Resultats de la cerca

Es mostren 28 resultats

fórmula dentària

Anatomia animal
Expressió numèrica amb la qual hom indica el nombre i la situació de les diverses peces dentàries que hi ha a les mandíbules superior i inferior dels mamífers.
En aquesta fórmula, les incisives són representades per una I, les canines per una C, les premolars per una P, i les molars per una M Davant cadascuna d’aquestes lletres hom escriu dos nombres en forma de trencat el numerador indica el nombre de peces de tipus indicat per la lletra que hi ha a la semimandíbula superior, i el denominador, el nombre de peces que hi ha a la semimandíbula inferior Així, en el cas de l’home, la fórmula dentària és
Gran enciclopèdia catalana

carn

Categoria de les diverses peces de la carn de boví i porcí. Boví. Extra: 1 filet; 2 mitjana. Primera: 3, tall rodó de la cuixa; 4 culata; 5 cap de mort; 6 crostó; 7 tapa plana. Primera B: 8 jarret; 9 culata d’espatlla; 10 llata; 11 tall rodó d’espatlla; 12 filet de llonzes; 12 peixet. Segona: 14 revés d’espatlla; 15 jarreta; 16 conill; 17 papada; 18 coll. Tercera: 19 falda i cap de costella; 20 pit i cap de costella; 21 cua. Porcí. Extra: 1 llom; 2 filet. Primera: 3 carn magra (cuixa); 4 llonzes. Segona: 5 carn magra (espatlla); 6 llonzes de coll. Tercera: 7 cansalda viada; 8 peu; 9 garró; 10 morro; 11 orelles; 12 galtes; 13 papada; 14 costelles

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Alimentació
Zootècnia
Part muscular del cos dels animals considerada com a aliment.
Són considerades com a carn totes les parts del cos dels animals bones per a l’alimentació, i especialment el teixit muscular de mamífers i d’ocells El color i el sabor de la carn van associats a una activitat bioquímica del múscul, el qual produeix, quan és actiu, substàncies metabòliques amb gust característic En general, una carn molt pàllida carn blanca sol ésser insípida i produïda per un animal amb poca activitat muscular, mentre que una carn fosca carn vermella o negra sol ésser molt sàpida i pròpia d’un animal molt actiu muscularment Químicament la carn és composta sobretot d’…
Gran enciclopèdia catalana

mànec

Anatomia animal
Una de les tres peces de l’estern.
Gran enciclopèdia catalana

cartílag

Anatomia animal
Qualsevol de les peces formades per teixit cartilaginós.
Gran enciclopèdia catalana

sindesmosi

Anatomia animal
Unió de les peces òssies per un lligament o una membrana.
Gran enciclopèdia catalana

selenodont

Anatomia animal
Dit de cadascuna de les molars dels cavalls i els remugants caracteritzades per la presència d’uns plecs verticals d’esmalt, en forma de mitja lluna.
Són peces adaptades a la trituració
Gran enciclopèdia catalana

bec

Tipus de bec segons l’hàbit alimentari

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Òrgan format per les mandíbules dels ocells i revestit d’una beina còrnia ( ramfoteca ).
Cal cercar l’origen del bec en la modificació d’algunes escates com les que cobreixen les mandíbules de les tortugues i d’altres rèptils extingits En molts ocells fòssils el bec era proveït de dents Alguns el muden, sencer o per peces pot ésser constituït fins per quatre peces diferents la part superior, a la base, pot ésser tova i formar la cera com en els coloms, o pot acabar en una ungla com en els ànecs La forma del bec varia segons el tipus d’alimentació de l’ocell així, els ocells de rapinya el tenen tort i encorbat els granívors, fort i dur els que s’alimenten…
Gran enciclopèdia catalana

hipsodont | hipsodonta

Anatomia animal
Dit de les peces dentàries de gran longitud o alçària de la corona.
Gran enciclopèdia catalana

artell

artells de les potes i antenes d’un insecte

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Cadascuna de les peces articulades que componen els apèndixs dels artròpodes (potes, antenes).
Gran enciclopèdia catalana

toracopodi

Anatomia animal
Nom donat a qualsevol apèndix de la regió toràcica d’alguns crustacis.
Poden ésser classificats en maxillípedes, que ajuden les peces bucals en la prensió i la ingestió dels aliments, i pereiopodis, que integren el perèion i que són locomotors
Gran enciclopèdia catalana