Resultats de la cerca

Era l’òrgan oficiós del Partit Comunista Català, i al seu voltant sorgí una organització de simpatitzants, els Amics de Treball, així com una editorial de divulgació de texts marxistes, Publicacions Treball N'era el director PCardona i Nabés, i, més tard, ABernadó hi collaboraren JArquer, DDMontserrat, EGranier i Barrera, MSerra i Moret, JMiratvilles, etc Decidida, a la fi del 1930, la fusió del PCC amb la Federació Comunista Catalanobalear, Bernadó i altres membres del grup s’hi oposaren, i romangueren independents, sota el nom de Treball, Tendència, fins a llur integració en el Partit…

Arribà a una tirada de 16000 exemplars Defensor dels punts de vista aragonesos, publicà articles polèmics entorn, sobretot, de les terres catalanes de ponent El 1986 deixà de publicar-se

Dirigida a un públic exclusivament femení, desaparegué al novembre del 1987 Publicà com a suplements “Lecturas” i “Labores del Hogar”, després convertides en revistes

Els redactors foren Josep Anselmo, Josep Massana i Antoni Carner primer, i Anselmo, Daniel Alcaide i Josep Cuatrecasas, després El director fou Joan Ferrer

Creada com a revista de literatura, ciències i arts, i malgrat les seves declaracions expresses d’apoliticisme, ja des del 1873 inserí articles marcadament polítics, sovint coincidents només en una comuna preocupació del fet català, que li valgueren una suspensió de mig any el 1878 Llavors fou substituïda, successivament, per un únic número de la Revista Catalana de Literatura, Ciències i Arts , per un volum, de més de 300 pàgines, de Lo Renaixement i per cinc números d’una nova publicació d’aquest mateix títol Tanmateix, sota la direcció d’Àngel Guimerà, continuà essent una publicació…

Segons la periodicitat pot ésser setmanal, quinzenal, mensual, etc Quant al contingut, les revistes poden tractar exclusivament d’una matèria de medicina, literatura, cinema, música, gastronomia, etc i són editades per organismes particulars, o poden incloure temàtica diversa amb informació general, temes d’actualitat, vida cultural, espectacles, passatemps, etc i són editades per societats de publicacions amb finalitat purament comercial i de gran tiratge També segons el contingut poden ésser classificades en infantils, d’humor, d’esports, de política, científiques, femenines…

El periodisme esportiu és inherent a l’esport modern, ja que esport i premsa són dos elements de la societat moderna, i l’esport no s’entendria si no fos divulgat A la Gran Bretanya, bressol de l’esport modern, la primera publicació esportiva fou Sporting Life 1821 i a França, Le Sport 1854, encara que no sempre la utilització del mot esport es feia en el sentit actual, ja que en ocasions es referia de manera genèrica a formes de vida moderna Tot amb tot, l’existència d’aquestes capçaleres certificava el paper central que tenia la fixació de la nova activitat a través de la premsa En aquest…