Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
placentació
Anatomia animal
Forma d’implantació dels teixits embrionaris en la placenta.
Hom distingeix la placentació difusa , pròpia dels artiodàctils, en la qual els teixits embrionaris presenten molt pocs entrants que penetren en l’endometri matern, la placentació anular , pròpia dels carnívors i d’altres animals, en la qual les vellositats o entrants de l’embrió formen una anella cilíndrica al voltant de l’endometri, i la placentació hemocorial , en la qual les vellositats coriòniques en penetrar a l’endometri en destrueixen els teixits i són impregnades de la sang dels capillars materns destruïts
capil·lar

Secció d’un capil·lar: 1, mitocondris; 2, glòbuls vermells; 3, membrana basal; 4, perícit; 5, cèl·lula endotelial; 6, nucli de la cèl·lula endotelial
© fototeca.cat
Anatomia animal
Vas sanguini situat entre el territori arterial i el venós.
La circulació sanguínia a través dels capillars assegura la nutrició dels teixits en permetre el bescanvi de substàncies entre la sang circulant i els teixits perifèrics Els capillars es distribueixen en forma de xarxa per gairebé tots els teixits, i llur configuració i quantitat varia molt segons l’estructura i les necessitats circulatòries dels òrgans o teixits Així, té una gran densitat la xarxa capillar de la substància grisa del sistema nerviós central, de la musculatura esquelètica, del cor i del teixit adipós El diàmetre dels…
fol·licle tuberculós
Anatomia animal
Lesió anatomicopatològica típica que produeix el bacil de Koch en els teixits.
És constituït per un centre necrosat, amb aparença de formatge, envoltat per una proliferació cellular, en la qual hi ha fonamentalment tres menes de cèllules gegants, epitelioides i limfòcits, a més del microbi
sentit
Anatomia animal
Cadascuna de les facultats que posseeixen els animals de rebre informacions de l’exterior mitjançant òrgans especialitzats, que els permeten de reaccionar enfront de les variacions del medi, tant físic com biològic, que els envolta.
També hi ha sentits interns que els permeten de percebre canvis de l’estat fisiològic dels òrgans o dels teixits que requereixen una ràpida resposta de l’organisme En els animals, els principals sentits són els fotoreceptors i l’oïda, que copsen informacions emeses a distància, i el tacte, l’olfacte i el gust, que només funcionen quan l’estímul és en contacte directe amb l’òrgan del sentit corresponent A més, els animals mòbils tenen el sentit propioreceptiu o cenestèsia, òrgan de l’equilibri que els informa de llur posició en el medi i de la posició respectiva de llurs parts…
parametri
Anatomia animal
Conjunt de teixits que envolten l’úter, especialment els situats als costats del coll d’aquest òrgan.
somatopleura
Anatomia animal
Revestiment extern de la cavitat celòmica, format per teixits d’origen mesodèrmic i adossat a la musculatura somàtica.
capil·lar limfàtic
Anatomia animal
Cadascun dels petits vasos limfàtics on s’inicia la circulació limfàtica i s’acumula la limfa procedent dels teixits.
Tenen una forma irregular, i les parets són constituïdes per un endoteli que no és recobert per perícits, com el dels capillars sanguinis