Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
trompa de Fal·lopi
1, orifici uterí de la trompa; 2, porció intersticial de la trompa; 3, plecs ampul·lars; 4, lligament ample; 5, infundíbul de la trompa; 6, orifici abdominal de la trompa; 7, fol·licles ovàrics; 8, ovari esquerre; 9, lligament utero-ovàric; 10, cavitat del cos uterí; 11, porció vaginal del coll; 12, úter
© fototeca.cat
Anatomia animal
Tub membranós que va des de l’angle superior de l’úter fins a l’ovari del costat corresponent, situat entre les fulles del lligament ample.
L’extremitat externa, anomenada pavelló , és lliure i recull l’òvul per transportar-lo fins a l’úter
llavi
Anatomia animal
Cadascuna de les vores de la vulva.
N'hi ha dos tipus els llavis majors , que són dos plecs cutanis i recoberts de pèl i que delimiten l’obertura vulvar, i els llavis menors , que són dos plecs mucosos situats sota els llavis majors i que protegeixen les estructures vulvars profundes
circumvolució cerebral
Anatomia animal
Cadascun dels plecs flexuosos de la superfície cerebral.
Aquestes circumvolucions són limitades per solcs i fissures i formen part dels lòbuls del cervell Segons llur situació són anomenades circumvolucions frontals , parietals , temporals , occipitals , del cos callós , etc
selenodont
Anatomia animal
Dit de cadascuna de les molars dels cavalls i els remugants caracteritzades per la presència d’uns plecs verticals d’esmalt, en forma de mitja lluna.
Són peces adaptades a la trituració
encèfal
Tall sagital de l’encèfal
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part del sistema nerviós central continguda en el crani i que comprèn el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.
L’encèfal comença essent una senzilla vesícula, més inflada que la medulla espinal Molt aviat hi apareixen a sobre dues estrangulacions que determinen la formació de les tres vesícules primàries prosencèfal, mesencèfal i romboencèfal , que acaben donant lloc, en el decurs del desenvolupament embriològic, a les cinc regions típiques de l’encèfal dels cordats El prosencèfal, tornant a estrangular-se, forma el telencèfal o hemisferis cerebrals a la regió més anterior, i el diencèfal amb l’epitàlem, tàlem, hipotàlem i apèndix a la posterior El mesencèfal no es divideix, però origina els lòbuls…
dent
Secció longitudinal d’una dent molar amb l’estructura que li correspon
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Formació sòlida que empren els animals per a mastegar o prémer l’aliment i per a defensar-se.
Bé que alguns invertebrats poseeixen unes estructures que funcionalment són semblants, el nom de dent solament pot ésser utilitzat amb tota propietat en parlar dels vertebrats En els vertebrats les dents s’originen sempre a partir de dos teixits l’epiteli de recobriment de la boca i el mesènquima que hi ha a sota L’estructura d’una dent comprèn una part exterior o esmalt dentari , una de més interna, dita dentina , i que forma la part principal de la dent, i, a l’interior de tot, la polpa , on hi ha els vasos sanguinis i les fibres nervioses que són la part viva de la dent Quan es dóna una…