Resultats de la cerca

S’inicià al collegi Pare Manyanet i després jugà al Reial Club Deportiu Espanyol Com a periodista, s’especialitzà en hoquei sobre patins i fou un dels fundadors de la revista Patín Sport 1978, en la qual collaborà fins el final dels anys vuitanta

Treballà al Diario Español de Tarragona 1944-84, del qual també fou director 1980-83 Feu el seguiment de l’equip de futbol del Club Gimnàstic de Tarragona i del Reus Deportiu d’hoquei sobre patins Fou corresponsal de Mundo Deportivo a Tarragona 1984-98, així com de Marca

Treballà a Ràdio Nacional d’Espanya a Barcelona, on des del 1952 començà les retransmissions esportives junt amb altres periodistes esportius com Joan Viñas, Josep Fèlix Pons i Juan Antonio Fernández Abajo, i fou pioner de les transmissions dels partits de futbol del Futbol Club Barcelona i el Reial Club Deportiu Espanyol

Començà com a redactor del setmanari Barcelona Deportiva el 1968 i, el 1972, entrà a La Vanguardia , on s’especialitzà en hoquei sobre patins i cobrí la informació del primer equip de futbol del Reial Club Deportiu Espanyol fins al final dels anys noranta També collaborà, informant d’hoquei sobre patins, amb l’agència EFE, Ràdio Nacional d’Espanya i Ràdio Reus

Format a l’Escola de Periodisme de l’Església, inicià la seva trajectòria professional al Diario Femenino Posteriorment, treballà a Mundo Diario , Mundo Deportivo , Zaragoza Deportiva , Grupo Z , i 4-2-4 , entre d’altres També ha collaborat amb Televisió de Catalunya Fou cap de premsa del Reial Club Deportiu Espanyol 1990-95 Entre els llibres que ha publicat sobre l’Espanyol, destaca Hem fet 100 anys 2000, editat per Mundo Deportivo amb motiu del centenari del club blanc-i-blau

De formació autodidàctica, collaborà en la creació de Marcador Simultáneo Dardo i Dicen 1952, amb el seu germà Federico i periodistes com José Luis Caro, Paco Albiach, Julián Mir i Joaquim Muntañola Destacà pels seus articles humorístics i futbolístics Fou el guionista del programa radiofònic Fantasía 1953-62 de Ràdio Nacional d’Espanya Posteriorment s’especialitzà en els pronòstics futbolístics amb un mètode propi que combina lògica, sort i cert esoterisme des del 1965 També collaborà amb altres publicacions com Don Balón i El Periódico de Catalunya És autor de la primera lletra de l’himne…

Treballà en La Prensa , Telexprés i Diari de Barcelona Fou director del Diari de Barcelona i Barcelona Deportiva Pioner en l’estudi i la difusió de la història del Reial Club Deportiu Espanyol RCDE, publicà Historia del Real Club Deportivo Español 1974 i Cien años de historia del RCD Espanyol de Barcelona 2000, i escriví l’himne del club Fou assessor personal de premsa de Joan Vilà Reyes, expresident del club espanyolista També exercí com a director de comunicació del RCDE durant els mandats dels presidents Manuel Meler, Antoni Baró i Francesc Perelló Formà part de la comissió…

Fou un dels pioners de la marxa atlètica a Catalunya, i el primer campió de Catalunya 1918 i d’Espanya 1919 Repetí els títols catalans sobre 3 km i 5 km 1920, 1923 i l’estatal de 5 km 1923 En els Jocs Olímpics d’Anvers 1920 es convertí en el primer atleta català que es classificà per a una final olímpica, la dels 10000 m marxa Entre el 1919 i el 1924 restà imbatut en les competicions estatals i posseí tots els rècords d’Espanya i de Catalunya en les curses que anaven des del quilòmetre fins als 20 km Ja retirat, feu d’entrenador, directiu i periodista Impulsà les seccions d’atletisme del…

Treballà a Ràdio Girona com a programador i locutor i, posteriorment, a RNE Fou cofundador, el 1948, de la Campanya Benèfica, que perdurà durant dues dècades i esdevingué un símbol de solidaritat Dirigí l’Institut Oficial de Radiodifusió i Televisió a Barcelona Fou director de l’Àmbit d’Investigació i Difusió Maria Corral i vicepresident de la Fundació Missatge Humà i Cristià, promotora de Ràdio Estel, de Barcelona Impulsà el moviment per a la gent gran Vida Creixent per tot Catalunya i per Espanya Juntament amb la seva esposa, Anna Reixach i Olivar, rebé la condecoració de l’…

Conegut al món del futbol com Paco Bru Al final del 1901 fundà el Futbol Club Internacional Jugà al Futbol Club Barcelona 1906-16 com a defensa També formà part de la selecció catalana en cinc ocasions 1904-15 Fou campió de Catalunya 1909, 1911, 1913, 1916 i d’Espanya 1910, 1912, 1913 Exercí de vocal de l’Associació de Clubs, des de la seva fundació fins al 1906 Convertida aquesta en Federació Catalana de Futbol, en fou secretari 1908-09 i 1913-14 i tresorer 1916-18 Fundà el Collegi Català d’Àrbitres i ell mateix xiulà partits fins el 1923 Com a entrenador preparà l’equip que representà…