Resultats de la cerca

Aquesta part dels hemisferis cerebrals va adquirint importància a mesura que es progressa en l’escala filètica En els peixos la substància grisa es troba solament a les parets interiors, però en els grups superiors hi ha una tendència migratòria de les cèllules de la capa grisa interna cap a la perifèria En els amfibis el palli es divideix en arquipalli dorsomedial i paleopalli lateral En alguns rèptils apareix una nova part, el neopalli, de posició anterodorsal, que en els mamífers adquireix un volum gran i forma el còrtex cerebral

Hi ha les columnes de Bertin , que són prolongacions de la substància cortical del ronyó entre dues de les piràmides de Malpighi les columnes carnoses , que són prolongacions de la substància muscular de la superfície interna dels ventricles del cor s’anomenen músculs papillars o trabècules carnoses, segons quines siguin llurs característiques Les columnes de Stilling Clarke són un grup de cèllules nervioses que ocupen l’angle intern del corn posterior de la substància grisa de la medulla La columna vertebral vertebral és el conjunt ossi format per les…

En l’home és un cordó cilíndric lleugerament aplanat que presenta dos engruiximents fusiformes, el cervical i el lumbar, que corresponen a les porcions de la medulla que innerven els membres superiors i inferiors, respectivament La medulla espinal és una estructura contínua, però els 31 parells de nervis raquidis que en surten 8 nervis cervicals, 12 de dorsals, 5 de lumbars, 5 de sacres i 1 de coccigi li confereixen un aspecte segmentat La seva superfície és plena de solcs longitudinals que van de dalt a baix solc mediodorsal, solc medioventral, dos solcs posterolaterals i dos solcs…

Així, en els vertebrats inferiors el telencèfal, representat pels hemisferis cerebrals, és molt petit i amb la substància blanca, el palli , afora, envoltant uns nuclis de substància grisa A mesura que hom avança en l’escala evolutiva es va desenvolupant una zona de substància grisa, el neopalli , que va adquirint una importància cada vegada més gran fins a envoltar del tot l’antic palli, que resta en una situació interna Aquest neopalli, o escorça cerebral , de primer és llis, però després s’ha de plegar, en els cordats més evolucionats, a fi de poder…

És situat darrera la protuberància i els tubercles quadrigèmins, per sobre el bulb i per sota el cervell És separat dels hemisferis cerebrals per una dependència de la duramàter, anomenada tenda del cerebel És constituït per un lòbul mitjà, o vermis, i dos lòbuls laterals, o hemisferis cerebellosos Del cerebel parteixen els peduncles cerebellosos, dos de superiors que comuniquen amb els tubercles quadrigèmins, dos de mitjans que ho fan amb la protuberància, i dos d’inferiors que descendeixen fins al bulb És constituït, com el cervell i la medulla espinal, per la substància grisa…

L’encèfal comença essent una senzilla vesícula, més inflada que la medulla espinal Molt aviat hi apareixen a sobre dues estrangulacions que determinen la formació de les tres vesícules primàries prosencèfal, mesencèfal i romboencèfal , que acaben donant lloc, en el decurs del desenvolupament embriològic, a les cinc regions típiques de l’encèfal dels cordats El prosencèfal, tornant a estrangular-se, forma el telencèfal o hemisferis cerebrals a la regió més anterior, i el diencèfal amb l’epitàlem, tàlem, hipotàlem i apèndix a la posterior El mesencèfal no es divideix, però origina els lòbuls…

La substància constitutiva d’aquests fils, produïda a les glàndules sericígenes de l’aranya, és líquida, però en sortir a l’exterior, en contacte amb l’aire, se solidifica

La substància grisa es disposa en tres nuclis, intern, extern i superior, que es connecten amb les fibres nervioses dels peduncles cerebrals, amb la cinta òptica, amb els cossos estriats i amb l’escorça cerebral