Resultats de la cerca

L’empresa editora —Diari Tele-exprés SA— fou controlada inicialment per un grup format, entre d’altres, per JCastells, CSentís, FGallo, Andreu AArtís, etc passà després a mans de Castells i Carles de Godó i, posteriorment 1977, a les del grup “Mundo” El seu primer director fou Andreu AArtís, i successivament ho han estat IAgustí maig-setembre del 1966 —cessat després d’un article contra la manifestació de clergues 1966—, CSentís fins a l’agost del 1968, Manuel del Arco agost-octubre del 1968, MIbáñez i Escofet fins al desembre del 1975 POCosta gener-setembre del 1976, CMolinero i TLa Rosa…

Dirigit per Jaume Serrats i Ollé, assajà una fórmula sensacionalista anglesa, que no reeixí Afectat per la crisi econòmica del grup Mundo, deixà de publicar-se

S’inicià en el diari Tele/exprés el 1976, per passar a El Periódico de Catalunya el 1982 El 1991 va esdevenir subdirector de Mundo Deportivo , diari del qual és director adjunt des del 1997 Ha seguit diversos campionats europeus i mundials de futbol, com també la crònica olímpica Ha escrit diverses obres, entre les quals destaca Gloria olímpica 1986

Resident a Catalunya des de la infància, fou un pioner del periodisme d’esports minoritaris, conegut especialment pels seus articles de beisbol publicats a les pàgines de Mundo Deportivo , del qual fou fundador Entre el 1932 i el 1976 fou redactor de Mundo Deportivo , La Vanguardia , El Correo Catalán , El Noticiero Universal i Tele-exprés Durant les dècades de 1960 i 1970 fou directiu de les federacions catalana i espanyola de beisbol Posteriorment formà part de la junta directiva l’Agrupación Española de Periodistas Deportivos

Collaborador a El Correo Catalán 1963-1972, Tele-exprés 1972-79 i en molts altres diaris i revistes, entre els quals Diari de Barcelona , La Vanguardia , Avui i Presència , fou director d' Oriflama  1968-71 i treballà al servei de Premsa de la Diputació Provincial de Barcelona 1980-82 Destacat lluitador antifranquista, el 1975 fou sotmés a un consell de guerra que el condemnà a dos anys de presó dels quals en complí vuit mesos per la publicació d'un article a Tele-exprés considerat difamatori per l'exèrcit Molt vinculat a El Periódico de Catalunya , del qual fou…

Inicià la seva trajectòria professional al diari El Matí abans de la Guerra Civil Treballà a El Correo Catalán 1952-69, del qual fou subdirector els dos darrers anys Collaborà a Barça i la Revista Barcelonista , on incorporà una columna d’opinió També fou subdirector de La Vanguardia 1976-79 i director de Tele-exprés 1968-76 Publicà Kubala, un barceloní de Budapest 1962 i alguns dels seus articles foren aplegats a Parlem del Barça de Samitier a Cruyff 1991 Rebé la Creu de Sant Jordi 1983 i el Premi Ciutat de Barcelona de periodisme 1996

Inicià la seva carrera amb Javier del Arco, pioner del periodisme de motor a Catalunya, i en la revista Presència Feu el seguiment de la Fórmula 1 per a Tele/eXprés 1971-80 i Sport 1979-87, i collaborà en les revistes Automòbil des del 1977 i Club 1976-83, aquesta darrera del RACC Treballà a TVE un any, i el 1984 entrà a Televisió de Catalunya, on encara està en actiu, sempre especialitzat en automobilisme Fou un dels fundadors del programa Motor a fons 1988 i és el periodista català que ha cobert més grans premis de Fórmula 1 415

Formà part de la redacció de la revista d’humorisme esportiu Barrabás Feu informació esportiva a El Correo Catalán , Tele/exprés , Diari de Barcelona , La Vanguardia on fou cap d’esports durant 14 anys i Mundo Deportivo 1999-2015 També treballà en ràdio Cadena Ser, Rac-1 i televisió TV3 Fou professor de periodisme esportiu a la Universitat Internacional de Catalunya, tertulià i dirigí les enciclopèdies mundials de futbol i tennis del Grupo Océano Collaborà en el primer Diccionari de l’Esport, català-castellà, castellà-català 1989, i posteriorment publicà Las ligas del Barça 1999…

Jugador del Poble Sec i del Centre d’Esports Sabadell, posteriorment fou delegat federatiu de la Federació Catalana de Futbol L’any 1964 inicià la carrera periodística a Tele/eXpres , i dos anys després ingressà a Mundo Deportivo , on es dedicà durant trenta-tres anys a la divulgació del futbol de base, i fou un pioner en aquesta matèria Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1995 i el Trofeu Husa a la divulgació periodística esportiva 1996 Publicà diversos llibres El ayer y hoy del fútbol catalán 1976, Día a día una recopilació dels partits del Futbol Club Barcelona…

Llicenciat en dret, collaborà a La Publicitat , L’Opinió i La Humanitat i dirigí Última Hora Secretari de l’Associació de Periodistes de Barcelona Fou oficial de la columna anomenada Macià-Companys durant la guerra civil S'exilià el 1939, publicà a Niça la revista Per Catalunya 1945 i redactà el Journal d’un expatrié catalan 1946 del comte de Güell Tornà el 1950 Fou redactor de Tele-exprés i de Tele-estel Entre altres obres, publicà 14 d’abril 1938, El 19 de juliol a Barcelona 1938, Los ismos 1958, Raquel Meller 1963, La guerra de los seis días 1967 i, en collaboració amb…