Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
anell
Anatomia animal
Òrgan, àrea o matèria de forma anular, com les obertures que presenten certs músculs o aponeurosis per a donar pas a vasos, nervis, etc.
En l’home hom distingueix, principalment l' anell crural , a l’obertura abdominal del conducte femoral l' anell inguinal profund , l’obertura de la fàscia transversa per a donar pas al cordó espermàtic i al lligament rodó, i l' anell inguinal superficial o subcutani , a l’obertura de l’aponeurosi del múscul oblic extern per a aquests mateixos òrgans l' anell tranqueal , que és qualsevol dels cartílags traqueals l' anell umbilical en l’obertura de la paret abdominal per a donar pas al cordó umbilical i l' anell de Waldeyer , constituït per les amígdales linguals,…
forat nutrici
Anatomia animal
Obertura que hi ha als ossos per al pas dels vasos nutricis.
taca cribosa
Anatomia animal
Àrea de la paret del vestíbul perforada per al pas dels filaments del nervi auditiu.
vàlvula tricúspide
Anatomia animal
Anell de separació entre l’aurícula i el ventricle dret del cor format per tres valves (una d’anterior, una de mitjana i una de posterior) que s’uneixen als músculs papil·lars del ventricle mitjançant les cordes tendinoses.
Té una gran importància fisiològica, i durant la diàstole ventricular roman oberta i permet el pas de la sang de l’aurícula al ventricle, mentre que durant la diàstole auricular resta tancada i impedeix el pas de sang cap a l’aurícula
taca ocular
Anatomia animal
Associació de cèl·lules fotosensibles i pigmentades que formen grups diferenciats.
Només detecten intensitat lluminosa, però no pas imatges Hom en troba en alguns turbellaris i poliquets
orbicular de les parpelles
Anatomia animal
Múscul que, situat sota la pell que envolta l’òrbita, acluca les parpelles i afavoreix el pas de les llàgrimes.
hiat
Anatomia animal
Nom d’alguns anells, forats o fissures del cos.
Entre els principals cal esmentar l' aòrtic al diafragma, per al pas de l’aorta, el de Fallopi a l’os petrós, per a la branca petrosa del nervi vidià i el de Winslow comunicació de la gran cavitat peritoneal amb la cavitat posterior epiploica
faringe
Les diferents seccions i parts de la faringe: A, nasofaringe; B, orofaringe; C, laringofaringe; 1, envà nasal; 2, amígddala faríngia; 3, vel del paladar; 4, amígdala palatina; 5, epiglotis; 6, obertura superior de la laringe; 7, cordes vocals; 8, tràquea; 9, esòfag
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Regió del tub digestiu dels cordats que comunica la boca amb l’esòfag.
En els cefalocordats és constituïda per la primera porció de l’intestí, i va proveïda a cada costat d’un centenar de feses branquials En els peixos assoleix alhora un paper respiratori i digestiu, per la qual cosa va proveïda de feses branquials i presenta nombroses dents de caràcter triturador En els vertebrats tetràpodes és un conducte musculomembranós situat rere les fosses nasals, la boca i la laringe i davant la columna vertebral, i és comuna a les vies respiratòries i digestives Per tal d’evitar el pas d’aliments a la laringe hi ha una vàlvula, l’epiglotis, que en tanca l’…
òstiums
Anatomia animal
Obertures de les esponges, que permeten el pas de l’aigua a través seu, la qual menen a la cavitat central del cos.
Són molt més nombrosos que els òsculs