Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
closca
jeff gynane / Fotolia.com
Anatomia animal
Carcinologia
Herpetologia
Malacologia
Embolcall dur i rígid d’un animal, com és ara el calcari de la major part dels crustacis i dels mol·luscs, i l’ossi i corni dels quelonis.
glàndula de la closca
Anatomia animal
Diverticle de l’oviducte de molts animals ovípars, com insectes, condroïctis, rèptils i mamífers monotremes, que secreta la closca dura de l’ou d’aquests animals.
múscul retractor
Anatomia animal
Cadascun dels músculs que, en nombre d’un o dos, tanca, en contreure’s, la closca dels mol·luscs lamel·libranquis.
El múscul retractor s’insereix a la cara interna de cadascuna de les valves de la closca, vora la xarnera La seva acció és antagònica a la del lligament elàstic, el qual, en deixar d’actuar els músculs retractors, obre les valves En el cas de lamellibranquis amb dos músculs retractors, aquests poden ésser iguals o diferents Hom també els anomena músculs adductors
plastró
Anatomia animal
Regió ventral de la closca dels rèptils quelonis, que presenta forma de làmina molt plana i és típicament formada per 9 plaques òssies: una placa entoplastral, dues plaques hipoplastrals, dues d’epiplastrals, dues d’hioplastrals i dues de xifoplastrals; a vegades, poden presentar-se també dues plaques mesoplastrals.
La unió amb l’escut o regió dorsal de la closca té lloc mitjançant un pont entre les vores laterals de les hioplastrals i les hipoplastrals i les plaques marginals de l’escut
mantell
Anatomia animal
Replec dorsal de la massa visceral dels mol·luscs, dels braquiòpodes i dels cirrípedes, que pot cobrir el cos de l’animal o solament una part.
La seva funció consisteix a secretar la closca A vegades el mantell pot recobrir la closca que ell mateix ha format
opercle
Anatomia animal
Peça generalment arrodonida que serveix per a tapar algun orifici del cos d’un animal.
Els gastròpodes marins produeixen un opercle segregat pel peu i que serveix per a tancar l’obertura de la closca quan l’animal s’hi tanca Els gastròpodes terrestres segreguen una mucositat que s’endureix en contacte amb l’aire i tanca l’obertura de la closca, la qual cosa permet a l’animal de passar l’hivern En els peixos osteïctis, les feses branquials són protegides exteriorment per un opercle de caràcter ossi, recobert per un estoig cutani que s’obre per darrere i dóna sortida a l’aigua que, entrant per la boca, banya les brànquies
sac visceral
Anatomia animal
Part o regió del cos dels mol·luscs, situada en posició dorsal, que pot adoptar forma cònica o experimentar una torsió enrotllant-se en espiral, en els gastròpodes.
El sac visceral, que és protegit per la closca quan el mollusc en té, conté la major part de les vísceres
sifonòstoma
Anatomia animal
Nom donat a la conquilla dels mol·luscs gastròpodes quan el perístoma presenta una escotadura acanalada en la seva vora terminal.
Aquesta escotadura és contínua, sovint en forma de canal incompletament tancat, i deixa passar un prolongament del mantell el sifó , tub incomplet que posa en comunicació la cavitat pallial, on són les brànquies, amb l’exterior El canal de la closca és també anomenat sifó
esquelet
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conjunt de peces dures i resistents que protegeixen les parts toves del cos d’alguns animals i els serveixen de suport.
N'hi ha dos tipus fonamentals l’esquelet intern o endoesquelet i l’extern o exoesquelet Entre els principals exoesquelets es destaquen els d’alguns protozous, com els dels foraminífers, radiolaris i amèbids, amb closca, formats per carbonat de calci, sílice i diversos materials, respectivament els dels coralls i altres cnidaris colonials, de suport i protecció, la closca dels molluscs, de carbonat de calci, que serveix gairebé exclusivament de protecció, i el dels artròpodes, compost d’una sèrie de plaques independents i articulades que cobreixen tot el cos i li…