Resultats de la cerca

Fundat per Pedro García Munera, tenia un tiratge amb una mitjana de tres a quatre mil exemplars i entre 16 i 32 pàgines En foren directors Francesc Anglada i Anglada, Àngel Vilches i Criado, Joan Josep Pérez i Benlloch i Francesc Rodríguez i Martín El 1971 l’empresa cedí la seva titularitat als seus 45 treballadors en règim de cooperativa, però aquesta cessió no fou aprovada pel ministeri d’informació i turisme El 25 de juliol de 1972 deixà de publicar-se

Generalment és situada al començament de la notícia, bé que sovint figura a primera pàgina, amb remissió a un altre lloc, on hi ha el cos de la notícia La titulació comprèn també tot el sistema de subtítols intercalats dins el text

El 1904 es decantà cap al maurisme Durant la Segona República es mantingué dins la línia monàrquica i amb simpaties envers la CEDA Per l’agost del 1936 passà a les Agrupacions Socialistes menorquines, es fusionà amb el setmanari socialista “Justicia Social” i desaparegué Del 1927 al 1936 publicà “Pàgina menorquina”, bilingüe

El seu llançament tingué lloc el 23 de maig de 2013, data en què se n’activà també la pàgina web És, de fet, la continuació del Diari de Balears , creat el 1996 i clausurat el 22 de maig de 2013, el qual des del 2011 contenia una versió reduïda de l’ Ara És dirigit per Catalina Serra

Fundat a Barcelona l’any 2005 per Editorial Página Cero, societat participada del Grup Planeta , tenia la seu en aquesta ciutat L’edició electrònica ADNes tancà l’any 2009 i al desembre del 2011 ho feu el diari en paper a causa de la forta minva dels ingressos per publicitat des del 2008 Publicat en diverses grans ciutats de l’Estat espanyol, l’edició de Barcelona incloïa algunes pàgines en català

Llicenciata en medicina, conreà també el dibuix i l’aquarella amb el pseudònim de Joan Sanuy Emigrà a Amèrica i s’installà a Buenos Aires Dins del camp del periodisme fou fundador de les revistes Caras y Caretas —de la qual dirigí la pàgina infantil— i El Negro Timoteo també fou collaborador a PBT Durant un temps residí a Montevideo Entre les seves obres cal esmentar Clarín de infantería , Vista de la Bahía de Montevideo 1899, Retrato del coronel Diego Lamas

Fill d’immigrants extremenys, visqué a Figueres, on s’inicià en el periodisme El 1970 s’installà a Girona, on participà en l’equip de Presència , i escriví en diverses publicacions catalanes Fou coautor, amb NJ Aragó, de Girona grisa i negra 1972 i un dels fundadors de Punt Diari , on escrivia una columna a l’última pàgina, que fou recollida en un llibre d’homenatges pòstum, Quiosc Membre del PSC, fou regidor de Girona, diputat provincial i president del Consell Municipal de Sarrià de Ter El 1981 fou creat, a Girona, el premi de narració breu que duu el seu nom

Formà part de la primera junta directiva de la Federació Catalana d’Atletisme 1915 i de la Federació Espanyola d’Hoquei Patins 1923 També ocupà càrrecs directius en clubs i federacions d’automobilisme, motociclisme, tennis i boxa Fou secretari general del Futbol Club Barcelona 1939-55, i publicà Ha nacido Barcelona Futbol Club 1944, Los primeros triunfos del Barcelona 1945 i, amb motiu de les noces d’or del club blaugrana, Historia del Club de Fútbol Barcelona 1949 També publicà, juntament amb José Luis Lasplazas, l’ Enciclopedia de los Deportes 1959 Creà la revista Atlètica 1916-19, escriví…

Inicialment dirigit per Pelegrí Garcia i Cadena i més tard per Vicent Dualde i Furió 1873 1875-78, fou republicà El 1882 esdevingué òrgan del partit demòcrata-progressista fins que el 1888 se'n separà Fèlix Pizcueta i un grup de redactors que fundaren El progreso i el diari esdevingué un seguidor de Salmerón Assolí una gran popularitat entre la classe mitjana Contrari a la Dictadura de Primo de Rivera, durant la Segona República publicà una pàgina setmanal en català, titulada País Valencià i escrita per Eduard Buil El 1936 defensà el Front Popular, però en iniciar-se la guerra civil se n'…

Menà campanyes d’oposició legitimista i s’afrontà amb els periòdics republicans Suspès per l’autoritat, sortí amb el nom “El Eco del Milanesado” i “El Noticiero” 1880 i “El Fénix” 1900 S'hi succeïren en la direcció Lluís Maria Llauder, Salvador Morales i, el 1903, Miquel Junyent, que donà una orientació catalana al periòdic i, malgrat que continuà redactat en castellà, adherit a la Solidaritat Catalana, publicà, des del 1912, en català, una pàgina literària i editorials, articles i solts Fou el primer periòdic barceloní que inclogué una plana d’esports Joan Soler i Janer en continuà la…