Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
trompa
trompa Tapir
Eden, Janine and Jim (CC BY 2.0)
Anatomia animal
Nas llarg i flexible que posseeixen altres animals que l'elefant, com el tapir.
bíceps
Bíceps braquial
© fototeca.cat
Anatomia animal
Múscul que en una de les seves extremitats té dos tendons per a unir-se amb l’os.
El bíceps braquial , múscul llarg del braç, innervat pel nervi musculocutani, produeix la flexió i la supinació de l’avantbraç i l’elevació i l’adducció del braç el bíceps crural , múscul llarg de la cuixa, innervat pel nervi ciàtic major, produeix la flexió de la cama sobre la cuixa
triangle de Scarpa
Anatomia animal
Espai de la cuixa comprès entre el lligament de Poupart i els músculs sartori i adductor llarg.
filopodi
Anatomia animal
Protistologia
Pseudopodi prim, llarg i recte, sense eix intern, que presenten els protozous de l’ordre dels radiolaris.
avantbraç
Anatomia animal
Part de l’extremitat superior o toràcica dels primats, i per tant de l’home, compresa entre el colze i el monyó o canell.
L’esquelet és constituït pel cúbit i el radi, unit pel lligament interossi s’articula amb l’húmer al colze, i amb el carp al canell Els músculs de la regió anterior pronador, rodó, palmars major i menor, cubital anterior, flexor comú superficial i profund dels dits, flexor llarg del polze i pronador quadrat tenen una acció de flexió i de pronació els de la regió externa supinador llarg, primer i segon radial extern, i supinador curt d’extensió i de supinació i els de la regió posterior extensior comú dels dits, extensor propi del menovell, cubital posterior, múscul…
quadrat
Anatomia animal
Os de cartílag de l’esplancnocrani que experimenta una notable reducció al llarg de l’escala filogenètica dels vertebrats.
En els peixos, amfibis, rèptils i ocells, aquest os serveix per a articular la mandíbula inferior a la resta del crani En els mamífers, el quadrat es modifica per formar un dels ossos de l’orella, l’enclusa
bec
Tipus de bec segons l’hàbit alimentari
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan format per les mandíbules dels ocells i revestit d’una beina còrnia ( ramfoteca
).
Cal cercar l’origen del bec en la modificació d’algunes escates com les que cobreixen les mandíbules de les tortugues i d’altres rèptils extingits En molts ocells fòssils el bec era proveït de dents Alguns el muden, sencer o per peces pot ésser constituït fins per quatre peces diferents la part superior, a la base, pot ésser tova i formar la cera com en els coloms, o pot acabar en una ungla com en els ànecs La forma del bec varia segons el tipus d’alimentació de l’ocell així, els ocells de rapinya el tenen tort i encorbat els granívors, fort i dur els que s’alimenten de nèctar, llarg…