Resultats de la cerca

Treballà en diverses emissores entre les quals Ràdio Barcelona, COM Ràdio i RAC 1 També treballà en el món de la televisió en cadenes com Televisió Espanyola a Catalunya, on presentà la tertúlia futbolística La Barberia 1991-96, Canal Olímpic, Televisió de Catalunya o BTV, on presenta la tertúlia futbolística La Porteria També s’ha dedicat a la premsa esportiva en el diari Mundo Deportivo i publicà, juntament amb Pere Cullell la biografia de José Mari Bakero, La balada de Wembley 1994

De professió pèrit mercantil, fou docent a l’Escola Oficial de Periodisme de Barcelona i a l’Escola de Periodisme de l’Església El 1958 impulsà el centre de producció de Televisión Española  a Miramar Barcelona, on fou successivament cap de realització, cap de programes i director de la primera i la segona cadenes, i hi dirigí també alguns programes Al final de la dècada de 1960 abandonà RTVE i passà a la premsa escrita, primer com a director de Diario Femenino 1968, que el 1974 convertí en Mundo Diario , el qual dirigí fins el tancament 1981 Assessor de premsa de diverses…

Llicenciat en ciències de la informació, ha estat professor de comunicació especialitzat en televisió a les facultats de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona 1990-95 i de la Universitat Ramon Llull 1996-2001, i també ha collaborat puntualment amb altres universitats Com a periodista ha desenvolupat tota la seva carrera professional a La Vanguardia Erudit, irònic i de ploma fàcil, ha destacat com a incisiu crític de televisió i especialment com a entrevistador a la secció “La Contra” de La Vanguardia , que comparteix amb Lluís Amiguet i Imma Sanchís També és collaborador…

Llicenciat en ciències de la informació i sociologia 1974, abans d’acabar els estudis inicià la carrera periodística el 1971 en el Diario de Barcelona , on treballà fins el 1977 En el període 1981-83 fou el subdirector del setmanari El Món Durant la dècada dels vuitanta la seva activitat professional estigué centrada en la televisió, primer a TVE-Catalunya, on dirigí Memòria popular premi Ciutat de Barcelona de comunicació 1981 i, a partir del 1983, a Televisió de Catalunya  TVC, on del 1984 al 1987 dirigí i presentà el Telenotícies migdia i posteriorment els espais culturals i…

De formació autodidàctica, collaborà assíduament al Diario de Tarragona El 1924, en establir-se a Barcelona, es professionalitzà en les lletres crític de llibres a Revista de Catalunya , a D’Ací i d’Allà i a Mirador i redactor i crític de teatre a La Publicitat i La Nau Com a narrador ha publicat novelles on fa una anàlisi psicològica del món femení La clínica de Psiquis 1926 La Venus de la careta 1927 Com vaig assassinar Georgina 1930, d’un ambient eròtic i d’intenció psicològica Les cadenes d’Eva 1932 i Una nit 1935 aquestes dues darreres tracten episodis sentimentals frustrats per l’…

Aquesta pràctica, característica de l’estat espanyol i, per tant, excepcional a Europa, emana de la interpretació que fa la Junta Electoral Central de la Llei del Règim Electoral del 1985 A tot Europa, els mitjans audiovisuals públics tenen l’obligació de garantir el pluralisme polític, però, en el cas espanyol, els blocs electorals han esdevingut un instrument d’influència dels partits sobre els criteris periodístics que, a més a més, afavoreixen els partits grans La majoria de collectius professionals de periodistes s’han manifestat a favor de la seva desaparició

S’inicià a Ràdio Popular Reus-COPE el 1982 El 1983 entrà a Ràdio Reus, on el 1988 creà el primer programa propi presentat en solitari, El pot de la ràdio El 1989 creà el programa El Terrat i la productora del mateix nom i el 1990 començà les collaboracions a Ràdio Barcelona , on entrà definitivament el 1991 amb una nova edició d’ El Terrat , emès amb intermitències fins el 2003 Llevat d’algunes intervencions com a collaborador en programes com ara Tot per l’audiència 1993, Persones humanes 1994 o Al ataque 1992-93, la seva trajectòria professional posterior ha estat vinculada a la productora…