Resultats de la cerca

Cronista esportiu d’"El Poble Català” 1912, fou redactor de “La Publicitat” 1922 i de “La Humanitat” 1932 Fou fundador de “Catalunya Esportiva” 1918 i codirector de “L’Esport Català” 1925-27 Treballà de redactor en les agències d’informació Havas i Fabra Detingut arran del 6 d’octubre de 1934, explicà el seu empresonament en Estampes de l’"Uruguai”, la presó flotant 1935 Fou regidor de Barcelona per ERC 1934-36 Publicà Macià no ha traït 1931, Perspectives econòmiques 1935 i Les finances municipals en 18 mesos de guerra 1938 El 1939 s’exilià a França Establert a l’Havana, hi muntà…

Ha treballat en diaris com The Guardian o The Globe És doctora honoris causa en dret per la Universitat de King's College, de Nova Escòcia Assolí l’onzena posició en la llista dels intellectuals més influents del món, que elaboren les revistes Prospect i Foreign Policy El seu principal àmbit de recerca són els efectes de la globalització neoliberal Sobre aquesta matèria ha publicat el llibre No Logo  1999 i   Fences and Windows 2002 i el guió del documental The Take 2004, que mostra una fàbrica recuperada pels seus treballadors com a forma de lluita contra la globalització en el context de…

En morir el seu pare 1815, un alt funcionari de l’administració a l’Índia, es traslladà a Anglaterra i estudià a Cambridge El segon casament de la seva mare i el distanciament d’aquesta li provocà una malenconia que, combinada amb un gran sentit de l’humor, explica la ironia de les seves obres Deixà Cambridge sense llicenciar-se, i estudià un quant temps a Londres per advocat El 1836 es traslladà a París, on es casà amb una irlandesa pobra i intentà de fer anar endavant un diari que li havia comprat el seu padrastre En fracassar aquesta empresa tornà a Londres, on es convertí en un periodista…

Vida i obra Nascut a Marsella, anà al Rosselló per estudiar el batxillerat, i entrà molt jove al diari L’Indépendant Dirigí la revista La  Veu del Canigó des del 1910 i l’ Almanac Català Rossellonès de la Veu del Canigó 1921-23, i collaborà en La Renaissance Catalane Els seus ideals polítics republicans el portaren a enllestir una Histoire du Parti Républicain dans les Pyrénées-Orientales 1909 El 1916 publicà el recull de poemes  Tocs de guerra El 1921 fundà, amb Carles Grandó i Juli Delpont, l’associació catalanista Colla del Rosselló, que organitzà homenatges als escriptors nord-catalans…

Molt preocupat per les qüestions socials, fou amic de nombrosos sindicalistes catalans, com Salvador Seguí i Francesc Layret Afiliat a la Unió Socialista de Catalunya, ingressà posteriorment a Estat Català Durant la dictadura de Primo de Rivera fou un dels dirigents, en la clandestinitat, d’aquest partit El 1926 fou empresonat durant mig any i tornà a ésser-ho durant un mes, poc abans de caure la Dictadura En representació d’Estat Català participà en la reunió del pacte de Sant Sebastià agost del 1930, on fou designat membre del comitè revolucionari que hi havia estat creat Explicà la seva…

Amb un estil retòric molt propi, durant més de quinze anys, l’autor hi recollia les “palpitacions del temps”, bo i comentant-hi tota mena de temes relacionats amb la cultura o la política Fou el màxim exponent del concepte  glosador, un periodista d’idees que se serveix de la plataforma periodística per, en una clara voluntat programàtica i en el marc d’un projecte literari complet, formular conceptes que es concreten en uns mots clau A través d’aquesta secció diària l’autor anà formulant el seu pensament i el convertí en el fonament bàsic de l’ideari noucentista És especialment entre els…

Vida i obra Era nebot de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull i Mascaró i germà del també escriptor, arxiver i historiador Antoni de Bofarull i Brocà Començà estudis al seminari de Tarragona però el 1828 canvià els estudis de teologia pels de dret, que cursà a la Universitat de Cervera, i obtingué el títol d’advocat Tanmateix l’advocacia tampoc no fou el seu destí En acabar, exercí durant un breu període Al principi dels anys quaranta fundà el periòdic teatral El Juglar 1843, el primer d’aquest gènere a Catalunya, i el Diario de Reus De avisos y noticias , que sortí per primera vegada…

Vida i obra Orfe des de molt petit, quedà sota la tutela del seu oncle, Domènec Sala, canonge de Tarragona Estudià llatí i humanitats al collegi dels pares escolapis d’Alcanyís Terol i els dos primers cursos de filosofia al Reial Estudi Literari de Tarragona 1818-19 El 1820 es traslladà a Barcelona, on realitzà el tercer curs de filosofia amb el prevere Francesc Garrós, i el 1821 s’incorporà a la restaurada universitat barcelonina, en la qual cursà els dos primers anys de dret El 1823 es traslladà a Saragossa, on acabà tercer de lleis i cànons, i dos anys després, finalitzats els estudis,…

Vida i obra S’interessà especialment pels aspectes culturals de la història de València, la figura de Jaume I i la geografia històrica de la ciutat de València Formà part del grup romàntic liberal de València Serví, durant la guerra del Francès, en l’artilleria a les ordres del liberal comte d’Almodóvar i, ben aviat, demostrà una facilitat per a escriure i unes afeccions literàries Fou empresonat, juntament amb el comte, durant el primer període absolutista de Ferran VII Alliberat el 1820, durant el Trienni Constitucional 1820-23 fou oficial a la secretaria de l’Ajuntament de València, on…

Vida i obra Especialitzat en la Revolució Francesa i la seva influència a Espanya, Catalunya i Mallorca Utilitzà el pseudònim de Clavell de Moro Estudià el batxillerat a l’Institut Balear 1876-81, on rebé la influència de Josep Lluís Pons i Gallarza, professor d’història universal i d’història d’Espanya Pons, que fou el pare de la Renaixença a Mallorca, conreà una història romàntica i fou un admirador de l’antiga Corona d’Aragó Una de les primeres obres en què Oliver s’imbuí de la teoria del caràcter nacional de Pons i Gallarza fou la “Influencia del idioma patrio en la poesía”, Almanaque…