Resultats de la cerca

Fundat com a setmanari el 1898 per Manuel Perenya, que el dirigí esdevingué diari el 1909, dirigit per Alfred Perenya Primerament bilingüe, a partir del 1919 fou redactat en català En fou director el periodista Antoni Puch i Ferrer 1912-23 Portaveu de la Joventut Republicana de Lleida, s’alineà primer amb la UFNR 1910 i després amb el Partit Republicà Català 1917 El 1930 fou substituït per La Jornada , fins al gener del 1936, que aparegué com a setmanari afiliat a l’Esquerra Republicana de Catalunya en foren llavors principals redactors Ramon Xuriguera i Humbert Torres

El 1893 s’apropà a Salmerón, fou diputat a les corts 1893 i 1898 i figurà en el Partit de Fusió Republicana del 1897 Assolí renom per la seva intervenció en la campanya per a la revisió del procés de Montjuïc, i es constituí el primer lloctinent de Lerroux a Barcelona en 1901-06, fins que es passà a la Solidaritat Catalana Amb aquesta tornà a ésser elegit diputat a les corts 1907 abans ho havia estat el 1903 i el 1905 com a candidat lerrouxista i senador 1908 S'alineà amb l’Esquerra Catalana i amb la UFNR 1910, i fou de nou senador Molt popular a Barcelona era el Negret de la Rambla , tendí a…

Editat per l’empresa Promotora de informaciones, SA  PRISA, presidida inicialment per José Ortega Spottorno, fou el principal exponent de la renovació de la premsa espanyola a la fi del franquisme Ha estat dirigit per Juan Luis Cebrián  1976-88, Joaquín Estefanía 1988-93, Jesús Ceberio 1993-2006, Javier Moreno 2006-14 i 2020-21, Antonio Caño 2014-18, Soledad Gallego-Díaz 2018-20, Pepa Bueno 2021-25 i des del juny del 2025 Jan Martínez Ahrens És un dels diaris de més difusió i influència arreu de l’Estat espanyol, amb una línia política de centreesquerra L’edició de Barcelona, a càrrec d’una…

Vida i obra Llorejat i qüestionat, fou el personatge més influent i decisiu del món social i cultural valencià de la segona meitat del segle XIX i principi del segle XX La seva múltiple i polifacètica acti-vitat cívica, un accentuat esperit emprenedor i una capacitat intellectual i literària molt per sobre de la mitjana del moment el convertiren en el mestre i capdavanter de la Renaixença valenciana Fill de Felicíssim Llorente i Ferrando, advocat i regidor de València, i Maria Olivares i Lucas, fou educat al si d’una família burgesa i mostrà, des de ben jove, una extraordinària capacitat…