
Vas sanguini que porta la sang que va del cor als òrgans.
En un sentit estricte només és possible de parlar d’artèries en els cordats, però per analogia són anomenats artèries diferents vasos d’altres organismes En els vertebrats, i per tant en l’home, una artèria és constituïda per tres capes o túniques la túnica interna o íntima , formada per un epiteli unistratificat i una capa elàstica interna la túnica mitjana , formada per fibres musculars llises i fibres elàstiques i la túnica externa o adventícia , sovint separada de la túnica mitjana per una capa elàstica externa, formada per fibres collàgenes i elàstiques Gràcies a les fibres elàstiques,…
circumvolució cerebral
Anatomia animal
Cadascun dels plecs flexuosos de la superfície cerebral.
Aquestes circumvolucions són limitades per solcs i fissures i formen part dels lòbuls del cervell Segons llur situació són anomenades circumvolucions frontals , parietals , temporals , occipitals , del cos callós , etc
placa basal
Anatomia animal
Cadascuna de les cinc plaques que envolten el periprocte i formen part del calze dels equinoïdeus.
Una d’aquestes plaques basals és la placa madrepòrica Les plaques basals són anomenades també plaques genitals perquè posseeixen les obertures genitals que permeten la sortida a l’exterior dels productes sexuals
ungla
Tall longitudinal i estructura d’una ungla
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Formació epidèrmica de natura còrnia que protegeix la superfície dorsal de l’extrem lliure dels dits dels mamífers, ocells, rèptils i d’alguns amfibis.
Té una funció protectora i, en alguns casos, té alhora una missió de defensa o atac, per la qual cosa esdevé corba, dura i acabada en punxa urpa En els mamífers digitígrads, les ungles són transformades en unes formacions engruixides i molt ceratinitzades anomenades peülles
bastonet
Anatomia animal
Nom donat a diversos elements anatòmics, especialment a les cèl·lules nervioses bacil·liformes receptores de la visió nocturna o escotòpica, que són, juntament amb els cons, a la segona de les capes de la retina.
Els bastonets manquen a la fòvea, i són quasi exclusius en d’altres regions de la retina a cada ull humà hi ha uns 62 milions de bastonets També són anomenades així les cèllules nervioses que formen la segona capa de receptors auditius externs de l’òrgan de Corti arcs de Corti, de l’orella interna, i els prismes hexagonals i parallels que constitueixen l’esmalt dentari
gònada
Anatomia animal
Òrgan on es produeix la formació dels gàmetes (gametogènesi), generalment parell.
Les gònades masculines són anomenades testicles i produeixen espermatozoides, i les femenines, ovaris i produeixen òvuls Algunes vegades només hi ha una gònada, i en certs casos d’hermafroditisme una mateixa gònada dóna lloc a gàmetes masculins i femenins En els invertebrats, les gònades només produeixen els gàmetes, i unes glàndules independents secreten les hormones sexuals En els vertebrats, les gònades actuen com a glàndules endocrines o de secreció interna que intervenen en els caràcters sexuals sexe
bissus
Anatomia animal
Malacologia
Feix de filaments propis de molts mol·luscs lamel·libranquis que fixen l’animal al substrat, d’una manera temporal,.
com és el cas dels estadis juvenils d’algunes escopinyes Venus , de les cloïsses Tapes i de les petxines de pelegrí Pecten , o bé d’una manera definitiva, com en els musclos Mytilus i les nacres Pinna El bissus és secretat per unes glàndules especials —anomenades bissògenes— del peu d’aquests animals, en forma líquida, i se solidifica en entrar en contacte amb l’aigua És format per proteïnes afins a la sericina de la seda, i en alguns casos pot ésser filat i teixit nacres
antena
antenes d’un crustaci
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Apèndix cefàlic articulat, propi dels artròpodes mandibulats (miriàpodes, insectes i crustacis) i dels onicòfors.
Consta d’una base , formada per un nombre petit i variable d’artells, i d’un flagel , format per bastants artells En el flagel, sol haver-hi pilositat abundant, i la seva forma pot variar molt Segons quina sigui aquesta forma, l’antena rep diferents noms filiforme, lamelliforme, claviforme, pectinada, plomosa, capitada, etc La longitud de l’antena també és molt variable Té una funció sensitiva, ja que s’hi localitzen corpuscles tàctils, gustatius, olfactius i a vegades auditius Els crustacis en tenen dos parells les del primer, inserides al primer segment cefàlic, són anomenades…
vàlvula del cor
Vàlvules del cor: A , pulmonar; B , aòrtica; C , mitral; D , tricúspide (1, valva anterior; 2, valva dreta; 3, valva esquerra; 4, valva coronària dreta; 5, valva coronària esquerra; 6, valva no coronària posterior; 7, valva anterior aòrtica; 8, valva posterior; 9, valva anterior; 10, valva mitjana; 11, valva posterior)
© fototeca.cat
Anatomia animal
Cadascuna de les vàlvules auriculoventriculars (anomenades mitral
l’esquerra, i tricúspide
la dreta) i semilunars ( aòrtica
i pulmonar
) de les cavitats cardíaques.
genoll
Tall longitudinal del genoll i les diverses estructures que fan possible la seva articulació
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Regió anatòmica formada per l’articulació de la cuixa amb la cama i les parts dures i blanes que l’envolten (teixits de sosteniment, lligaments, etc).
En l’home el genoll és format per l’articulació femorotibial , constituïda per l’extremitat inferior del fèmur, que presenta cap endavant una superfície articular en forma de politja tròclea femoral i cap endarrere una escotadura que divideix l’extremitat inferior del fèmur en dues masses voluminoses, anomenades còndils femorals , que s’articulen amb l’extremitat superior de la tíbia al nivell de dues cavitats glenoides separades per l’espina tibial La ròtula és situada a la cara anterior L’articulació del genoll es manté al seu lloc per la càpsula articular i diversos…