Resultats de la cerca

D’orientació tradicionalista i provinent del carlisme , preconitzà el respecte inviolable als Principios Fundamentales del Movimiento el seu lema era “Por la tradición hacia el progreso” Acceptà la diversitat regional d’Espanya, però promovia només una descentralització administrativa Presidida per Gonzalo Fernández de la Mora, entre els impulsors destacaren els germans Oriol i Urquijo Antonio M i Lucas M, José M Valiente i José Luis Zamanillo Dirigents a Catalunya Claudi Colomer Marquès, Javier Comín Ros, Josep M Gibernau i Lluís Costa Camps El 1977 formà part de la Federación…

Inspirada en el pensament d’Àngel Pestaña i José Antonio Primo de Rivera, defensava el “nacional sindicalismo” “la idea española que une la necesidad de una patria independiente y digna con el imperativo de un sentido revolucionario en el orden social” El lema era “Patria Española y Revolución Social” Entre finals de 1975 i inicis de 1976 assajà expandir-se arreu d’Espanya, amb èxit limitat a Andalusia, on comptà amb suport dels Círculos Doctrinales José Antonio CJA Ferruz, amb Diego Márquez cap dels CJA, fou promotor de Falange Española de las JONS En les eleccions…

Impulsat per un grup juvenil alguns membres procedien d’ Independentistes dels Països Catalans i d’altres no tenien militància prèvia, cobrà notorietat entre el 1981 i el 1982 pel fet de dur a terme una campanya xenòfoba amb el lema “Xarnegos fora” Manifestà un pancatalanisme militarista i antimarxista El grup, radicat essencialment a Barcelona, publicà nombrós material gràfic, un Manifest Separatista , el butlletí Nosaltres Sols maig de 1980-març de 1981 i els Quaderns del Separatisme El cap visible fou Lluís Morera El 1982 es dissolgué i part dels seus escassos militants…

Sota el lema “Religión, Patria y Monarquía”, el PNE defensà la monarquia, la unitat d’Espanya, la religió catòlica, la sobirania nacional, el manteniment rigorós de l’ordre social i l’atribució defacultats extraordinàries al poder executiu per tal de suspendre la vigència dela Constitució i del Parlament El PNE i la seva milícia, els Legionarios de España, foren a Catalunya un grup de xoc espanyolista, que protagonitzà diversos aldarulls antirepublicans, patí suspensions i finalment participà en l’alçament del 19 de juliol de 1936 Durant els anys 1933-1934 actuà mitjançant una…

Alfons Carles de Borbó i Àustria-Este succeí el 2 d’octubre de 1931 a Jaume en la titularitat dinàstica del carlisme De mentalitat conservadora, el nou pretendent propicià, l’últim any de vida de Jaume, la reunificació de les diverses tendències carlines en una nova organització La CT aconseguí una estructura eficient en accedir Manuel Fal Conde, advocat andalús procedent de l’integrisme, a la “jefatura-delegada” del nou partit Amb ell, la Comunió s’estructurà en diferents seccions el Requeté, braç armat de la Comunió Tradicionalista les Margaritas, secció femenina, i els Pelayos,…

S’hi uniren la Comunión Católico-Monárquica fundada el 1977 i dirigida per Rafael Gambra, Francisco Elías de Tejada i Alberto Ruiz, conegut com “Manuel de Santa Cruz”, la Comunió Carlista , la Unión Carlista braç polític de la Regencia Nacional Carlista de Estella i la Comunió Tradicionalista és a dir, els nuclis carlins que no havien acceptat la creació per Carles-Hug de Borbó-Parma del Partit Carlí PC El procés reunificador partí de la crítica del PC i s’inicià amb la constitució d’una Comisión Promotora de la Unidad el 1983, en el Congrés de Talavera de la Reina La CTC pretén posar fi a…

La caiguda del dictador el féu inoperant des de la meitat de 1930 Ideològicament, la UP era conservadora, amb inclinació a acollir alguns dels nous plantejaments que feia la dreta autoritària europea dels anys posteriors a la Revolució Soviètica el corporativisme, la centralització dirigista de l’economia i la recerca d’una forma d’enquadrament polític que incorporés la gent políticament “sana” a parer seu, els apolíticsdesenganyats del sistema de la Restauració L’apellació a la massa “neutra” i a esdevenir el partit dels apolítics fou permanent El seu lema era “Pàtria, Monarquia…

La seva activitat arribà fins a la meitat de 1925, quan s’esllanguí per les divisions internes del partit i la insistència de Primo de Rivera perquè només existís la Unión Patriótica UP Agrupà una dreta radicalitzada pel conflicte social dels anys del pistolerisme i enfrontada amb els postulats catalanistes en benefici d’un espanyolisme unitarista El seu lema era “Monarquia, unitat política, ordre social” Davant les exigències d’autonomia de la Lliga Regionalista, els unionistes hi contraposaven l’autonomia municipal Entre els líders de la UMN catalana cal destacar el seu president efectiu,…

D’una banda, el collectiu fundacional –liderat, entre altres, per Josep Ferrer i Joan Armet– pretenia centrar-se en la mobilització de les classes populars, per convertir-les en el motor del nacionalisme, i vincular una concepció marxista de la nació i la revolució Les intervencions de Ferrer en el Consell Nacional del FNC de l’abril de 1966 acabaren provocant l’escissió Ferrer criticà el partit perquè considerava que actuava al marge de la realitat Per tal d’acabar amb la seva situació minoritària, a més, calia que el nacionalisme fos assumit per les classes populars Ferrer intentà fusionar…

Els orígens immediats de la seva fundació se situen en la crisi interna viscuda pel Partit Obrer d’Unificació Marxista POUM durant la postguerra Així i tot, des d’una perspectiva més àmplia, el seu naixement, d’una banda, tingué una relació directa amb el buit creat en el sistema polític català arran de la constitució del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC i la seva evolució immediata, ja que aquesta formació es construí durant la Guerra Civil en benefici del moviment comunista i a l’inici de la postguerra no existia cap organització socialista a Catalunya ni a l’exili D’altra banda…