Resultats de la cerca

Des del 1923 residí a França molts anys Molt lligat a Vicent Blasco i Ibáñez, escriví sobre aquest nombrosos treballs En francès i castellà publicà poemes, biografies Verdi, Tagore, Sarah Bernhardt, etc, assaigs literaris i obres de divulgació artística En català fou autor del volum poètic Interiors Montpeller, 1946 Fou professor en diverses universitats europees i americanes

Fundat com a setmanari 1938 al País Basc per l’editor Manuel Fernández Cuesta Merelo, el 1942 es convertí en diari És la publicació esportiva de l’Estat amb més difusió i lectors Té un web, creat el 1995, amb molts seguidors i des del 2001 té una emissora de ràdio i des del 2010 disposa d’un canal de televisió per TDT Té una línia editorial propera al Reial Madrid

Tingué com a president Sebastià J Carner, redactor un temps d’ “El Correo Catalán”, director de la revista “La Hormiga de Oro” Bé que hi pertanyien les figures més prestigioses del periodisme català de l’època, la seva vida corporativa resultà molt precària El 1928 arribà a un acord amb l’Associació de Periodistes de Barcelona, de la qual ja molts dels seus membres eren socis, i es dissolgué

Collaborador a El Correo Catalán 1963-1972, Tele-exprés 1972-79 i en molts altres diaris i revistes, entre els quals Diari de Barcelona , La Vanguardia , Avui i Presència , fou director d' Oriflama  1968-71 i treballà al servei de Premsa de la Diputació Provincial de Barcelona 1980-82 Destacat lluitador antifranquista, el 1975 fou sotmés a un consell de guerra que el condemnà a dos anys de presó dels quals en complí vuit mesos per la publicació d'un article a Tele-exprés considerat difamatori per l'exèrcit Molt vinculat a El Periódico de Catalunya , del qual fou redactor en cap…

S’inicià al Club Turó de Barcelona, i jugà al Creu Roja, CH Catalunya, CMC Poblenou, Cercle Barcelonista, CP Vic, Hispano Olivetti, RCD Espanyol, Sferic de Terrassa, Arrahona i Cerdanyola Després entrenà el Sabadell, el Santa Isabel i el RCD Espanyol, i compaginà aquesta tasca amb la de periodista Durant els anys setanta i vuitanta escrigué als diaris Dicen i Mundo Deportivo , i dirigí les revistes especialitzades Patin Hockey , Hockey sobre patines i Todo Hockey i mantingué en antena durant molts anys el programa Radio Hockey en diverses emissores catalanes

Residí molts anys a les Filipines Installat a Barcelona vers el 1917, fou nomenat director tècnic de La Veu de Catalunya , càrrec que exercí fins el 1936 Milità a la Lliga i fou regidor de Barcelona, diputat a corts per Barcelona 1933 Publicà nombrosos articles polítics i de crítica literària És autor de Los últimos repatriados 1904 i El nostre imperialisme La idea imperial de Prat de la Riba 1930 Presidí 1922-32 l’Associació de Periodistes de Barcelona, que l’anomenà president d’honor En esclatar la guerra civil s’exilià a París

En fou corresponsal a València Vicent Boix, i a Saragossa, Jerónimo Bravo Combaté la centralització i l’actitud hostil als furs de molts liberals, i enaltí la història de Catalunya Fou aviat acusat de separatisme El 1856 Balaguer se separà de la redacció i l’11 de setembre de 1857 el títol fou reduït a “La Corona” Es fusionà el 28 de juliol de 1868 amb “Crónica de Cataluña” tot conservant el nom fins al 29 de setembre del mateix any Durant anys publicà una edició del matí, en format petit

Format a l’escola de Radiodifusió, el 1957 s’incorporà a Ràdio Joventut de Barcelona i el 1960 entrà a Ràdio Nacional d’Espanya El 1966 retransmeté el Campionat Mundial de futbol Als anys seixanta i setanta presentà a Televisió Espanyola nombrosos programes d’entreteniment i esportius, com Más lejos 1971 i Polideportivo 1973 Retornà a la ràdio esportiva amb programes com Radiogaceta de los deportes , de Ràdio Nacional d’Espanya 1973-76, i Catalunya Ahora 1981 Obtingué molts reconeixements, com els premis Ondas 1969, 1973, Antena de Oro 1972 i TP de Oro 1972, la medalla de plata…

Titulat per la Universitat Autònoma de Barcelona, des del 1976 treballà, successivament, a  Catalunya Express , El Correo Catalán , El País i  El Mundo  primer subdirector de la delegació catalana, i collaborà en  El Periódico de Cataluña , L’Econòmic i, durant molts anys, en l’ Avui  El 2004 rebé el Premi Ciutat de Barcelona en la categoria de mitjans de comunicació en premsa escrita per la columna “Plaers de ma vida”, en aquest darrer diari Referència del periodisme cultural en la premsa de Barcelona i també especialista en política internacional, publicà assajos, com ara El…

Feu estudis de comerç i pedagogia a Barcelona, on s’establí, fins que, mancat de salut, tornà a Roda de Ter, on es dedicà a l’ensenyament mercantil durant més de vint-i-cinc anys Dirigí el setmanari El Obrero  1919, en què mantingué una secció en català amb els seus articles patriòtics radicals per a acostumar els obrers a llegir en l’idioma propi, i collaborà en molts periòdics en defensa d’un ideari catalanista radical Escriví sobretot poesia i publicà els reculls Follies 1881, Brots 1888, amb el qual obtingué certa anomenada, i, publicat pòstumament el 1928, La barca d’or…