Resultats de la cerca

És redactat en castellà amb algunes pàgines en basc Des del 1986 publica, també, un setmanari totalment redactat en basc ‘Deia Euskaraz’

S’autodefineix com a liberal i manté una línia política de centredreta, acusadament espanyolista En els inicis publicà informacions que posaren al descobert la trama dels GAL , així com diversos escàndols de corrupció que afebliren el govern de Felipe González, i posteriorment qüestionà algunes actuacions dels governs de José María Aznar i de José Luis Rodríguez Zapatero en molts més aspectes A la segona dècada del segle XXI ha mostrat una agressiva belligerància contra el sobiranisme català, i ha publicat algunes notícies de fonts i solvència molt dubtoses sobre…

Periodista ocasional, assolí una certa fama com a llibretista de moltes òperes de Verdi Ernani 1844, Macbeth 1851, La traviata 1853, La forza del destino 1863, etc, i d’algunes de Mercadante, els Ricci, etc Morí en la misèria

Llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona, l’any 1995 s’incorporà als mitjans radiofònics, i el 1997 guanyà un primer premi Ondas ex aequo en la modalitat de ràdio local Tornà a guanyar aquest premi el 2001 pel programa Problemes domèstics de Catalunya Ràdio , que seguí presentant amb algunes intermitències Treballà també per a l’emissora Punto Radio, en el programa A las doce en punto , pel qual rebé el premi Micrófono de Oro 2006, de la Federación de Asociaciones de Radio y Televisión Al mes de setembre del 2009 substituí Neus Bonet al capdavant del programa El Matí de Catalunya…

Estudià a l’Escola Blanquerna Barcelona i al Taller Escola de Pintura i Escultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona, sota la direcció del seu pare, Ignasi Mallol i Casanovas Tarragona, 1892 - Bogotà, 1940, i l’escultor Joan Rebull Arran de la Guerra Civil Espanyola, el 1939 s’exilià amb la seva família Amplià la seva formació en arts plàstiques i gràfiques i en administració d’empreses a França, els EUA, Colòmbia i Panamà Establert a Colòmbia, fundà, a Bogotà, l’Instituto Gráfico Ltda i l’Editorial Centro Posteriorment es traslladà a Panamà on, dins del món editorial i de la…

Fill del quart baró de Vilagaià Estudià a la Universitat de Barcelona, on fou professor d’història natural 1887 Es doctorà el 1890 Dirigí el laboratori i la Revista Científica  de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre Escriví el recull  Poesías 1895, algunes de les quals en català

La seva obra, dins un estil realista tradicional, tracta dels diferents aspectes de la problemàtica social espanyola Los olvidados 1957, Los clarines del miedo 1958, Hemos perdido el sol 1964, Las últimas banderas 1967, El hombre que volvió del paraíso 1979, etc Algunes de les seves obres han estat portades al cinema

Fundà la revista Lo Teatro Catòlic 1899-1901, on publicà algunes peces seves D’ideologia carlina, dirigí El Norte de Girona 1910 i El Correo Leridano de Lleida 1910-13 Expulsat de la Comunió Tradicionalista, dirigí la segona època del setmanari El Radical , òrgan jaumista Més endavant collaborà a la revista Gerunda

Aparegut el 1847, se'n feren tres edicions successives la segona i la tercera el 1877 Tenia caràcter satíric, alternava el vers i la prosa i, redactat en català, incloïa algunes collaboracions en castellà N'aparegueren 13 números, illustrats amb gravats de fusta El 1862 s’anuncià un setmanari dels mateixos autors, que no arribà a sortir

Inicialment fou dirigit per Luys Santamarina posteriorment ho fou per Francisco Gutiérrez Latorre Publicà algunes seccions d’interès, com la literària, la d’art a cura de Rafael Manzano i la de música, de Ramon Pujol En ésser dissolt el Movimiento el 1976, fou traspassat als Medios de Comunicación Social del Estado i l’any següent deixà de publicar-se