Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Entesa dels Independents d’Osona
Partit polític
Partit de la comarca d’Osona promogut per Jordi Fàbrega, Carles Furriols, Alberto Tobal, Josep M. Costa i Josep M. Romeu, inscrit al febrer de 1995.
En les eleccions municipals d’aquest any presentà llistes a set poblacions de la comarca i a Vic obtingué 658 vots 4,5% En les de 1999 s’integrà en la coalició Iniciativa-Verds/Entesa pel Progrés Municipal i guanyà les alcaldies de Sant Pere de Torelló i Sant Julià de Vilatorta
Convergència Democràtica Aranesa-Partit Nacionalista Aranès
Partit polític
Partit constituït a Lés (Vall d’Aran) pel Partit Democràtic Aranès per tal de concórrer a les eleccions locals de 1995 després de trencar la seva coalició amb Unión Democrática Aranesa.
Està integrat dins de Convergència Democràtica de Catalunya En les eleccions al Consell General de 1995 es presentà amb el nom de Convergència Democràtica Aranesa-Partit Nacionalista Aranès Assolí 1469 vots 34,8% Està liderat per Carles Barrera elegit Síndic Major, Jusèp Loís Boya diputat al Parlament de Catalunya, Albert Torelló, Joan Cassayes, Francesc Medan i Pilar Busquets En les eleccions al Consell General de 1999 obtingué 2271 vots 49,7%
Partit Republicà Centralista
Partit polític
Partit fundat entre el 1887 i el 1888 per l’expresident de la I República i filòsof krausopositivista Nicolás Salmerón y Alonso.
La creació del partit derivà de la ruptura de Salmerón amb Manuel Ruiz Zorrilla A l’agost de 1876 els dos dirigents havien elaborat conjuntament un manifest en el qual s’anuncià al país la creació d’un Partido Republicano Reformista Deu anys més tard i arran del fracassat aixecament militar de Villacampa, Salmerón, convençut de la ineficàcia d’aquesta mena de procediments, optà per trencar l’aliança amb el cap progressista A la meitat dels anys noranta el partit centralista deixà de funcionar, tot i que restaren nuclis locals i personalitats que s’incorporaren, al maig de 1897, a Fusión…
Falange Española Tradicionalista y de las JONS
Partit polític
Partit polític de caire feixista creat per un decret del general Franco (com a cap de l’Estat i “Generalísimo” dels exèrcits “nacionals”), dictat a Salamanca el 19 d’abril de 1937, que instituí un partit únic per al nou règim per mitjà de la fusió de les dues organitzacions més importants que funcionaven a l’Espanya “Nacional” des de l’inici de la Guerra Civil (Falange Española de las JONS i Comunió Tradicionalista) i la dissolució de totes les altres (com ara Acción Popular o Renovación Española). El decret també instituí la fusió de les milícies falangistes i carlines, que s’integraren en una nova Milicia Nacional. Franco assumí la direcció de l’organització, com a “jefe nacional”.
Evolució històrica La promulgació del Decret d’Unificació significà el primer pas en el procés de feixistització del règim franquista Feixistització basada en la voluntat de Franco i de Ramón Serrano Suñer el seu principal conseller i l’home fort del règim fins els anys 1941-1942 d’emular els règims aliats l’Itàlia feixista i l’Alemanya nazi fonamentalment i de dotar el règim d’un partit únic, una base de masses i un programa on es concretés una genèrica “justicia social” S’adoptà el programa “vellfalangista”, amb les seves apellacions a conceptes com ara “revolución nacional” o “…