Resultats de la cerca

El periodisme esportiu és inherent a l’esport modern, ja que esport i premsa són dos elements de la societat moderna, i l’esport no s’entendria si no fos divulgat A la Gran Bretanya, bressol de l’esport modern, la primera publicació esportiva fou Sporting Life 1821 i a França, Le Sport 1854, encara que no sempre la utilització del mot esport es feia en el sentit actual, ja que en ocasions es referia de manera genèrica a formes de vida moderna Tot amb tot, l’existència d’aquestes capçaleres certificava el paper central que tenia la fixació de la nova activitat a través de la premsa En aquest…

Fundà la Societat Catalana de Gimnàstica, de Barcelona 1887, i diverses publicacions esportives, com Los Deportes 1898 i El Mundo Deportivo 1906 President de la Unión Velocipédica Española 1911, collaborà en moltes publicacions esportives espanyoles i en L’Auto , de París, i dirigí la revista Stadium 1920-29 Contribuí a fundar la Cambra de l’Automòbil de Catalunya, fou membre del Comitè Olímpic Espanyol i membre fundador de l’Associació Internacional de la Premsa Esportiva Impulsà la construcció de l’estadi de Montjuïc, a Barcelona

S’inicià al collegi Pare Manyanet de Barcelona, jugà al CP Voltregà i la UE Horta, i entrenà equips de base de la UE Horta i el CH Canet Dirigí el CE Arenys de Munt 1981-83 a divisió d’honor i primera divisió Com a periodista, collaborà en la revista Patín Sport i en el programa Radio Hockey , i fou redactor de Todo Hockey , Ràdio Sabadell i, des del 1984, del diari Mundo Deportivo Entre el 1989 i el 1991 dirigí la revista Stick i collaborà amb Ràdio 4 Treballà a la divisió d’operacions de premsa del Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92, i fou director adjunt de premsa de l’estadi de…

Fou un dels pioners de l’esport i del periodisme esportiu català El 1886 fundà, a Madrid, la Societat Gimnàstica Espanyola, de la qual fou president A Barcelona fundà Vida Deportiva 1902 i, juntament amb Jaume Grau, Mundo Deportivo 1906 El 1902 fou nomenat corresponsal de L’Auto , de París, faceta que desenvolupà fins a la seva mort També escriví a Los Deportes i fou responsable d’esports de La Vanguardia 1912-29 i director de la revista Stadium 1920-29 Fou el principal impulsor del Sindicat de Periodistes Esportius 1911, del qual fou nomenat president d’honor Estigué present en la reunió…

Membre d’una nombrosa nissaga de fotoperiodistes Pérez de Rozas Collaborà amb el seu pare, Carlos Pérez de Rozas , i l’any 1932 començà a treballar a El Día Gráfico Acabada la Guerra Civil Espanyola s’incorporà a Solidaridad Nacional , on treballà fins el 1979, que passà a  La Vanguardia , on es jubilà el 1985  La seva relació amb el món del beisbol començà el 1941 i l’any següent ja s’incorporà a la junta directiva del CB Hèrcules les Corts, que presidí 1950-76 Reestructurà el club 1969 i el feu tornar a les competicions oficials 1970, i també fundà el Club Ateneu Sant Gervasi 1953…

Fou un dels màxims impulsors i divulgadors de l’esport a Catalunya en el primer terç del segle XX S’interessà per la gimnàstica, el ciclisme, el futbol i la nàutica Fou membre o directiu de diversos organismes com la Unió Velocipèdica Espanyola UVE i la Federació Gimnàstica Espanyola, i de clubs com el Reial Yacht Club, el FC Barcelona, l’Sportmen’s Club, el Catalunya Lawn Tennis Club, el Reial Club Marítim de Barcelona i el Centre Excursionista de Catalunya El 18 de desembre de 1913 escrigué una carta al president del Comitè Olímpic Internacional, el baró Pierre de Coubertin, per demanar el…

Especialista en marxa atlètica, els seus primers contactes amb l’esport foren en el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria CADCI El seu mentor fou Lluís Meléndez, i durant més de dues dècades fou el gran dominador de la marxa atlètica a Catalunya Aconseguí nou títols en pista 1927-30, 1932, 1935, 1936, 1941, 1942 i set en ruta 1928, 1931, 1932, 1933, 1936, 1940, 1941, en 30 km La majoria d’aquests guardons els guanyà amb la samarreta del FC Barcelona També assolí quatre títols en el Campionat d’Espanya en ruta, dos en 30 km 1929, 1930 i dos en 50 km 1932, 1935 En pista…

Vida i obra Llorejat i qüestionat, fou el personatge més influent i decisiu del món social i cultural valencià de la segona meitat del segle XIX i principi del segle XX La seva múltiple i polifacètica acti-vitat cívica, un accentuat esperit emprenedor i una capacitat intellectual i literària molt per sobre de la mitjana del moment el convertiren en el mestre i capdavanter de la Renaixença valenciana Fill de Felicíssim Llorente i Ferrando, advocat i regidor de València, i Maria Olivares i Lucas, fou educat al si d’una família burgesa i mostrà, des de ben jove, una extraordinària capacitat…