Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
faringe
Les diferents seccions i parts de la faringe: A, nasofaringe; B, orofaringe; C, laringofaringe; 1, envà nasal; 2, amígddala faríngia; 3, vel del paladar; 4, amígdala palatina; 5, epiglotis; 6, obertura superior de la laringe; 7, cordes vocals; 8, tràquea; 9, esòfag
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Regió del tub digestiu dels cordats que comunica la boca amb l’esòfag.
En els cefalocordats és constituïda per la primera porció de l’intestí, i va proveïda a cada costat d’un centenar de feses branquials En els peixos assoleix alhora un paper respiratori i digestiu, per la qual cosa va proveïda de feses branquials i presenta nombroses dents de caràcter triturador En els vertebrats tetràpodes és un conducte musculomembranós situat rere les fosses nasals, la boca i la laringe i davant la columna vertebral, i és comuna a les vies respiratòries i digestives Per tal d’evitar el pas d’aliments a la laringe hi ha una vàlvula, l’epiglotis, que en tanca l’entrada quan…
manubri
Anatomia animal
Formació tubular del cos de les meduses que penja de la cara inferior de l’ombrel·la.
A l’extrem del manubri s’obre la boca, i en el seu interior hi ha un canal l’actinofaringe que comunica el gastrocel amb el medi extern
finestra oval
Anatomia animal
Orifici que comunica la caixa del timpà amb l’orella interna.
Normalment és tancada per una membrana, damunt la qual va soldada la part mitjana de la base de l’estrep
atri
Anatomia animal
Cavitat que, en molts procordats, envolta les brànquies i a la qual passa l’aigua després de banyar-les.
En els ascidiacis es comunica amb la cloaca i s’obre a l’exterior pel sifó cloacal o atrial en els cefalocordats s’obre a l’exterior per un atriòpor o espiracle independent de l’intestí terminal Tant en un cas com en l’altre els productes sexuals són abocats en aquesta cavitat
quelícer
Anatomia animal
Cadascun dels dos membres que formen el primer parell d’apèndixs dels artròpodes quelicerats
.
Multiarticulat, consta usualment de tres artells i acaba en pinça o quela o en ganxo, el qual comunica amb una glàndula verinosa la pinça consta d’un dit mòbil i un altre de fix, més voluminós El nombre d’artells i la forma dels quelícers és un caràcter utilitzat en la sistemàtica dels aràcnids
aparell ambulacral
Anatomia animal
Conjunt de canals i vesícules distribuïts pel cos dels equinoderms, pels quals circula l’aigua de mar.
És format per un canal anullar que envolta l’esòfag, al qual arriba l’aigua a través d’un canal hidròfor que comunica amb la placa madrepòrica, situada prop de l’anus Del canal anullar surten cinc canals radials, que es ramifiquen molt, i acaben en els ambulacres L’aparell ambulacral, anomenat també sistema aqüífer, té una funció circulatòria, respiratòria i locomotora
antre de Highmore
Anatomia animal
En l’home, cavitat del maxil·lar superior que comunica amb el nas.
fibló
Anatomia animal
Òrgan retràctil situat a la part terminal de l’abdomen i que serveix com a arma ofensiva o defensiva en els escorpins i en alguns insectes, com els himenòpters.
El fibló dels escorpins és corbat i dur, i comunica amb una glàndula verinosa El fibló dels himenòpters aculeats és un oviscapte modificat, i consta d’una beina quitinosa que s’articula amb peces destinades a l’evaginació del fibló, un bulb del fibló, una glàndula alcalina, una placa triangular i una de quadrada, dos palps sensitius i un sac de verí, amb un canal que desemboca a l’extrem del fibló Quan una abella fibla, el fibló generalment es desprèn, juntament amb el sac de verí i una part dels intestins, i això en provoca la mort