Resultats de la cerca

La circulació sanguínia a través dels capillars assegura la nutrició dels teixits en permetre el bescanvi de substàncies entre la sang circulant i els teixits perifèrics Els capillars es distribueixen en forma de xarxa per gairebé tots els teixits, i llur configuració i quantitat varia molt segons l’estructura i les necessitats circulatòries dels òrgans o teixits Així, té una gran densitat la xarxa capillar de la substància grisa del sistema nerviós central, de la musculatura esquelètica, del cor i del teixit adipós El diàmetre dels capillars oscilla entre 0,007 i 0,14 mm, i llurs parets són…

Generalment porta un feix de sedes capillars

Tenen una forma irregular, i les parets són constituïdes per un endoteli que no és recobert per perícits, com el dels capillars sanguinis

És una mena de tub d’uns 50 mm de longitud, l’extrem superior del qual és tancat i invaginat per un cabdell de capillars que formen el glomèrul La part inferior o tubular desemboca en el tub collector

Hom distingeix la placentació difusa , pròpia dels artiodàctils, en la qual els teixits embrionaris presenten molt pocs entrants que penetren en l’endometri matern, la placentació anular , pròpia dels carnívors i d’altres animals, en la qual les vellositats o entrants de l’embrió formen una anella cilíndrica al voltant de l’endometri, i la placentació hemocorial , en la qual les vellositats coriòniques en penetrar a l’endometri en destrueixen els teixits i són impregnades de la sang dels capillars materns destruïts

Les venes són formades per tres túniques la interna o endotelial, la mitjana i l’externa, compostes d’elements elàstics, conjuntius i musculars, menys desenvolupats que en les artèries A l’interior tenen replecs o vàlvules que impedeixen el retrocés de la sang Les venes del cos poden ésser agrupades en tres sistemes el pulmonar, que duu la sang dels pulmons al cor, el de la vena porta, que condueix la sang del tub digestiu cap al fetge, i el general, que recull la sang de la resta de l’organisme i la duu també al cor

En l’home és un cordó cilíndric lleugerament aplanat que presenta dos engruiximents fusiformes, el cervical i el lumbar, que corresponen a les porcions de la medulla que innerven els membres superiors i inferiors, respectivament La medulla espinal és una estructura contínua, però els 31 parells de nervis raquidis que en surten 8 nervis cervicals, 12 de dorsals, 5 de lumbars, 5 de sacres i 1 de coccigi li confereixen un aspecte segmentat La seva superfície és plena de solcs longitudinals que van de dalt a baix solc mediodorsal, solc medioventral, dos solcs posterolaterals i dos…

En l’home el primer disc és entre la segona i tercera vèrtebres cervicals, i el darrer, en el còccix Consta de dues parts el nucli polpós i l’anell fibrós, ambdós separats del cos vertebral per dues fines làmines de cartílag hialí En l’os en creixement el disc constitueix la zona que permet al cos vertebral de créixer en alçada El nucli polpós ocupa el centre del disc intervertebral és blanc, brillant, semigelatinós i conté feixos molt fins de fibres collàgenes, cèllules conjuntives i cartilaginoses i abundant substància amorfa, i actua com a mecanisme amortidor intervertebral,…

En un sentit estricte només és possible de parlar d’artèries en els cordats, però per analogia són anomenats artèries diferents vasos d’altres organismes En els vertebrats, i per tant en l’home, una artèria és constituïda per tres capes o túniques la túnica interna o íntima , formada per un epiteli unistratificat i una capa elàstica interna la túnica mitjana , formada per fibres musculars llises i fibres elàstiques i la túnica externa o adventícia , sovint separada de la túnica mitjana per una capa elàstica externa, formada per fibres collàgenes i elàstiques Gràcies a les fibres elàstiques,…