Resultats de la cerca

Germà de Josep Es llicencià en dret Fou membre del partit republicà federal i collaborà en el volum El libro del ciudadano 1877, dirigit per Francesc Pi i Margall Fundà i dirigí el setmanari La Barretina  1891 i collaborà, entre d’altres, a Un Tros de Paper  1865, L’Embustero  1866, La Campana de Gràcia 1870, Diari Català  1879 i El Diluvio  1879, on publicà unes inacabades Memorias de un veterano de la República  Utilitzà els pseudònims Antonet , Antonet Serra i Jepet de l’Orgue

Es llicencià en dret Durant la primera guerra Carlina fou voluntari de la Milícia Nacional Redactor 1840 de La Tribuna , esparterista, dirigí el periòdic liberal i anticlerical El Justicia 1854, amb Pascual i Genís, i més tard Los Dos Reinos 1864-66 i 1868-70, òrgan del partit progressista Després d’un exili a Itàlia, presidí la junta revolucionària de València 1868 i hi fou governador civil 1868-70 Ocupà la direcció general de beneficència i sanitat Publicà El ultramontanismo y la guerra civil 1876 i Los Borbones

Es llicencià en dret el 1976 i en ciències de la informació el 1981 D’ençà del 1972 es dedica al periodisme Començà collaborant en el diari Última Hora , del qual passà a ser redactor, escrivint sobretot en les seccions d’informació municipal i d’ensenyament Poc temps després ascendí a redactor en cap i, més endavant, a director adjunt L’any 1984 en fou nomenat director Sota la seva direcció, el diari ha creat diversos suplements, entre els quals el del cap de setmana, Brisas , i ha ofert als seus lectors nombroses iniciatives editorials en forma de fascicles, jocs diversos, etc

Cursà estudis de lletres i es graduà de periodista Emigrà als Estats Units i s’establí a Los Angeles Hi treballà com a periodista al diari en castellà La Opinión Després d’una llarga experiència en el seu camp, els darrers anys ha aconseguit diverses distincions pel seu treball, atorgades per les organitzacions Woman for Latino Resource Organization 1986, American Heart Association 1987 i Sociedad Interamericana de Prensa 1988 A Los Angeles es llicencià en llengua espanyola a la Universitat de California State Northridge Catalanista i promotora de la cultura catalana, fou n'ha tingut alguns…

Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, el 1872, i, bé que exercí un temps d’advocat, es professionalitzà com a periodista i fou redactor i director de La Vanguardia Amb el pseudònim de Juan Buscón , durant vint-i-cinc anys hi mantingué la secció diària “Busca, buscando” i, sota aquest títol, publicà un recull dels articles, devers el 1896 Collaborà a La Illustració Llevantina  i, epígon del costumisme vuitcentista, escriví quadres de costums, recollits sota el títol de Croquis barcelonins a “Lectura Popular” 1913 Bibliografia Massot i Muntaner, J 1999 Semblances i comentaris…

Es llicencià en ciències químiques a la Universitat de les Illes Balears, on exercí de professor del 1980 al 1985 Aquest any entrà a treballar al Diario de Mallorca , del qual és director adjunt des del 1996 Considerat un dels periodistes més influents de les Illes Balears, els seus treballs i entrevistes han estat publicats en altres diaris, com ara La Vanguardia , Diario 16 , Geo , Correo Español , Heraldo de Aragón , Tiempo , Cambio 16 , etc És coautor de llibres sobre Bob Dylan i Hans-Dietrich Genscher i també de cinema, i és autor de diversos catàlegs d’art Ha impartit diversos cursos…

El 1860 emigrà a Amèrica i el 1869 s’establí a Buenos Aires, on es llicencià en dret, exercí diversos càrrecs al govern municipal, participà en la fundació de la Creu Roja argentina i dirigí El Diario Español Fundador i director de la primera revista catalana de l’Amèrica del Sud, L’Aureneta , hi publicà unes Cartes catalanistes , i, a la impremta de la revista, la versió dels Jocs Florals de Barcelona de L’ Atlàntida 1877 de Verdaguer Fou un dels fundadors del Casal de Catalunya de Buenos Aires , que presidí Regionalista federatiu, i el 1917 li fou editat, a Barcelona, un recull d’articles…

Es llicencià en dret a Barcelona, i fou un dels fundadors del grup monàrquic Peña Blanca Perseguit a mort per incontrolats, el 1936 se n’anà a Itàlia, gràcies a la Generalitat S’enrolà en l’exèrcit de Franco, i dirigí El Correo Español-El Pueblo Vasco i Nueva Rioja Redactor d’estranger a La Vanguardia i a Destino , des del 1939 es distingí pel seu monarquisme dinàstic i per la seva aliadofília Un article a Destino 1944 sobre el feixisme italià fou causa del seu empresonament Periodista sagaç i ponderat, mantingué una activitat política pseudoclandestina i fou membre del consell privat del…

Impressor d’ofici, el 1887 es traslladà a Madrid, on dirigí La Nación  i contribuí a la fundació del Centre Català Després de viatjar per Europa i per Amèrica, el 1905 s’establí a Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres, fundà la revista Juventud Ilustrada  i fou redactor en cap de Las Noticias Publicà, moltes vegades signant Alfred o Alfredo Pallardó Bestard de la Torre , obres teatrals en llengua castellana entre les quals els drames Atrás el extranjero , 1879, segona part d’ El sitio de Gerona , de Josep O Molgosa, i Los misterios de Barcelona , 1915, i en llengua catalana entre…

Es llicencià en filosofia i lletres a Barcelona 1904 Format en l’ambient teatral i bohemi barceloní, fou redactor de La Publicidad des del 1902 i collaborà a Pèl i Ploma amb crítiques musicals Més tard fou director artístic del Liceu, de Barcelona 1912-39, redactor de Papitu i collaborador de Mirador Cofundador de l’Associació Wagneriana de Barcelona, feu nombrosos decorats per a representacions, com ara Parsifal o L’or del Rin , de R Wagner El 1939 s’exilià i fou bibliotecari de la Universitat de Montpeller Amb el seu amic Màrius Aguilar i Diana escriví, amb el pseudònim de Luis Cabañas…