Resultats de la cerca

Fill de periodista, començà de molt jove a collaborar en diaris locals, i el 1975 s’incorporà al  Diario de Lérida  amb cròniques de partits de futbol de categoria regional El 1978 collaborà als diaris  Catalunya Exprés ,  El Periódico de Catalunya  i  El País , de la plantilla del qual passà a formar part el 1980 Aquests anys començà estudis de dret i de periodisme, que no acabà El 1984 s’incorporà a  TV3 , aleshores tot just creada, on tingué diverses responsabilitats, d’entre les quals sobresurt la de cap d’Esports del 1987 al 1996, període en el qual dirigí el Canal Olímpic 1992, que…

Treballà a Televisió de Catalunya 1984-2001 i en fou director d’esports 1987-97 El 1995 creà el grup Mediapro, amb Tatxo Benet i Jaume Ferrús, i, posteriorment, aconseguí el drets per emetre futbol per televisió en sistema de pagament a través de la seva empresa Audiovisual Sport 1996 També creà l’empresa TBF Assessorament 1998 per organitzar esdeveniments esportius

Fou fundat per Jacob Gallegos i Fajardo, que el dirigí fins el 1855, i, després, des del 1851 En aquest bienni fou editat, successivament, per Carles Verdejo i Vicent Maria Gamir Imprès per Josep Mateu i Garín, tingué, des de l’any 1852, impremta pròpia continuació de la de Benet Montfort, que el 1868 passà al diari Los Dos Reinos segona època Tractà de competir amb el Diario Mercantil de Valencia , amb un periodisme de caràcter més popular i dues edicions, una de les quals de petit format i baix preu Ideològicament, era conservador Tingué cura de la part literària Francesc…

Vida i obra Fill d’un comerciant en gra d’idees liberals, fou membre de la milícia nacional de Tarragona A vint anys es traslladà a Barcelona, on collaborà en la revista El Genio , defensora del romanticisme liberal, i a la satírica El Ángel Exterminador , promogudes per Víctor Balaguer, amb el qual collaborà a Pensil del bello sexo 1845 També collaborà amb altres capçaleres, i també dirigí La Lira Española Després d’una ràpida evolució cap al conservadorisme, escriví a La Discusión 1847 de Pau Piferrer, el qual substituí com a professor de retòrica a l’Institut de Barcelona i al Collegi…

Vida i obra Fill de metge, es graduà en medicina a Barcelona i se’n doctorà a Madrid 1846 Influït pel socialisme utòpic francès i per Mazzini, s’allistà a la Milícia Nacional i pertanyé al Partit Progressista Fou empresonat el 1836 i el 1838, i el 1837 i entre el 1838 i el 1840 s’exilià a l’Estat francès, on completà la seva formació mèdica a Marsella i a Montpeller A París seguí uns cursos amb M Orfila Retornà després del canvi de règim del 1840, i fou nomenat alcalde de Reus Fou designat diputat a corts 1842-43 i, a Madrid, oficial primer del Ministeri de Foment Del 1843 al 1854 ocupà la…