Resultats de la cerca

Continuador de La Gaceta de Mallorca , assolí, sota la direcció de Joan Ramis d’Ayreflor i, més tard, de Rafael Caldenteny, d’ésser el portaveu del catolicisme mallorquí

En plena guerra Gran —Girona era aleshores el quarter general de l’exèrcit—, un dels números setmanals fou aviat dedicat exclusivament a la instrucció militar i a les incidències de la guerra El seu director i editor, un illustrat liberal antiafrancesat que signava amb la sigla JFO, hi publicà unes interessants Memorias de Cataluña , des de la creació del món fins a la invasió islàmica, amb especial atenció a la descripció i la prova de la catalanitat dels comtats de Rosselló i Cerdanya adduïa Francesc Comte com a autoritat i de la Vall d’Aran, memòries que volien rivalitzar explícitament amb…

Fou substituït pel “Correo Constitucional, Literario, Político y Mercantil de Palma” 15-7-1820 a 14-6-1822, que es fusionà amb “El Atleta de la Libertad” 15-4-1822 a 14-6-1822 i donà lloc a “El Eco de Colom”, que continuà fins el 29 de gener de 1823 Contenia informació de les corts, retalls d’altres periòdics de tendència liberal i articles polèmics, dirigits especialment contra els ordes religiosos, els quals considerava culpables de la repressió popular del 1814 Aquests diaris foren cremats durant la repressió del 1823

Menà campanyes d’oposició legitimista i s’afrontà amb els periòdics republicans Suspès per l’autoritat, sortí amb el nom “El Eco del Milanesado” i “El Noticiero” 1880 i “El Fénix” 1900 S'hi succeïren en la direcció Lluís Maria Llauder, Salvador Morales i, el 1903, Miquel Junyent, que donà una orientació catalana al periòdic i, malgrat que continuà redactat en castellà, adherit a la Solidaritat Catalana, publicà, des del 1912, en català, una pàgina literària i editorials, articles i solts Fou el primer periòdic barceloní que inclogué una plana d’esports Joan Soler i Janer en continuà la…

En fou corresponsal a València Vicent Boix, i a Saragossa, Jerónimo Bravo Combaté la centralització i l’actitud hostil als furs de molts liberals, i enaltí la història de Catalunya Fou aviat acusat de separatisme El 1856 Balaguer se separà de la redacció i l’11 de setembre de 1857 el títol fou reduït a “La Corona” Es fusionà el 28 de juliol de 1868 amb “Crónica de Cataluña” tot conservant el nom fins al 29 de setembre del mateix any Durant anys publicà una edició del matí, en format petit

Proteccionista, defensor de la Constitució del 1837, protestà dels intents de tractats comercials amb Anglaterra

Creat per demanar l’acompliment de la constitució del 1837, és una àmplia font d’informació de l’avalot progressista del 1840, de l’alçament del 1842 i de la revolta de la Jamància del 1843 Favorable a la Junta Suprema, sobrevisqué pocs dies a la capitulació de Barcelona, a causa dels atacs que havia publicat contra els caps militars que havien bombardejat la ciutat

Publicat en castellà 29 de setembre de 1856 — 23 de juny de 1857, inserí poesies en català, entres elles la famosa A la Verge de Montserrat , del mateix Balaguer El diari defensà, sense èxit, una monarquia democràtica i pactista a l’estil català, oberta i progressista, justa i respectuosa amb les tradicions

Dirigit per Manuel de Montoliu, seguí en política les orientacions de Lliga Catalana Desaparegué per fusió amb Diari de Sabadell