Resultats de la cerca

Aparegué clandestinament, i el 1918 es convertí en òrgan oficial del govern bolxevic posteriorment ho fou del presídium del soviet suprem de l’URSS fins el 1992, que passà a diari independent El 1997 tenia una tirada de 611 547 exemplars

Inicialment fou dirigit per Luys Santamarina posteriorment ho fou per Francisco Gutiérrez Latorre Publicà algunes seccions d’interès, com la literària, la d’art a cura de Rafael Manzano i la de música, de Ramon Pujol En ésser dissolt el Movimiento el 1976, fou traspassat als Medios de Comunicación Social del Estado i l’any següent deixà de publicar-se

Fundat a Barcelona l’any 2005 per Editorial Página Cero, societat participada del Grup Planeta , tenia la seu en aquesta ciutat L’edició electrònica ADNes tancà l’any 2009 i al desembre del 2011 ho feu el diari en paper a causa de la forta minva dels ingressos per publicitat des del 2008 Publicat en diverses grans ciutats de l’Estat espanyol, l’edició de Barcelona incloïa algunes pàgines en català

Treballà a Catalunya Ràdio retransmetent els partits de basquetbol, collaborant amb Joaquim Maria Puyal en les retransmissions dels partits de futbol i presentant els programes La jornada i No ho diguis a ningú L’any 2004 passà a l’emissora RAC1, en què fou cap de la secció d’esports i hi presentà el programa nocturn Tu diràs , fins que l’any 2007 passà a presentar un magazín matinal de caràcter generalista Premi Ondas 2011

De primer nietzscheà i feixista convençut L’Italia barbara , 1925, fou director de “La Stampa” 1929-31 el 1931 abandonà el partit Fou empresonat i confinat a les illes Lípari on escriví Fughe in prigione , 1936, i Sangue , 1937 Conseqüència de la seva participació en la Segona Guerra Mundial fou Kaputt 1944, mentre que La pelle 1949 ho fou de la seva visió de la postguerra italiana Publicà, encara, Tecnica del colpo di stato 1931 i Maledetti toscani 1957, entre altres obres

Estudià a València, i passà a Madrid, on fou redactor d' El Globo i altres diaris Més tard ho fou d' El Pueblo , de València que dirigia el seu amic, VBlasco i Ibáñez, i poc després s’establí a Barcelona, on fou director d' El Progreso Militant republicà federalista, fou tinent d’alcalde de l’ajuntament de València i dos cops del de Barcelona Publicà obres històriques, com El papa Luna, La monja de las llagas i La expulsión de los jesuitas

S’inicià a Ràdio Martorell i Ràdio Barcelona Fou responsable de la programació esportiva a Ràdio Lleida, i fou sotseditor del programa No ho diguis a ningú de Catalunya Ràdio L’any 2005 entrà al Futbol Club Barcelona, on fou director de continguts del departament de premsa, subdirector de la revista Barça i director de Barça TV El 2010 s’incorporà a RAC1, i el 2012 en fou nomenat director Collabora en el màster de Periodisme Esportiu de la Universitat Internacional de Catalunya

Inicià la trajectòria professional al diari Avui , on s’incorporà l’any 1979, en el qual treballà fins a mitjan dècada dels anys noranta i posteriorment hi seguí collaborant, al mateix temps que ho feia per a altres mitjans, entre els quals cal citar Televisió de Catalunya , Televisión Española i El Periódico Fou un dels introductors del periodisme digital a Catalunya, i des de l’any 1997, collaborà com a docent a la Universitat Oberta de Catalunya  en la formació de professionals en aquest camp i en el disseny de continguts miltimèdia Collaborador de La Vanguardia des del 2007, l’any 2010 s…

Practica un periodisme basat en l’experiència viscuda, mètode que li ha permès l’accés a informacions sobre accions al marge de la llei dutes a terme per part d’individus o organitzacions teòricament respectables En Was wollt ihr denn, ihr lebt ja noch ‘Què més voleu, ja viviu, 1973 denuncia l’explotació a què són sotmesos els treballadors de certes empreses alemanyes Der Aufmacher ‘El publicista’, 1977 descriu la distorsió de la informació per part del diari sensacionalista “Das Bild”, i en Wie hätten wir's gerne ‘Com ho preferiríem’, 1975 la manipulació ideològica dels quadres…

Especialitzat en futbol internacional, ha treballat en premsa, ràdio i televisió Fou redactor en cap d’ El Periódico de Catalunya 1978-91 i des del 1991 és subdirector de Mundo Deportivo Fou també corresponsal d’ Il Corriere dello Sport i del diari esportiu francès Sport Ha informat de la Copa del Món des del 1982, de les fases finals de l’Eurocopa des del 1984 i de la Copa d’Europa des del 1987 Treballà com a collaborador i tertulià en diversos programes de ràdio i televisió, i copresentà al costat de Joan Valls el programa esportiu Futbolint del Canal 33 de Televisió de Catalunya És autor…