Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
genoll
Tall longitudinal del genoll i les diverses estructures que fan possible la seva articulació
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Regió anatòmica formada per l’articulació de la cuixa amb la cama i les parts dures i blanes que l’envolten (teixits de sosteniment, lligaments, etc).
En l’home el genoll és format per l’articulació femorotibial , constituïda per l’extremitat inferior del fèmur, que presenta cap endavant una superfície articular en forma de politja tròclea femoral i cap endarrere una escotadura que divideix l’extremitat inferior del fèmur en dues masses voluminoses, anomenades còndils femorals , que s’articulen amb l’extremitat superior de la tíbia al nivell de dues cavitats glenoides separades per l’espina tibial La ròtula és situada a la cara anterior L’articulació del genoll es manté al seu lloc per la càpsula articular i diversos lligaments que la…
senyal
Anatomia animal
Forma de les dents dels animals de peu rodó que fins als set anys permet de saber-ne l’edat.
En sortir-los els ullals desapareixen les cavitats de les dents característiques de cada edat Aquests animals són anomenats animals de senyal
endocardi
Anatomia animal
Membrana que recobreix les cavitats i les vàlvules cardíaques.
Té una capa superficial formada per cèllules endotelials aplanades i una capa més profunda formada per teixit conjuntiu, fibres elàstiques i musculatura llisa
cúbit
cúbit 1, cavitat sigmoide major a la zona d’articulació amb l’húmer; 2, olècran per a la inserció del múscul tríceps; 3, apòfisi coracoide; 4 cavitat sigmoide menor, per a articular-se amb el radi; 5, superfície d’inserció del múscul braquial anterior; 6, forat nutrici, o orifici d’entrada de l’artèria nutrícia; 7, cresta longitudinal externa; 8, cap del cúbit; 9, apòfisi estiloide, que serveix per a la inserció del lligament intern del canell
© Fototeca.cat
Anatomia animal
L’os més llarg i intern de l’avantbraç, articulat amb l’húmer per dalt, amb el radi per fora i amb el cartílag articular per baix.
Hom hi distingeix una diàfasi i dues epífisis, de les quals la proximal comprèn l’olècran, l’apòfisi coronoide i les cavitats sigmoides major o troclear i menor o radial, i la distal, anomenada cap del cúbit , presenta una eminència, l’apòfisi estiloide
entranya
Anatomia animal
Cadascun dels òrgans continguts en les cavitats principals del cos.
infundíbul
Anatomia animal
Nom que prenen certes cavitats o parts orgàniques que tenen forma d’embut, com les cavitats del pavelló de la trompa de Fal·lopi o l’extremitat del conducte del cargol.
cornet
Anatomia animal
Cadascuna de les petites làmines òssies situades a l’interior de les cavitats nasals.