Resultats de la cerca

Collaborà en la premsa romàntica de Galícia i es destacà per les seves tendències federals Intervingué activament en la revolució gallega del 1846, però, fracassada, s’exilià a Portugal L’any següent s’establí a Madrid i, descoratjat, abandonà els ideals galleguistes

Treballà en setmanaris esportius humorístics sorgits durant la dècada de 1920 Fou redactor de Xut , però el 1924 l’abandonà per desavinences amb la direcció Fou un dels fundadors d’ Orsai 1924, La Barrila Deportiva 1924 i el Sidral Esportiu 1925 Firmà amb pseudònims com Quicoff Plongeon i Claudi Pitoff

Adversari de Vrchlický i de la seva escola, admirà Jan Neruda Les primeres poesies expressen les seves intimitats sentimentals, l’amor, la ironia i l’escepticisme Més tard s’interessà pels problemes socials i polítics, i abandonà el lirisme per la combativitat Escriptor realista —el més important del seu temps al seu país—, reflectí els conflictes socials i nacionals i l’animadversió als Habsburg

Vida i obra De jove abandonà la carrera d’enginyer per dedicar-se a la pintura i a partir del 1903 al teatre, de la mà d’Adrià Gual i el seu Teatre Íntim Hi feu d’actor Èdip rei , de Sòfocles, adaptà al català obres estrangeres La festa dels reis , de Shakespeare i eventualment exercí d’autor El quart de la sort ,  La veritat sense contemplacions, 1922 En 1904-05 interpretà diversos curts de Segundo de Chomón per als Espectacles Graner de la sala Mercè, que sota la direcció de Gual integraven diverses arts, entre les quals hi havia el cinema Actuà també en films que aquest dirigí per a la…

De primer nietzscheà i feixista convençut L’Italia barbara , 1925, fou director de “La Stampa” 1929-31 el 1931 abandonà el partit Fou empresonat i confinat a les illes Lípari on escriví Fughe in prigione , 1936, i Sangue , 1937 Conseqüència de la seva participació en la Segona Guerra Mundial fou Kaputt 1944, mentre que La pelle 1949 ho fou de la seva visió de la postguerra italiana Publicà, encara, Tecnica del colpo di stato 1931 i Maledetti toscani 1957, entre altres obres

Inicià estudis de programació a la Universitat de Maryland, que no acabà, i el 2003 ingressà a l’exèrcit dels EUA, que abandonà el mateix any a causa d’un accident Des d’aleshores treballà per a la National Security Agency NSA i en sistemes informàtics de seguretat de la Central Intelligence Agency CIA El 2007 anà a Ginebra per compte d’aquesta institució, que abandonà el 2009, i es reincorporà a l’NSA com a extern a través de diverses empreses consultores —una de les quals l’acomiadà el juny del 2013 per violació del codi ètic— El maig del 2013 es traslladà de Hawaii, on residia…

Fou creat pel periodista Luis Maria Ansón quan abandonà el diari ABC D’ideologia conservadora i accentuadament espanyolista, és editat per Audiovisual Española, i l'any 2000 passà a ser controlat majoritàriament pel grup Planeta És un dels diaris de més difusió de l’Estat espanyol El 2007 renovà el disseny de la publicació en paper i, en especial, el lloc web Després de la dimissió d'Ansón l'any 2006 de tots els càrrecs al diari, el succeí a la direcció José Alejandro Vara, el qual al febrer del 2008 fou rellevat per Francisco Marhuenda, fins aleshores responsable del diari a Catalunya i un…

Treballà de tipògraf i fou membre de la CNT Després, a Santander, estudià nàutica, que abandonà, i es dedicà al periodisme El 1934 s’afilià a la Falange Española, de la qual arribà a ésser el director de premsa, i es destacà per la seva actuació el 1936 entre els sindicalistes barcelonins de la CNT A partir del 1943 publicà nombroses obres sociopolítiques, històriques i biogràfiques Historia del nacionalismo catalán 1944, reeditada l’any 1967, Luis Millet, cantaire de Cataluña 1951, Cataluña, síntesis de una región 1954, Historia de las Internacionales en España 1956-57, Historia de los…

Abandonà els estudis eclesiàstics i després de diferents vicissituds milità en l’anarquisme i dirigí la revista El Porvenir del Obrero de Maó 1899 Collaborà en la creació dels primers sindicats d’oficis de Menorca 1901 A Barcelona establí contactes amb anarquistes i socialistes i influí en la reforma de l’estructura sindical de Menorca amb la creació de la Federació d’Obrers de Menorca 1902 com a sindicat únic Partidari dels aliats, el 1915 es desavingué amb els anarquistes barcelonins i deixà l’activitat sindicalista Fou propietari del diari La Voz de Menorca , hi…

Fundat per Alfons de Rojas, en foren directors Enric Ferré 1915-18, el mateix Rojas 1918-22, Emili Costa 1922-23, Lluís Vázquez i Llop 1923-24 i Joan Sansano 1924-36 Fins a la Dictadura 1923 duia el subtítol Diario Liberal , que fou substituït pel de Diario de Información Representà successivament diverses tendències del liberalisme espanyol, particularment la romanonista Durant el govern Berenguer semblà decantar-se per un republicanisme moderat, que abandonà, tanmateix, a partir de l’abril del 1931, per defensar una ideologia catòlica d’extrema dreta, amb concomitàncies alternants amb la…