Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
aparell de Weber
Esquema, en vista dorsal, de l’aparell de Weber del peix vermell: 1, aparell de Weber; 2, bufeta natatòria; 3, laberints; 4, vèrtebres; 5, sacs endolimfàtics; 6, canal de comunicació entre laberints
© fototeca.cat
Anatomia animal
Conjunt d’ossets que connecten la bufeta natatòria dels peixos cipriniformes amb l’orella interna.
Són vèrtebres modificades que transmeten vibracions sonores des de la bufeta, que serveix de receptor, fins a l’orella
lemnisc
Anatomia animal
Cadascuna de les cintes de fibres sensitives longitudinals, de diversa significació funcional, que pugen dels peduncles cerebel·losos i acaben en el tàlem i en el metatàlem.
Un dels més importants és el lemnisc espinal , que comprèn el conjunt de fibres ascendents des de la medulla espinal fins al tàlem òptic que transmeten les sensacions tàctils, doloroses i tèrmiques
medul·la espinal
Mèdul·la espinal: a) visió posterior; b) secció al nivell de la columna dorsal; c) segment amb la sortida de les arrels nervioses
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part intrarraquídia del sistema nerviós central que ocupa el conducte vertebral des del forat occipital fins a la vora inferior del cos de la primera vèrtebra lumbar.
En l’home és un cordó cilíndric lleugerament aplanat que presenta dos engruiximents fusiformes, el cervical i el lumbar, que corresponen a les porcions de la medulla que innerven els membres superiors i inferiors, respectivament La medulla espinal és una estructura contínua, però els 31 parells de nervis raquidis que en surten 8 nervis cervicals, 12 de dorsals, 5 de lumbars, 5 de sacres i 1 de coccigi li confereixen un aspecte segmentat La seva superfície és plena de solcs longitudinals que van de dalt a baix solc mediodorsal, solc medioventral, dos solcs posterolaterals i dos solcs…
otòlit
Anatomia animal
Concreció calcària que en nombre variable es troba en els estatocists o bé en l’utricle i el sàcul de l’orella interna dels vertebrats i que, quan canvia de posició a causa de l’arribada d’ones sonores o bé a causa del moviment de la part del cos on són aquests òrgans, sensibilitza determinades cèl·lules sensorials, que transmeten una informació auditiva o de posició als centres nerviosos.