Resultats de la cerca

Treballà de comptable i s’interessà per la investigació històrica Secretari personal de Josep Irla 1936, la tuberculosi l’obligà a abandonar aquest càrrec Durant la guerra civil collaborà  a La Humanitat Exiliat el 1939, després d’un breu període d’internament al camp de Sant Cebrià, anà a París, on participà en tasques d’organització dels exiliats catalans Arran de l’ocupació alemanya es traslladà a Montpeller, on cursà la llicenciatura de lletres, en l'especialitat d’història 1940-1945, i posteriorment preparà una tesi doctoral sobre la Guerra Gran, que no acabà a causa de la seva malaltia…

Format a la Universitat de Navarra, a l’Escola de Periodisme de l’Església, on es titulà el 1967, i a l’Escuela Oficial de Periodismo, on obtingué la llicenciatura el 1973, s’inicià professionalment el 1964 a El Noticiero Universal , on fins el 1976 fou successivament cap de secció, columnista i coordinador del suplement literari Cobrí la Caputxinada  1966 i guanyà, amb els reportatges Radiografía de los desheredados i Tres paisajes de Joan Salvat Papasseit , els premis El Ciervo 1968 i Manuel Brunet de la revista Destino  1970, respectivament, publicació a la qual s’incorporà Director d’…

Vida i obra Llorejat i qüestionat, fou el personatge més influent i decisiu del món social i cultural valencià de la segona meitat del segle XIX i principi del segle XX La seva múltiple i polifacètica acti-vitat cívica, un accentuat esperit emprenedor i una capacitat intellectual i literària molt per sobre de la mitjana del moment el convertiren en el mestre i capdavanter de la Renaixença valenciana Fill de Felicíssim Llorente i Ferrando, advocat i regidor de València, i Maria Olivares i Lucas, fou educat al si d’una família burgesa i mostrà, des de ben jove, una extraordinària capacitat…