Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
peroné
Anatomia animal
Os dels vertebrats terrestres situat a la part externa del segon segment de les extremitats posteriors, al costat de la tíbia, que ocupa la part interna.
És un os prim que representa sobretot una zona d’inserció muscular, puix que la funció d’aguantar l’extremitat correspon a la tíbia
plomatge nupcial
Anatomia animal
Ornitologia
Plomatge que algunes espècies d’ocells presenten durant el període de reproducció i que acostuma a distingir-se per l’acoloriment conspicu i, de vegades, per la presència d’ornaments, com les plomes dels costats del cap del cabussó emplomallat o les plomes escapulars del martinet blanc.
Sovint, és exclusiu dels mascles Hom l’anomena també plomatge d’estiu o de primavera puix és en aquesta època que la majoria dels ocells es reprodueixen per distingir-lo del plomatge d’hivern , que acostuma a ésser de colors apagats
reticle
Anatomia animal
Segon compartiment de l’estómac dels artiodàctils remugants i dels tilòpodes.
En els remugants segueix el rumen i precedeix el llibret, i en els tilòpodes precedeix el quall, puix que en aquest subordre no hi ha el llibret o tercer compartiment Té una forma més o menys esfèrica, amb la paret interna entapissada de papilles, que formen una xarxa o reticle En el reticle s’absorbeix la fracció líquida de l’aliment una vegada ha tornat de la boca en el procés de remugament, i és des del reticle que passa al llibre o al quall, en els remugants i els tilòpodes, respectivament
epífisi
Anatomia animal
Òrgan de funció controvertida situat a la cara dorsal de la segona porció de l’encèfal o diencèfal dels vertebrats.
En els ciclòstoms, l’epífisi o glàndula pineal adquireix el caràcter d’un ull, sobretot quan és en estat larval En determinats grups de rèptils, com els rincocèfals i d’altres ja extingits, l’epífisi té una connexió evident amb el tercer ull o ull pineal, de caràcter estrictament fotoreceptor, puix que no copsa imatges En els ocells, l’epífisi adquireix un caràcter endocrí La funció de l’epífisi en els mamífers de reproducció estacional consisteix a sincronitzar la seva activitat sexual amb el fotoperíode La informació lluminosa és rebuda per la retina i transmesa a l’epífisi, la…
heteròpters
Anatomia animal
Entomologia
Ordre d’insectes caracteritzats per la inserció del llavi inferior a la part anterior del crani.
Les ales posteriors són membranoses, mentre que la part basal de les ales anteriors és endurida i forma els anomenats hemèlitres L’ordre comprèn unes 25 000 espècies, de distribució tropical i temperada L’hàbitat és molt variat, puix que hi ha espècies aquàtiques, unes altres que parasiten vegetals, i encara algunes que són paràsites dels animals homeoterms Famílies i representants més importants de l'ordre dels heteròpters antocòrids Anthocoris sp belostòmids Belostoma sp cimícids Cimex sp xinxa corèids Gonocerus acuteangulatus Phyllomorpha sp coríxids Corixa sp gèrrids Gerris sp sabater…
medul·la espinal

Mèdul·la espinal: a) visió posterior; b) secció al nivell de la columna dorsal; c) segment amb la sortida de les arrels nervioses
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part intrarraquídia del sistema nerviós central que ocupa el conducte vertebral des del forat occipital fins a la vora inferior del cos de la primera vèrtebra lumbar.
En l’home és un cordó cilíndric lleugerament aplanat que presenta dos engruiximents fusiformes, el cervical i el lumbar, que corresponen a les porcions de la medulla que innerven els membres superiors i inferiors, respectivament La medulla espinal és una estructura contínua, però els 31 parells de nervis raquidis que en surten 8 nervis cervicals, 12 de dorsals, 5 de lumbars, 5 de sacres i 1 de coccigi li confereixen un aspecte segmentat La seva superfície és plena de solcs longitudinals que van de dalt a baix solc mediodorsal, solc medioventral, dos solcs posterolaterals i dos solcs…
sac aeri
Anatomia animal
Cadascuna de les cambres de parets fines que tenen, en el cos dels ocells, un paper essencialment respiratori, però tenen també altres missions.
Hom distingeix dos conjunts de sacs aeris els anteriors i els posteriors El conjunt de sacs aeris anteriors és format per un sac interclavicular que s’introdueix en els ossos, un parell de sacs cervicals , un a cada costat del coll, i un parell de sacs toràcics anteriors El conjunt posterior és constituït per un parell de sacs toràcics posteriors , un a cada costat de la punta d’ambdós pulmons, i els sacs abdominals , que s’estenen per l’abdomen Els sacs aeris posteriors són els encarregats de la inspiració, la qual omple els pulmons i els mateixos sacs gràcies a un conducte que, sortint de…
gangli
Anatomia animal
Engruiximent de forma i de grandària variables situat en el trajecte d’un vas limfàtic o d’un nervi.
Els ganglis limfàtics poden restar aïllats o ésser reunits en grups, de forma generalment esfèrica o aplanada i amb una longitud que varia d’1 mm a més de 20 mm Cada gangli és envoltat per una càpsula fibrosa que té trabècules cap a l’interior Dins el gangli hi ha un teixit amb limfòcits i limfoblasts, agrupats en nòduls Els ganglis limfàtics tenen una funció hematopoètica, fagocitària i hemolítica poden tenir localitzacions superficials o profundes, i n'hi ha en grans cúmuls al coll, a l’aixella, a l’engonal, al mediastí, a la pelvis i a la paret intestinal Els ganglis nerviosos , en certs…
llengua

Esquema de la cara superior de la llengua
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Òrgan musculós dels vertebrats, revestit d’un epiteli sensorial i situat a la cavitat bucal, entre els arcs dentaris; té les estructures del gust i realitza funcions importants en la deglució dels aliments, la succió i la masticació dels aliments i en l’articulació dels sons.
En els peixos, la llengua no és homòloga a la dels altres vertebrats té solament caràcter sensorial En els ciclòstoms és eriçada de denticles i actua com una llima En els altres vertebrats, la llengua, a part el seu caràcter d’òrgan del gust, és essencial per a menjar l’aliment quan és a la boca, i en els mamífers té també un paper important en la degulació En molts casos amfibis anurs, ocells, rèptils i mamífers sense dents, etc la llengua esdevé un òrgan de captura de l’aliment En els ofidis és bífida, i també és en relació amb l’olfacció, puix que a cadascuna de les puntes hi ha receptors…
esquelet

L’esquelet de diferents animals
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Conjunt de peces dures i resistents que protegeixen les parts toves del cos d’alguns animals i els serveixen de suport.
N'hi ha dos tipus fonamentals l’esquelet intern o endoesquelet i l’extern o exoesquelet Entre els principals exoesquelets es destaquen els d’alguns protozous, com els dels foraminífers, radiolaris i amèbids, amb closca, formats per carbonat de calci, sílice i diversos materials, respectivament els dels coralls i altres cnidaris colonials, de suport i protecció, la closca dels molluscs, de carbonat de calci, que serveix gairebé exclusivament de protecció, i el dels artròpodes, compost d’una sèrie de plaques independents i articulades que cobreixen tot el cos i li confereixen una gran…