Resultats de la cerca

Fundador i líder de la Unió dels Patriotes Congolenys, participà activament en el conflicte de la regió d’Ituri Human Rights Watch i altres organitzacions de drets humans acusaren els rebels a les seves ordres de violacions greus de drets humans, com matances ètniques, assassinats i actes de tortura, violacions i mutilacions, així com l’ús i el reclutament de nens soldat Per aquest darrer crim fou la primera persona a ser arrestada després d’una ordre de detenció emesa per la Cort Penal Internacional Entre el 2009 i el 2012 fou jutjat i declarat culpable del crim de guerra…

Collaborà en la premsa romàntica de Galícia i es destacà per les seves tendències federals Intervingué activament en la revolució gallega del 1846, però, fracassada, s’exilià a Portugal L’any següent s’establí a Madrid i, descoratjat, abandonà els ideals galleguistes

Milità en el partit progressista i intervingué activament en el periodisme alacantí del seu temps Exiliat el 1866, tornà per installarse a Madrid, on dirigí el diari “La Iberia” Prengué part en la revolució del 1868, fou diputat per Alacant a les Corts Constituents 1869 i fou partidari d’Amadeu I

Fundador i primer secretari de la Lliga Regional, a Manresa El 1890 li fou confiada la direcció del Setmanari Català Intervingué molt activament en l’organització de l’assemblea que acordà les Bases de Manresa La seva obra és recollida en un volum pòstum Escrits de Lluís Espinalt i Padró 1895

Conegut amb el pseudònim Met , s’inicià com a redactor a la revista esportiva Stadium 1919 Fou fundador del Casal Nacionalista Obrer Espartacus, en el qual participà activament en el foment de la pràctica esportiva popular i fou vicepresident del comitè organitzador de l’Olimpíada Popular de Barcelona 1936 S’exilià en acabar la guerra

Dedicat a la política i al periodisme, collaborà, a París, en diverses publicacions Els seus articles foren recollits en dos volums, Les réfractaires 1866 i La rue 1867 Partidari d’ideals revolucionaris, fou empresonat a Mazas 1870, i després d’haver estat alliberat fundà Le Cri du Peuple Intervingué activament en la lluita com a membre de la Comuna i, condemnat a mort, s’escapà a Londres, on féu de corresponsal Finalment tornà a França, el 1883 De la seva producció novellística cal destacar el cicle autobiogràfic Jacques Vingtras L’enfant 1879, Le bachelier 1881 i L’insurgé 1886

Actuà a la Federación Sindical de Saragossa El 1911 s’hagué d’exiliar a França, on conegué Lenin i Enrico Malatesta L’any 1914 es traslladà a Barcelona, on conegué Anselmo Lorenzo, Àngel Pestaña i Salvador Seguí Milità a la CNT, i collaborà activament a la seva reorganització Organitzà la vaga general de Saragossa com a protesta per l’assassinat de Francesc Layret a Barcelona, i fou condemnat Dirigí “Cultura y Acción” 1921, òrgan regional del sindicalisme aragonès, “Solidaridad Obrera” de Gijón 1922 i “El Productor de Blanes” 1925 El 1939 s’exilià a França, on morí Publicà un…

Treballà dins del sector tèxtil fins que l’any 1962 entrà a treballar a Ràdio Olot com a collaborador Posteriorment en fou redactor en cap i donà un fort impuls a les retransmissions en català Nomenat director de l’emissora al final del franquisme, sota la seva direcció esdevingué la primera a emetre tota la programació en català Collaborà també activament en la fundació de Ràdio 4 1976, primer com a corresponsal de la Garrotxa, i poc després passà a fer-se càrrec de la major part de la programació dels caps de setmana Hi presentà espais molt populars com ara  Bon dia Catalunya…

Diputat 1886, ministre de governació 1903-04 i de foment 1907-09 amb Maura, i novament de governació 1913-15, 1917 amb Dato Afiliat al partit conservador, formà part de l’ala datista Com a cap de govern 1922, destituí Martínez Anido en un intent de resoldre el problema del pistolerisme a Barcelona Dirigí l’oposició conservadora a la Dictadura de Primo de Rivera i participà activament en la conspiració de València 1929 Com a dirigent del grup constitucional format per liberals, conservadors i reformistes es negà a abonar la monarquia 1930 El 1931, per encàrrec d’Alfons XIII,…

Fill d’un valencià, fou artífex de la independència del seu país A setze anys fou condemnat a sis anys de presidi, que li foren commutats per l’exili a Espanya, on estudià lletres i dret i escriví texts polítics Viatjà per Europa i Amèrica en el curs de diversos exilis i deportacions fundà la “Revista Venezolana” i dirigí “Patria”, de Nova York Representà consularment l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai a Nova York, ciutat des de la qual preparà activament la insurrecció cubana Redactà amb Máximo Gómez les Bases del partido revolucionario cubano Participà en el desembarcament…