Resultats de la cerca

Originària de Madrid i amb tradició militar —un dels seus avantpassats fou capità general de les Canàries a mitjan segle XIX— El primer que es traslladà a Barcelona fou José Pérez de Rozas Masdeu 1882 – 1959 per treballar com a redactor a Las Noticias després fundà El Liberal , que dirigí, i actuà com a secretari de Manuel Foronda ingressà al partit radical i portà la secretaria política d’Alejandro Lerroux durant la república fou diputat a corts per Jaén i governador civil d’Oviedo El seu germà, Manuel Pérez de Rozas Masdeu 1896 – 1954, administrà El Liberal i portà…

Des del 1930 Jean Prouvost el convertí en el primer diari parisenc, gràcies al sensacionalisme i a l’ús de la fotografia Dels 60 000 exemplars de l’inici atenyé els dos milions el 1938 Després de l’ocupació nazi, s’installà a Lió 1940 i la censura de Vichy el suprimí el 1943 Mentrestant, a París, els alemanys controlaven un fals Paris-Soir collaboracionista, desaparegut el 1944

Posteriorment canvià el seu nom per Le Parisien El 1993 la seva tirada era d’uns 400 000 exemplars

Aparegué el 25 d’abril de 1841 Publicà només tres números en diumenges successius Amb trets humorístics i escrit tot ell en forma de sermó, lluità contra el lliurecanvisme de la regència d’Espartero

Redactat en castellà, publicà versos i notes satíriques en català Full solt des del 13 de febrer de 1842, encetà numeració el 29 de juny del mateix any, després de diferents suspensions Animat pels polítics moderats, procurà desprestigiar els progressistes i collaborà en l’alçament armat de Barcelona contra Espartero Després, ja sense l’ajut dels moderats, sortí com a diari del 20 de febrer al 25 de maig de 1843 Intentà, sense èxit, captar la massa treballadora Practicà un periodisme de crítica, que arribà fins a l’insult i la calúmnia

Amb el mateix títol aparegué un nou periòdic el 1887, òrgan del partit liberal dinàstic de Miquel Socias i Caimari Pel març del 1891 es fusionà amb La Lealtad —òrgan personal de Pasqual Ribot, lloctinent d’Antoni Maura a Mallorca— i formà El Liberal Palmesano , portaveu del partit liberal fins al juliol del 1898

Fundat i dirigit pels germans Gaspar i Josep Thous i Orts, el primer fou substituït després pel seu germà Albert Finalment el dirigiren, alternativament, Maximilià fill de Josep i Gaspar fill de Gaspar Es mantingué en una línia d’oposició als governs de la monarquia, inspirada per la ideologia carlina i integrista dels directors, que li produí nombrosos problemes amb les autoritats civils Arribà a tenir un tiratge de 50 000 exemplars Hi escriviren també Elies Cerdà, Francesc Ombuena, Josep Tormo, Vicent Caro, Ramon Mascarós i, als extraordinaris, importants escriptors valencians i del…

Editat per l’empresa Promotora de informaciones, SA  PRISA, presidida inicialment per José Ortega Spottorno, fou el principal exponent de la renovació de la premsa espanyola a la fi del franquisme Ha estat dirigit per Juan Luis Cebrián  1976-88, Joaquín Estefanía 1988-93, Jesús Ceberio 1993-2006, Javier Moreno 2006-14 i 2020-21, Antonio Caño 2014-18, Soledad Gallego-Díaz 2018-20, Pepa Bueno 2021-25 i des del juny del 2025 Jan Martínez Ahrens És un dels diaris de més difusió i influència arreu de l’Estat espanyol, amb una línia política de centreesquerra L’edició de Barcelona, a càrrec d’una…

Successor d' El Áncora , periòdic fundat el primer dia de gener de 1850, que s’hi fusionà Moderat i catòlic, defensor dels interessos econòmics de la burgesia, continuà sense èxit la tasca periodística del seu antecessor