Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
endometri
Anatomia animal
Paret inerna mucosa de la matriu.
L’endometri és constituït per un epiteli monoestratificat i cilíndric, amb cilis i fons de sac glandulars La seva estructura sofreix variacions periòdiques, d’acord amb el cicle menstrual, amb hipertròfia progressiva durant el cicle i amb isquèmia dels vasos i eliminació a l’exterior al final del cicle si no hi ha hagut implantació de l’òvul fecundat Si l’òvul s’hi implanta, es transforma i esdevé una nova estructura, la caduca o decídua
llavi
Anatomia animal
Cadascuna de les dues peces carnoses mòbils, superior i inferior, que limiten l’obertura de la boca.
Els llavis són formats en llur major part pel múscul orbicular La part interna o mucosa presenta al mig un replec o fre, més pronunciat en el llavi superior, i la part externa és un teixit intermedi de la pell i la mucosa És una regió molt vascularitzada i innervada Els punts d’unió dels llavis reben el nom de comissures En els mamífers, tenen un paper important en la succió de la llet per les cries En l’home, els llavis són limitats a la part superior pel nas i a la part inferior pel solc labiomentonià Tenen un paper important en l’obertura i el tancament de la…
amígdales palatines
Anatomia animal
Amígdales per excel·lència, situades en nombre de dues a banda i banda del paladar, entre els pilars.
Estan formades per teixit limfàtic recobert per una membrana mucosa i contenen criptes i molts follicles limfàtics
galta
Anatomia animal
Part de la cara que va des dels ulls i les temples fins a la barba.
Constitueix la paret lateral de la cavitat bucal i és constituïda per la pell, una capa gruixuda de greix i els músculs masseter, buccinador, risori i zigomàtics, entre altres La part més interna de la galta és la mucosa bucal
faringe
Les diferents seccions i parts de la faringe: A, nasofaringe; B, orofaringe; C, laringofaringe; 1, envà nasal; 2, amígddala faríngia; 3, vel del paladar; 4, amígdala palatina; 5, epiglotis; 6, obertura superior de la laringe; 7, cordes vocals; 8, tràquea; 9, esòfag
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Regió del tub digestiu dels cordats que comunica la boca amb l’esòfag.
En els cefalocordats és constituïda per la primera porció de l’intestí, i va proveïda a cada costat d’un centenar de feses branquials En els peixos assoleix alhora un paper respiratori i digestiu, per la qual cosa va proveïda de feses branquials i presenta nombroses dents de caràcter triturador En els vertebrats tetràpodes és un conducte musculomembranós situat rere les fosses nasals, la boca i la laringe i davant la columna vertebral, i és comuna a les vies respiratòries i digestives Per tal d’evitar el pas d’aliments a la laringe hi ha una vàlvula, l’epiglotis, que en tanca l’entrada quan…
òrgan
Anatomia animal
Part del cos que, malgrat ésser constituïda per elements provinents de sistemes diversos, constitueix una unitat per la funció o les funcions determinades que exerceix.
Així, hom parla, entre altres, de l' òrgan acústic o de Corti , del del gust papilles de la mucosa lingual, del de Jacobson conducte situat sobre el cartílag vomeronasal, del de l’olfacte regió superior de la pituïtària, on hi ha les ramificacions del nervi olfactori, del de la visió nervi òptic, globus ocular, parpelles, etc, de l’aparell de Golgi, dels òrgans genitals conjunt d’estructures anatòmiques que intervenen en la funció reproductora, dels òrgans hematopoètics medulla òssia, melsa, nòduls limfàtics, etc
membrana pituïtaria
Anatomia animal
Capa mucosa del nas que entapissa l’interior de les fosses nasals.
És anomenada també membrana de Schneider
boca
Elements d’una boca humana: 1, llavi superior; 2, arcada dentària superior; 3, llavi inferior; 4, arcada dentària inferior; 5, llengua; 6, paladar dur; 7, os palatí; 8, mucosa el paladar; 9, glàndules palatines; 10, paladar tou; 11, múscul buccinador; 12, múscul palato-glos; 13, úvula; 14 pilars del vel del paladar; 15, istme de la gola; 16, amígdala palatina; 17 geniva
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Estructura en forma de cavitat, oberta immediatament després de l’orifici bucal i en connexió amb el tub digestiu —del qual és, de fet, la primera porció—, que posseeixen molts animals, especialment els superiors.
Primàriament és l’estructura per on són ingerits els aliments, i secundàriament, en els vertebrats, forma part de l’aparell respiratori i fonador en alguns casos collabora també en el sistema defensiu i ofensiu de l’animal Els invertebrats, sobretot els superiors, presenten una boca més o menys desenvolupada llevat d’aquells que han sofert modificacions atròfiques a causa del parasitisme, o d’aquells que es nodreixen per filtració o per osmosi, constituïda bàsicament per un aparell bucal En els vertebrats la morfologia de la boca varia segons els grups, però en general és recoberta…
estómac
Representació esquemàtica de la secció frontal de l’estómac amb les diverses porcions en què es divideix; 1 regió del càrdies; 2 fundus o fòrnix; 3 cos; 4 antre pilòric; 5 regió pilòrica; 6 curvatura menor; 7 curvatura major; 8 esfínter pilòric, 9 duodé
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Porció dilatada del tub digestiu on té lloc la quimificació dels aliments.
En l’home, l’estómac té forma de gaita i és entre l’esòfag i el budell prim Estructuralment té quatre capes l’externa o serosa, la muscular, la submucosa i la mucosa que és la que limita la llum de l’òrgan Bé que la forma i la mida varien notablement segons la posició del cos i l’estat de repleció de l’òrgan, el seu lloc és la part alta del ventre, a l’esquerra de la columna vertebral la meitat alta resta amagada per les costelles La seva capacitat oscilla entre un litre i un i mig L’estómac és un òrgan distendible A més de la seva vinculació, per continuïtat, a l’esòfag i al duodè, té…
bulb vestibulovaginal
Anatomia animal
Cadascun dels dos òrgans erèctils situats sota la mucosa vaginal, homòleg del tub uretral masculí.