Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
ràdula
Anatomia animal
Massa muscular bucal proveïda de denticles quitinosos i corbs, disposats en diverses sèries transversals i renovables, pròpia d’alguns mol·luscs.
Manca en els lamellibranquis i cefalòpodes Aquest òrgan, en sortir de la boca, es mou endavant i endarrere per tal de tallar els aliments Les característiques de la ràdula són utilitzades com a caràcter important en sistemàtica
acetàbul
Anatomia animal
Ventosa cupuliforme que tenen els tentacles d’alguns cefalòpodes.
sifó
Anatomia animal
Tub muscular situat al centre de la regió ventral dels mol·luscs cefalòpodes.
El conducte intern del sifó condueix a la cavitat pallial, per la qual cosa, en cas de fugida, expulsa l’aigua pel sifó per propulsar-se vers enrere amb rapidesa
ull
Tall esquemàtic de l’ull humà
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan fotoreceptor dels animals capaç de formar imatges de l’objecte emissor o reflector de llum.
Hi ha dues menes d’ulls els ulls composts i els ulls unitaris, propis dels cefalòpodes i dels vertebrats Els ulls composts consten d’un cert nombre d’unitats visuals, anomenades omatidis , separades per pigment La imatge de l’ull compost pot formar-se per juxtaposició, de manera que cada omatidi només rebi la imatge d’un tros molt petit del camp visual, i la imatge total resulta de la unió de totes les imatges parcials donades per cada omatidi, o per superposició, quan cada omatidi copsa la imatge de tot el camp visual, i així la imatge total resulta de la superposició de les imatges de cada…
brànquia
Brànquia de llobarro
© Fototeca.cat-Corel
Anatomia animal
Cadascun dels elements, en forma de làmina, de filament, etc, que constitueixen l’òrgan respiratori dels metazous aquàtics o de respiració aquàtica, especialment d’aquells als quals llur revestiment cutani no permet la respiració cutània.
Les brànquies són constituïdes per evaginacions cutànies de tegument molt fi i vascularitzat, amb la superfície normalment augmentada per repetides subdivisions brànquies dendriformes, plumoides, pectinades, laminars, etc, a fi de tenir una gran superfície de contacte amb el medi a les brànquies té lloc el bescanvi de gasos i l’oxigen dissolt a l’aigua passa a la sang L’estructura de les brànquies és diferent en els diversos grups en què es presenten, així com llur origen filogenètic, i es tracta quasi sempre d’òrgans anàlegs, no pas homòlegs Es poden allotjar dins el cos brànquies internes…
braç
Anatomia animal
Nom aplicat als tentacles dels cefalòpodes, a les extremitats d’alguns equinoderms i a les pinces d’alguns crustacis.
bossa
En el embarassos múltiples univitel·lins es poden formar dues placentes i dues bosses de les aigües completament independents (dibuix de l’esquerre). El més comú, però, és que la duplicitat es produeixi en l’estadi de mòrula, i que els dos fetus comparteixin la placenta (dibuix de la dreta).
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Cavitat o estructura anatòmica que té forma de sac, com la bossa marsupial
dels marsupials, la bossa de la tinta dels cefalòpodes.
fotòfor
Anatomia animal
Òrgan lluminós que presenten la majoria de crustacis, de cefalòpodes i de peixos que habiten a més de 500 m de profunditat.
És format per un aplec de cèllules glandulars que conté un cultiu de bacteris luminescents, envoltat d’una capa de pigment fosc La seva situació és molt variable, segons les espècies, però normalment és a les regions ventrals del cos, i té una funció protectora enfront dels predadors bioluminescència
bec
Anatomia animal
Rostre més o menys allargat o de natura còrnia d’altres animals, com el de les tortugues, el d’alguns insectes (curculiònids, per exemple), el dels cefalòpodes, el d’algunes balenes, el de l’ornitorrinc, etc.
sifó
Anatomia animal
Filament constituït per teixits del mantell, que perfora tots els septes de la conquilla dels mol·luscs cefalòpodes de la subclasse dels tetrabranquis i arriba fins a la primera cambra; els vasos sanguinis del sifó segreguen el gas que omple totes les cambres.