Resultats de la cerca

Fou un dels introductors de l’esport i l’higienisme a Catalunya Participà, juntament amb Narcís Masferrer, en la fundació de l’Associació Gimnàstica Catalana 1897 i la refundació de la Federació Gimnàstica Espanyola 1898 a Barcelona Prengué part en el Congrés Internacional d’Educació Física celebrat a París el 1900 en representació de la FGE i la revista Los Deportes , de la qual fou redactor

De família catalana Fou empresonat 1896 per la seva relació amb els nacionalistes cubans i per les collaboracions a “La República Cubana” Fundà i dirigí la revista “Cuba en Europa” Del 1916 al 1939 fou director del diari barceloní “El Diluvio” Aplegà en llibre, amb el títol El peor enemigo de la República 1934, un conjunt d’articles contra Lerroux Tornat a Cuba, hi morí

Collaborà en el diccionari geogràfic de Pascual Madoz Progressista, prengué part activa en la política del seu partit 1843-56 i fou diputat a corts Fou un dels fundadors de la Revista de legislación y jurisprudencia i publicà Manual de desamortización civil y eclesiástica 1856 i altres estudis jurídics Fundà una editorial amb el seu nom, que s’ha especialitzat en obres de dret

Fundà, a Manresa, els periòdics El Cordoner 1876, La Montaña 1880, Revista Catalana 1881-82 i Diario de Manresa 1885 Publicà llibres de poesies, com Brots primerencs 1880 i Faules alemanes en vers català 1881, obres teatrals de caràcter còmic, com A les fosques 1899, i estudis, com Memoria sobre la organización y aspiración de las federaciones de trabajadores en España 1886, d’un to socialista

Utilitzà també els noms de Kaspar Hauser, Peter Pranter, Theobald Tiger i Ignaz Wrobel Collaborador de la revista Die Schaubühne , emigrà a Suècia 1929, on se suïcidà Fou pacifista radical De la seva obra cal destacar la novella Schloss Gripsholm ‘El castell de Gripsholm’, 1931 i la producció poètica, de marcat accent satíric El seu estil recorda sovint el de les obres de cabaret

S’inicià a El Correo Catalán 1951 i es formà a l’Escola Oficial de Periodisme 1958 Fou auxi-liar de redacció 1955 i cap de secció 1976-80 a El Noticiero Universal Collaborà en publicacions esportives com Dicen o Lean 1957, i a Radio Nacional de España a Barcelona 1958 Dirigí Revista del Golf Mediterráneo En l’àmbit esportiu s’especialitzà en futbol, sempre molt vinculat al FC Barcelona

Començà com a redactor al diari Dicen 1971-74 i arribà a ser-ne el director 1976-77 També exercí de redactor de l’agència EFE a Barcelona 1972-74 Posteriorment fou redactor en cap de La Vanguardia 1974-80 Va collaborar en la revista Don Balón 1975-76 Entre les seves publicacions cal destacar el llibre Barça Campió Fou cap de premsa del Barça en època de Núñez

Conegut com Raymond Copilot de Javier Brugué, quedà tercer en el Campionat d’Espanya de Rallis 1972 Fou membre del Club 600 Començà com a redactor en la revista Fórmula 1974-76 S’incorporà al Mundo Deportivo 1975-90 com a encarregat de la secció de motor i compaginà aquesta feina amb el treball a Solo Auto Actual 1987-90 També ha collaborat amb Motorauto i Auto-Hebdo

Besnebot de Manuel de Llauder i de Camín El 1869 publicà El desenlace de la revolución española , a favor de la solució monàrquica carlina Dirigí els diaris “La Verdad Católica” i “La Convicción”, i quan aquest es convertí en “El Correo Catalán”, aviat n'esdevingué propietari i director 1878 El pretendent carlí, duc de Madrid, li concedí 1898 el marquesat de Valldeix Fundà la revista “La Hormiga de Oro” 1884

Tingué com a president Sebastià J Carner, redactor un temps d’ “El Correo Catalán”, director de la revista “La Hormiga de Oro” Bé que hi pertanyien les figures més prestigioses del periodisme català de l’època, la seva vida corporativa resultà molt precària El 1928 arribà a un acord amb l’Associació de Periodistes de Barcelona, de la qual ja molts dels seus membres eren socis, i es dissolgué