Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
tendinós | tendinosa
adenohipòfisi
Dibuix esquemàtic de l’adenohipòfisi humana, amb indicació de les hormones que segrega i els òrgans principals sobre els quals actuen
© fototeca.cat
Anatomia animal
Part anterior i mitjana de la hipòfisi
, de natura glandular.
Segrega diverses hormones la tireotròpica , l' adrenocorticotròpica , l' estimulant del follicle , la luteïnitzant, la luteotròpica prolactina , la somatotròpica i la melanocitostimulant
placa
Anatomia animal
Qualsevol formació plana de material dur que normalment forma part de l’exoesquelet o dermatoesquelet d’alguns animals.
N'hi ha de natura calcària, com la de molts grups d’equinoderms, de corneoòssia, com la dels crocodilians, els quelonis i mamífers edentats, de completament òssia, com la dels condrictis i osteïctis cavall marí, peix cofre, etc, i de completament còrnia, com la dels rèptils escatosos
glomèrul
Anatomia animal
Aglomeració, generalment reduïda, de corpuscles de la mateixa natura, existents a l’organisme.
Els més importants són els de Malpighi o renals , constituïts per aglomeracions d’arterioles en els extrems dels conductes urinífers
cutícula
Anatomia animal
Capa protectora de natura quitinosa, que revesteix el cos dels animals inferiors (anèl·lids, artòpodes).
abocament
Anatomia animal
Anastomosi quirúrgica de les obertures de dues cavitats o conductes d’igual o diferent natura.
ungla
Tall longitudinal i estructura d’una ungla
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Formació epidèrmica de natura còrnia que protegeix la superfície dorsal de l’extrem lliure dels dits dels mamífers, ocells, rèptils i d’alguns amfibis.
Té una funció protectora i, en alguns casos, té alhora una missió de defensa o atac, per la qual cosa esdevé corba, dura i acabada en punxa urpa En els mamífers digitígrads, les ungles són transformades en unes formacions engruixides i molt ceratinitzades anomenades peülles
medul·la espinal
Mèdul·la espinal: a) visió posterior; b) secció al nivell de la columna dorsal; c) segment amb la sortida de les arrels nervioses
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part intrarraquídia del sistema nerviós central que ocupa el conducte vertebral des del forat occipital fins a la vora inferior del cos de la primera vèrtebra lumbar.
En l’home és un cordó cilíndric lleugerament aplanat que presenta dos engruiximents fusiformes, el cervical i el lumbar, que corresponen a les porcions de la medulla que innerven els membres superiors i inferiors, respectivament La medulla espinal és una estructura contínua, però els 31 parells de nervis raquidis que en surten 8 nervis cervicals, 12 de dorsals, 5 de lumbars, 5 de sacres i 1 de coccigi li confereixen un aspecte segmentat La seva superfície és plena de solcs longitudinals que van de dalt a baix solc mediodorsal, solc medioventral, dos solcs posterolaterals i dos solcs…