Resultats de la cerca

L’any 1963 es graduà a la Universitat de Navarra i el 1965 fou nomenat professor de l’Institut de Periodisme, dependent d’aquesta institució S’inicià professionalment en el periodisme en la redacció de Radio Popular COPE a Sant Sebastià 1963 i posteriorment passà a la Cadena SER , de la qual fou director a Sant Sebastià i a Sevilla A partir del 1978, dirigí i presentà l’informatiu Hora 25  d’aquesta emissora, emès des de Madrid Cap dels informatius de Televisión Española i presentador del Telediario 1981, cessà el càrrec pocs mesos després d’haver-lo assumit per…

S’inicià professionalment el 1939 a Ràdio Barcelona , on fou locutor en cap, i posteriorment conduí programes d’entreteniment a Radio España De 1956 a 1958 visqué a Veneçuela, on treballà en televisió Després de dos anys a la Cadena Ser i de nou a Ràdio Barcelona, el 1960 s’incorporà a Televisión Española al capdavant de programes com Carrusel i altres, i de 1976 a 1981 presentà i dirigí el que li donà més renom les entrevistes setmanals de A Fondo , en les quals conversà amb un gran nombre de personatges destacats del món de la cultura, entre els quals Jorge Luis Borges, Julio Cortázar,…

Llicenciat en jurisprudència a la Universitat dels Estudis de Milà 1973 El 1979 s’incorpororà com a cronista al Corriere della Sera , i posteriorment cobrí la informació econòmica com a cap de redacció i comentarista El 1993 fou nomenat vicedirector i el 1997 director d’aquest diari, càrrec que abandonà el 2003 per passar a exercir el càrrec d’administrador delegat de l’empresa editorial rcs Libri Posteriorment fou també presidente de l’editorial Flammarion e vicepresident del l’Associació Italiana d’Editors De l’any 2005 al 2009 fou director del diari econòmic Il Sole 24 Ore i del grup…

S'inicià professionalment a Radio Juventud, on participà en diversos programes com ara Sacapuntas i Las alegres mañanas El 1973 s’incorporà al programa Mil por mil , en el qual la seva recreació del personatge Tito B Diagonal aconseguí una gran popularitat S'inicià en el doblatge el 1977, i posà veu a un gran nombre d’actors, tant a la televisió com al cinema al llarg de la seva carrera professional Després de dos anys amb Luis del Olmo Marote al programa Protagonistas 1983-85 de la Cadena COPE , passà a la televisió, mitjà en el qual debutà el 1985 en els programes Piano Bar ,…

Estudià magisteri a l’Escola Normal de Lleida i exercí un temps de mestre El 1952 es traslladà a Barcelona per estudiar a l’Escola de Periodisme de l’Església Collaborà en diferents setmanaris i en el diari El Correo Catalán , on es responsabilitzà de la secció municipal Crónica de Barcelona,  i més tard fou nomenat cap d’informació local 1963 El 1964 fou redactor en cap de  Tele-exprés Dirigí 1968 Diario femenino i el 1969 s’incorporà com a redactor en cap al Diari de Barcelona Subdirector i director 1974 d’aquest mateix diari, el 1977 dimití el càrrec, i el anys 1986-87 fou el primer…

S’inicià a la ràdio local i ingressà 1962 a Radio Nacional de España RNE per concurs d’oposició El 1968 es traslladà a Barcelona, collaborà en diferents programes i el 1973 es responsabilitzà de Protagonistas , programa que encara dirigí i presentà fins el 2013 Afectat per la Llei d’Incompatibilitats, deixà RNE 1982 i emeté el programa des de Ràdio Miramar de Barcelona per a la Cadena COPE i després 1987 des de la seva pròpia emissora, Ràdio Popular de Barcelona Fou amenaçat repetidament per ETA i patí algun intent d’atemptat El 1991 firmà amb la Cadena Onda Cero i creà la seva pròpia cadena…

Llicenciada en dret i periodisme, el 1970 començà a treballar a Televisión Española , al centre de Sant Cugat, i el 1983 s’incorporà a l’etapa fundacional de  TV3  com a directora de programes i producció Del 1984 al 2008 fou corresponsal de Televisión Española arreu del món, ha visitat cent setanta països i ha exercit la professió des de les corresponsalies de Nova York, Moscou, Buenos Aires, Roma, Viena, Hong Kong i Pequín El 2009 s’acollí a una prejubilació proposada per la direcció de TVE El 2011 s’incorporà a un programa de televisió del canal 13TV Ha rebut nombrosos guardons, entre els…

Abandonà els estudis de medecina pel periodisme i el 1949 començà a exercir a '“La Sicília” El 1955 s’incorporà com a corresponsal a La Gazzetta dello Sport , un dels primers diaris esportius d’Itàlia i d’Europa, que dirigí del 1983 al 2002 Fou guardonat amb la medalla de l’Orde Olímpic 1996, el premi Ischia Internacional de periodisme 1998 i el premi Vázquez Montalbán en la categoria de periodisme esportiu 2008 pel seu compromís ètic i solidari en aquesta activitat Publicà també novelles i reportatges d’un clar compromís social, com ara Una vita in rosa 2002, Libertà dietro le sbarre 2004, E…

Acabats els estudis de germanística, literatura i filosofia a les universitats de Heidelberg i Cambridge, el 1985 s’incorporà al Frankfurter Allgemeine Zeitung i el 1989 ocupà el càrrec de cap de redacció del suplment cultural en substitució de Marcel Reich-Ranicki El 1994 fou coeditor del diari, i des d’aquest càrrec impulsà la renovació i ampliació dels continguts culturals, fins aleshores molt circumscrits a la literatura A banda de la tesi doctoral Schrift als Tradition Die Dekonstruktion des literarischen Kanons bei Kafka und Harold Bloom ‘L’escriptura com a tradició La deconstrucció…

Es graduà al Lafayette College de Pennsilvània EUA Posteriorment treballà de 1954 a 1967 com a corresponsal de Paris Match Amb el també periodista Larry Collins és coautor de diversos llibres en forma de reportatges o crònica novellats sobre fets històrics del segle XX que esdevingueren  best-sellers Paris brûle-t-il 1964, Ou tu porteras mon deuil 1967, O Jerusalem 1972, Cette nuit la Liberté 1975, Le cinquième Cavalier 1980 i, després d’un llarg parèntesi, New York brûle-t-il 2005 En solitari, és autor de La Cité de la joie 1985, portada al cinema per Roland Joffé el 1992,…