Resultats de la cerca

Signava amb el pseudònim Milillu i collaborà en la secció de motor de múltiples publicacions com Stadium 1916, Mundo Deportivo i Jornada Deportiva 1926 També fou comissari tècnic del Reial Automòbil Club de Catalunya, del Reial Moto Club i de la Penya Rhin, en diferents competicions Dirigí la revista de la Societat de Tècnics d’Automoció i collaborà amb l’enginyer Wifredo Ricart

Es dedicà a la realització de projectes d’implantació industrial i transferència de tecnologia a països en procés de desenvolupament fins el 1982, que es féu càrrec de l’estudi de viabilitat d’un canal de televisió per a la Generalitat de Catalunya En el procés de creació de Televisió de Catalunya TVC, ocupà els càrrecs de director tècnic, subdirector i, des del 1989 fins al 1995, de director Collaborà en l’estudi de la candidatura dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992 i formà part del Consell assessor de la Ràdio i la Televisió Olímpica participà en la creació de la Torre de…

Enginyer titulat, es dedicà al periodisme S’inicià amb un llibre de relats, La polvareda y otros cuentos 1959, al qual seguiren les novelles La voz dolorida 1961 i Los albañiles 1963, l’obra més aconseguida que obtingué el premi Biblioteca Breve en què l’autor revela la intimitat cruel d’un món proletari portat a l’extrem Altres novelles seves són Pueblo rechazado 1969, El juicio 1972, Redil de ovejas 1973, A fuerza de palabras 1977, Los periodistas 1978,  El evangelio de Lucas Gavilán 1979, Asesinato 1985 i La vida que se va 1999 Són també destacables les seves cròniques i…

Fou enginyer i tingué diversos càrrecs oficials a Barcelona i, entre altres ciutats, a Madrid La seva traducció castellana, en prosa fora de la Balada de Mallorca i el Somni d’Isabel , de L’Atlàntida de Verdaguer 1878 acompanyà la primera edició de la versió revisada del poema Traduí també Rubió i Ors, Frederic Soler i Guimerà Com a poeta, optà en llengua castellana pels Cantares 1866, conreats continuadament sota diferents títols, recollits a El libro de los cantares , 1909, un gènere de forma fixa la copla d’origen o assimilació popular Per altra banda, i en contradicció potser només…

Vida i obra De jove abandonà la carrera d’enginyer per dedicar-se a la pintura i a partir del 1903 al teatre, de la mà d’Adrià Gual i el seu Teatre Íntim Hi feu d’actor Èdip rei , de Sòfocles, adaptà al català obres estrangeres La festa dels reis , de Shakespeare i eventualment exercí d’autor El quart de la sort ,  La veritat sense contemplacions, 1922 En 1904-05 interpretà diversos curts de Segundo de Chomón per als Espectacles Graner de la sala Mercè, que sota la direcció de Gual integraven diverses arts, entre les quals hi havia el cinema Actuà també en films que aquest dirigí per a la…