Resultats de la cerca

Aparegué a Barcelona el 1915, però es publicà posteriorment a Badalona, dirigit per GCanals i JPeiró gener del 1916 — 1920, de nou a Barcelona a partir del 1920, dirigit per Càndid Endériz i a Mataró a partir del 1923 Pel febrer del 1931, després d’uns quants números publicats a Cartagena, tornà a Mataró, dirigit per MMascarell Fou un dels pocs òrgans obrers professionals que assoliren una llarga continuïtat

Setmanari, l’1 d’octubre ja s’autodenominava regionalista, i contenia força informació política, religiosa i cultural El 2 d’octubre de 1933 s’inicià a Lleida la publicació d’un diari del mateix títol, portaveu de Lliga Catalana, que durà pocs dies

La Veu , nom amb el qual era conegut popularment, nasqué, però, com a setmanari literari i polític l’11 de gener de 1891, fundat per Narcís Verdaguer i Callís , Joaquim Cabot i Rovira i Jaume Collell i Bancells El 1899 es convertí en diari, eminentment polític, defensor del programa de la Lliga Regionalista, i n'assumí la direcció Enric Prat de la Riba i Sarrà A causa d’un article editorial, signat pel director, el diari fou suspès maig del 1900 — març del 1901 Sortí, però, sota els títols de La Creu de Catalunya i Diari de Catalunya Pel març del 1902, a causa d’un article,…

D’informació general i tendència progressista, apareixia el diumenge, el dimarts i el divendres, i seguí una línia de defensa del proteccionisme i moderada oposició a la regència d’Espartero Desaparegué arran de l’aixecament antiesparterista de novembre-desembre del 1842

Per aquest motiu, es publicà inicialment a Molins de Rei, i després a Gràcia, fins que, reconquerida Barcelona per l’exèrcit, s’hi traslladà la redacció Sortia tres dies la setmana, i desaparegué el 31 de desembre de 1844 per donar lloc, fusionat amb El Imparcial , a El Fomento

Apareixia primer tres vegades la setmana fins el 10 de juny de 1834, després quatre fins el 30 de desembre de 1834 i finalment fou diari gener del 1835 Ramon López i Soler en fou el primer director, fins que a l’agost del 1835 emigrà a França en aquesta primera època cal destacar en l’aspecte literari la defensa de Walter Scott i la publicació d’una sèrie de composicions poètiques en català les famosíssimes Trobes de BC Aribau, i també Lo vot complert de PMata i Fontanet A partir de l’abril del 1835, Bergnes —que havia creat a la redacció un dels primers gabinets de lectura de Barcelona per…

Pels mitjans tècnics, el tiratge, els ingressos publicitaris i la capacitat informativa és un dels més influents a Catalunya i, en un grau menor, a l’Estat espanyol Fou fundat pels germans Carles i Bartomeu Godó i Pié per sostenir a Barcelona el partit liberal de Práxedes Mateo Sagasta Nomenaren director Jaume Andreu Primer tingué una vida molt minsa, fins que el 1887 se’n feu càrrec Ramon de Godó i Lallana, fill de Carles Godó i Pié Nomenat director el periodista andalús Modesto Sánchez Ortiz, amic de la majoria de joves escriptors i artistes barcelonins, li donà…

Fou fundat per Jacob Gallegos i Fajardo, que el dirigí fins el 1855, i, després, des del 1851 En aquest bienni fou editat, successivament, per Carles Verdejo i Vicent Maria Gamir Imprès per Josep Mateu i Garín, tingué, des de l’any 1852, impremta pròpia continuació de la de Benet Montfort, que el 1868 passà al diari Los Dos Reinos segona època Tractà de competir amb el Diario Mercantil de Valencia , amb un periodisme de caràcter més popular i dues edicions, una de les quals de petit format i baix preu Ideològicament, era conservador Tingué cura de la part literària Francesc Danvila i Collado

Fou el portaveu del Partito Comunista Italiano i, des del 1991, del Partito Democratico della Sinistra Suspès el 1926 i publicat d’una manera irregular en la clandestinitat, reprengué la tasca a partir del 1945 El 1998 el diari passà a ésser controlat per un grup privat, tot i que el 25% de les accions romangué en mans del partit Democratici di Sinistra, al qual s’integrà el Partito Democratico della Sinistra El 2000 els problemes financers comportaren el seu tancament Reaparegué l’any següent sota propietat de Gruppo Nuovo Iniziativa Editoriale, amb un tiratge de 50 000 exemplars Tanmateix…

Malgrat que el director nominal fou Joan Rotger, la direcció efectiva correspongué, successivament, a Jeroni Pou, Francesc Garcia i Orell i Lluís Martí Substituí, de fet, Las Baleares , i fou l’òrgan del Partit d’Unió Republicana