Resultats de la cerca

Fou membre de la junta directiva de Joventut Valencianista 1908-10 i des del 1914 i collaborà a Pàtria Nova de València i, més tard, a La Correspondencia de Valencia Obtingué una plaça d’advocat de l’estat, a Madrid, on residí uns quants anys El 1938 publicà Valencia roja , i el 1939, La hora de la economía Després de la guerra civil de 1936-39 fou delegat de belles arts al País Valencià El 1951 publicà Urbanismo , de tema valencià

Advocat de professió, se’l considera el legislador del futbol a Espanya i un dels personatges més importants de la història del futbol català Fou jugador del Catalònia, club fundat per ell mateix l’any 1901, del Salut Sport Club 1905, del Futbol Club Barcelona i del Club X 1907 Fou també promotor i publicista esportiu el 1906 fundà i dirigí el setmanari Sports , el 1908 dirigí Los Deportes , el 1911, Stadium , i també participà en la publicació La Rambla El 1914 esdevingué president del Sindicat de Periodistes Esportius de Catalunya i president de la Federació Catalana de Futbol, càrrec del…

L’any 1929 inicià estudis de dret a la Universitat de València i posteriorment cursà també estudis de filosofia i lletres Aquests anys s’afilià al Partido Comunista de España Llicenciat, anà a París a ampliar estudis a la Sorbona En tornar, treballà com a professor de francès en una escola de Logronyo i més tard passà a Felanitx, on, influït per Andreu Crespí i Salom , esdevingué un convençut catalanista i un depropugnador dels Països Catalans L’any 1936, quan era a Madrid amb motiu d’unes oposicions per a ingressar al cos consular, s’uní a l’exèrcit republicà i passà a València, on s’…

Fill del polític  Manuel Duran i Bas Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona i es doctorà a la de Madrid 1891 Des de molt jove milità en el catalanisme fou president de la secció de dret del Centre Escolar Catalanista 1889 i secretari de la Lliga de Catalunya i del consell directiu de la Unió Catalanista, de la qual se separà el 1899 per fundar el Centre Nacional Català Fou el primer secretari de la Lliga Regionalista 1901 i membre permanent de…

Juntament amb Josep Espar, Ramon Fuster, Jordi Maluquer, Enric Cirici, Josep M Puig Salellas, Miquel Esquirol, Albert Conejos i alguns periodistes, impulsà una campanya de subscripció popular per fer possible un diari en català, que finalment veié la llum el 23 d’abril de 1976 amb el nom ‘Avui’ Vilalta, que havia estat director general de diverses empreses, assumí la gerència del diari i la presidència de Premsa Catalana SA, editora de la publicació Membre de Convergència Democràtica de Catalunya, fou el primer cap de Promoció de la Premsa del Departament de Cultura de la Generalitat de…

Llicenciat en dret a València 1868, s’establí a Madrid Collaborà en “El Imparcial”, “El Globo”, “El Resumen” i altres diaris Menà una campanya en pro de la restauració borbònica a l’adveniment d’Alfons XII, Cánovas del Castillo li confià el departament de premsa de la presidència del consell de ministres, càrrec que ocupà poc temps Retornat a València, hi dirigí el diari “El Mercantil Valenciano”

Fou director d' El Mercantil Valenciano i publicà nombroses obres sobre temes jurídics i històrics El concepto del derecho según las modernas escuelas alemanas 1878, La influencia de la Iglesia en la edad media en el desarrollo del derecho público de Europa 1876, Los regímenes penitenciarios 1880 i Colección de documentos inéditos del Archivo General del Reino de Valencia 1894

Cronista esportiu de premsa El Matí , La Vanguardia , Tele-exprés , etc i corresponsal L’Équipe , Tribunne de Lausanne , Sports Illustrated , Life , ABC , i de l’agència United Press International, destacà també com a divulgador i estudiós de l’esport Autor de més de deu llibres, altament especialitzats i d’un gran nivell tècnic, sobre l’olimpisme i l’esport en general Olimpíada 1976 , 1976, etc, i dirigí també l' Enciclopedia Mundial del Fútbol Així mateix participà en diverses comissions, entre les quals hom pot destacar la Comissió de Premsa del CDI i la promotora per la candidatura de…

Redactor i director del periòdic “Progreso” Empresonat diverses vegades per les seves campanyes republicanes i autonomistes Emigrà a l’Argentina A Buenos Aires dirigí la revista “La Obra” Publicà Procedimiento penal argentino 1910, Prosa muerta 1908, Vida y obra de Ricardo Monner Sans Fou dirigent del Centre Català de Buenos Aires

Fou alcalde de Lleida el 1935 en el període de suspensió de l’Estatut i diputat per Lleida al Parlament de Catalunya, de la minoria de la Lliga Formà part de les comissions parlamentàries de finances, examen de comptes, contractes de conreu, llei municipal, finances municipals i governació Fou mort pel juliol del 1936, en els primers moments de descontrols a l’inici de la guerra civil