Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
boca
Anatomia animal
Orifici del començament del tracte digestiu o de la cavitat digestiva que presenten la immensa majoria dels animals.
En els animals diploblàstics, com les meduses i les hidres, correspon a la comunicació de la cavitat gatrocèlica amb l’exterior En els triploblàstics pot correspondre al blastòpor de la gàstrula diversos protòstoms o ésser causat per una neoformació En els vertebrats, i per tant en els mamífers, l’home inclòs, aquesta neoformació s’esdevé per perforació de l’anomenada placa bucal
col·leteri
Anatomia animal
Entomologia
Glàndula accessòria parella, secretora d’una mucositat en el sistema reproductor de la majoria de les femelles dels insectes.
Forma l’ooteca en els ortòpters, un revestiment gelatinós en els ous del gènere Chironomus , i un ciment que uneix els ous al substrat en molts altres insectes
anell periesofàgic
Anatomia animal
Conjunt de connexions nervioses que uneixen els ganglis cerebroides amb els subesofàgics; és present a la majoria d’animals invertebrats.
fotòfor
Anatomia animal
Òrgan lluminós que presenten la majoria de crustacis, de cefalòpodes i de peixos que habiten a més de 500 m de profunditat.
És format per un aplec de cèllules glandulars que conté un cultiu de bacteris luminescents, envoltat d’una capa de pigment fosc La seva situació és molt variable, segons les espècies, però normalment és a les regions ventrals del cos, i té una funció protectora enfront dels predadors bioluminescència
heterodont
Anatomia animal
Dit dels animals que posseeixen diferents tipus de dents, cadascuna de les quals té una forma i una funció diferents.
La majoria de mamífers són heterodonts
valva
valva esquerra d’un mol·lusc lamel·libranqui ( Tellina planata ) procedent del Miocè
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Peça o cadascuna de les peces que formen la closca d’alguns mol·luscs i dels braquiòpodes i crustacis ostracodes.
Alguns animals són univalves, com la majoria de gastròpodes i els monoplacòfors, i els altres són bivalves, com els molluscs lamellibranquis, els braquiòpodes i els crustacis ostracodes
plomatge nupcial
Anatomia animal
Ornitologia
Plomatge que algunes espècies d’ocells presenten durant el període de reproducció i que acostuma a distingir-se per l’acoloriment conspicu i, de vegades, per la presència d’ornaments, com les plomes dels costats del cap del cabussó emplomallat o les plomes escapulars del martinet blanc.
Sovint, és exclusiu dels mascles Hom l’anomena també plomatge d’estiu o de primavera puix és en aquesta època que la majoria dels ocells es reprodueixen per distingir-lo del plomatge d’hivern , que acostuma a ésser de colors apagats
teranyina

Teranyina
© Xevi Varela
Anatomia animal
Aracnologia
Teixit que fabriquen diversos aràcnids amb el fil, o seda, produït per les fileres de les glàndules sericígenes i que serveix de parany per a caçar les preses de les quals es nodreixen i d’habitacle, de vehicle, etc.
Cada espècie en fabrica una de diferent N'hi ha que només són una sèrie de fils de fibroïna que irradien de l’amagatall de l’animal d’altres construeixen masses irregulars com la de l’aranya domèstica, i d’altres fabriquen, instintivament, estructures geomètriques com la de l’argiope i la de l’epeira En la majoria d’espècies només fan teranyines les femelles
ramfoteca

Bec de flamenc
© Xevi Varela
Anatomia animal
Beina còrnia que recobreix les mandíbules dels ocells, juntament amb les quals forma el bec.
És constituïda per diverses plaques, generalment ben soldades i amb la sutura invisible, però en certs casos —com en procellariformes— resten separades, o bé la línia de sutura és visible —com en els estruços, els paràsits, etc— En la majoria de les espècies la ramfoteca creix contínuament, a fi de compensar el desgast per l’ús de l’extremitat, i en algunes altres, com el fraret, el gavot, etc, es muda periòdicament tota sencera
apèndix vermiforme
Anatomia animal
Apèndix intestinal de la majoria de primats i de rosegadors, situat al fons del cec, del qual constitueix com una prolongació, de forma tubular i sinuosa, tancat en el seu extrem distal.
Té un aspecte, doncs, vermiforme, d’on li ve el nom per la seva situació, hom l’anomena també apèndix cecal En l’home, fa de 4 a 12 cm, i en d’altres primats sol ésser més llarg Des d’un punt de vista evolutiu, és un òrgan vestigial, funcional encara en els rosegadors l’apèndix vermiforme i el cec formen un sac on els enzims poden actuar durant molt de temps sobre les fibres vegetals de difícil digestió En l’home, no té cap funció específica destacable Si esdevé seu d’una infecció bacteriana, provoca l'apendicitis Un teixit limfoide, com el que recobreix les amígdales, el revesteix…