Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
anus
Anatomia animal
Orifici del final del tracte digestiu, sempre contràctil, que s’obre a l’exterior o desemboca a la cloaca, i a través del qual l’animal expulsa els residus no digerits d’aliment i altres matèries associades; en alguns animals aquàtics també té una funció respiratòria.
En tenen la majoria de metazous, llevat alguns invertebrats platihelmints, cnidaris, ctenòfors, etc Té una posició molt variable en el cos, segons els grups Així, en els artròpodes és situat en general al final de l’abdomen en molts peixos, s’obre al davant de l’orifici d’expulsió de productes sexuals en alguns peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers monotremes, desemboca a la cloaca, juntament amb els orificis d’expulsió d’orina i de productes sexuals a la resta de mamífers es troba al final del recte En l’ésser humà, l’anus forma un canal d’un a dos centímetres de llargada…
atri
Anatomia animal
Cavitat que, en molts procordats, envolta les brànquies i a la qual passa l’aigua després de banyar-les.
En els ascidiacis es comunica amb la cloaca i s’obre a l’exterior pel sifó cloacal o atrial en els cefalocordats s’obre a l’exterior per un atriòpor o espiracle independent de l’intestí terminal Tant en un cas com en l’altre els productes sexuals són abocats en aquesta cavitat
timpà
1, porció flonja de la membrana del timpà; 2, escotatura timpànica; 3, espina timpànica menor; 4, ante mastoïdal; 5, superfície de secció del coll del martell; 6, mànec del martell; 7, porció tensa de la membrana del timpà; 8, limbe de la membrana del timpà 9, trompa d’Esutàqui
© fototeca.cat
Anatomia animal
Membrana de l’orella dels cordats.
Els peixos no en tenen, i en els amfibis anurs la membrana del timpà s’obre a l’exterior i en molts és molt desenvolupada, bé que falta en altres No tenen timpà els urodels ni els àpodes En els crocodilians i saures de vida epigea, el timpà és ben desenvolupat, però els saures subterranis i les serps no en tenen, el tenen molt reduït o va recobert per pell En les tortugues, pot ésser aparent o bé ésser recobert per la pell En els ocells i mamífers, s’obre al conducte auditiu extern
prostomi
Anatomia animal
Primer segment del cos dels anèl·lids, darrere el qual s’obre la boca, situada en posició ventral.
En el prostomi dels anèllids de la classe dels poliquets hi ha diversos apèndixs, que tenen formes diferents i funció sensorial o respiratòria
manubri
Anatomia animal
Formació tubular del cos de les meduses que penja de la cara inferior de l’ombrel·la.
A l’extrem del manubri s’obre la boca, i en el seu interior hi ha un canal l’actinofaringe que comunica el gastrocel amb el medi extern
fol·licle pilós
Anatomia animal
Aparell format per un pèl i la glàndula que genera la capa àcida de la pell.
N'hi ha en tota la superfície cutània, llevat del palmell de les mans i la planta dels peus La secreció glandular s’obre al coll del follicle sebaci Hi pot haver diverses glàndules sebàcies en relació amb un sol pèl Al nas, cada glàndula aïllada posseix un pèl petit
vagina
Posició de la vagina a la pelvis femenina humana: 1, lligament suspensori; 2, úter; 3, ovari esquerre; 4, bufeta de l’orina; 5, recte; 6, vagina; 7, llavi major de la vulva; 8, llavi menor de la vulva; 9, vulva; 10, clítoris; 11, uretra; 12, símfisi púbica; 13, úter; 14, lligament rodó; 15, trompa de Fal·lopi
© fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan de l’aparell reproductor femení dels mamífers, situat entre l’úter i els genitals externs, on s’introdueix el penis durant la copulació i per on s’expulsa l’embrió durant el part.
Deriva del conducte de Müller en la seva part terminal En la dona és un conducte elàstic, muscular i mucós que, inserint-se en el coll uterí, travessa el sòl pelvià i s’obre a la part profunda de la vulva, de la qual és separada per l’himen o les seves restes
múscul retractor
Anatomia animal
Cadascun dels músculs que, en nombre d’un o dos, tanca, en contreure’s, la closca dels mol·luscs lamel·libranquis.
El múscul retractor s’insereix a la cara interna de cadascuna de les valves de la closca, vora la xarnera La seva acció és antagònica a la del lligament elàstic, el qual, en deixar d’actuar els músculs retractors, obre les valves En el cas de lamellibranquis amb dos músculs retractors, aquests poden ésser iguals o diferents Hom també els anomena músculs adductors
opercle
Anatomia animal
Peça generalment arrodonida que serveix per a tapar algun orifici del cos d’un animal.
Els gastròpodes marins produeixen un opercle segregat pel peu i que serveix per a tancar l’obertura de la closca quan l’animal s’hi tanca Els gastròpodes terrestres segreguen una mucositat que s’endureix en contacte amb l’aire i tanca l’obertura de la closca, la qual cosa permet a l’animal de passar l’hivern En els peixos osteïctis, les feses branquials són protegides exteriorment per un opercle de caràcter ossi, recobert per un estoig cutani que s’obre per darrere i dóna sortida a l’aigua que, entrant per la boca, banya les brànquies
atriòpor
Anatomia animal
Orifici ventral dels cefalocordats, en posició anterior respecte a l’anus, pel qual s’obre a l’exterior l’atri o cavitat peribranquial.
És anomenat també espiracle